Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  dismutació, n f
  • ca  desproporció, n f sin. compl.
  • ca  desproporcionació, n f sin. compl.
  • es  desproporción, n f
  • es  dismutación, n f
  • en  dismutation, n
  • en  disproportionation, n

Química analítica

Definition
Reacció d'oxidació reducció en què un ió o bé una molècula passa d'un estat d'oxidació intermedi a dos estats d'oxidació diferents, un de més oxidat i un altre de més reduït.

Note

  • És una dismutació 2 Cu+ → Cu2+ + Cu.

    En general, la dismutació es produeix quan el potencial de reducció estàndard del parell forma inicial - forma reduïda és superior al del parell forma inicial - forma oxidada, i no en el cas contrari: Cu+ + e− → Cu, Eº = +0,52 V, i Cu2+ + e− → Cu+, Eº = +0,16 V.

    A més dels ions en solució, la dismutació també es produeix en productes sòlids i en molècules no dissociades. En són exemples els sulfits alcalins, que per efecte de la calor es dismuten en sulfat i sulfur (4 Na2SO3 → 3 Na2SO4 + Na2S); el tiosulfat de plata que, en medi aquós, es dismuta en sulfat i sulfur de plata (Ag2S2O3 + H2O → SO42− + Ag2S + 2H+); el clor en medi alcalí (Cl2 + 2 OH− → Cl− + ClO− + H2O), i alguns aldehids que en medi alcalí donen la reacció de Cannizzaro (2 C6H5CHO + OH− → C6H5CH2OH + C6H5COO−).
  • ca  dismutació, n f
  • ca  desproporció, n f sin. compl.
  • ca  desproporcionació, n f sin. compl.
  • es  desproporción, n f
  • es  dismutación, n f
  • en  dismutation, n
  • en  disproportionation, n

Química analítica

Definition
Reacció d'oxidació reducció en què un ió o bé una molècula passa d'un estat d'oxidació intermedi a dos estats d'oxidació diferents, un de més oxidat i un altre de més reduït.

Note

  • És una dismutació 2 Cu+ → Cu2+ + Cu.

    En general, la dismutació es produeix quan el potencial de reducció estàndard del parell forma inicial - forma reduïda és superior al del parell forma inicial - forma oxidada, i no en el cas contrari: Cu+ + e− → Cu, Eº = +0,52 V, i Cu2+ + e− → Cu+, Eº = +0,16 V.

    A més dels ions en solució, la dismutació també es produeix en productes sòlids i en molècules no dissociades. En són exemples els sulfits alcalins, que per efecte de la calor es dismuten en sulfat i sulfur (4 Na2SO3 → 3 Na2SO4 + Na2S); el tiosulfat de plata que, en medi aquós, es dismuta en sulfat i sulfur de plata (Ag2S2O3 + H2O → SO42− + Ag2S + 2H+); el clor en medi alcalí (Cl2 + 2 OH− → Cl− + ClO− + H2O), i alguns aldehids que en medi alcalí donen la reacció de Cannizzaro (2 C6H5CHO + OH− → C6H5CH2OH + C6H5COO−).
  • ca  dismutar-se, v intr pron
  • ca  desproporcionar-se, v intr pron sin. compl.
  • es  desproporcionarse, v intr pron
  • es  dismutarse, v intr pron
  • en  dismutate [to], to, v prep
  • en  disproportionate [to], to, v prep

Química analítica

Definition
Sofrir dismutació.
  • ca  desprotonació, n f
  • es  desprotonación, n f
  • en  dehydronation, n
  • en  deprotonation, n

Química analítica

Definition
Procés pel qual un catió hidrogen s'allibera d'una espècie.

Note

  • La desprotonació és especialment rellevant en les reaccions acidobàsiques segons la teoria d'àcids i bases de Brønsted.

    Vegeu també protonació.
  • ca  desprotonar, v tr
  • es  desprotonar, v tr
  • en  dehydronate, to, v tr
  • en  deprotonate, to, v tr

Química analítica

Definition
Efectuar una desprotonació.
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  dessulfonació, n f
  • es  desulfonación, n f
  • en  desulfonation, n

Química orgànica

Definition
Eliminació d'un o més grups sulfònics (−SO3H) d'una molècula.

Note

  • La dessulfonació es pot aconseguir per l'escalfament de l'àcid sulfònic en àcid sulfúric diluït (vegeu la imatge 1).

    La dessulfonació pot ser no desitjada si es dona durant el procés de sulfonació, però pot tenir interès en síntesi orgànica, perquè el grup sulfònic actua com a dirigent en meta en entrar un nou grup, com a substituent, en l'anell de benzè (vegeu la imatge 2).

    La dessulfonació és el procés invers a la sulfonació.

    Vegeu també substitució electròfila.
  • ca  detecció, n f
  • es  detección, n f
  • en  detection, n

Química analítica

Definition
Identificació de substàncies mitjançant la conversió d'alguna de les seves propietats físiques o químiques en un senyal mesurable.
  • ca  detector d'ultraviolat, n m
  • ca  detecció d'absorbància UV, n m sin. compl.
  • ca  detector d'absorbància ultraviolada, n m sin. compl.
  • ca  detector d'UV, n m sin. compl.
  • es  detector de absorbancia ultravioleta, n m
  • es  detector de absorbancia UV, n m
  • es  detector de ultravioleta, n m
  • es  detector de UV, n m
  • en  ultraviolet absorbance detector, n
  • en  ultraviolet detector, n
  • en  UV absorbance detector, n
  • en  UV detector, n

Química analítica

Definition
Detector d'absorbància que mesura la disminució de la intensitat d'un feix de radiació ultraviolada.

Note

  • Un detector d'ultraviolat pot utilitzar filtres, monocromadors o díodes en sèrie.

    El detector d'ultraviolat amb filtres i amb una làmpada de mercuri com a font és el més senzill. El procediment més usual és aïllar la línia espectral intensa de radiació de 254 nm, encara que també es poden utilitzar les línies espectrals a 250, 313, 334 i 365 nm. Aquest tipus de detector d'ultraviolat s'utilitza de forma restringida per a aquells soluts que absorbeixen a alguna d'aquestes longituds d'ona.

    El detector d'ultraviolat pot utilitzar un monocromador, és a dir, una xarxa per a fer un escombratge. En aquest cas es pot fer el cromatograma complet a la mateixa longitud d'ona o, si el pics estan prou separats, triar una longitud d'ona per a cada pic.

    Els detectors d'ultraviolat amb díodes en sèrie poden recollir dades espectrals per a tots els pics cromatogràfics.
  • ca  detecció indirecta, n f
  • es  detección indirecta, n f
  • en  indirect detection, n

Química analítica

Definition
Detecció que mesura alguna característica del medi que es veu afectada per la presència de l'anàlit.

Note

  • Per exemple, les substàncies que no absorbeixen en la regió ultraviolada visible de l'espectre electromagnètic es poden detectar indirectament en cromatografia de líquids per la disminució de l'absorbància que produeixen aquestes substàncies en comparació amb la disminució originada per la fase mòbil, que conté una o més substàncies que absorbeixen aquesta radiació electromagnètica.
  • ca  detector, n m
  • es  detector, n m
  • en  detector, n

Química analítica

Definition
Dispositiu que serveix per a convertir en un senyal mesurable alguna de les propietats físiques o químiques de les substàncies.

Note

  • Un detector s'integra en un sistema analític més complex, per exemple un analitzador, i proporciona un senyal situat habitualment dins del domini elèctric i relacionat amb la concentració de l'anàlit.

    Un detector ha de tenir estabilitat temporal, és a dir, no ha de presentar deriva en el temps ni oscil·lació de la línia de base. Un detector ha de garantir la reproductibilitat, per bé que, a la pràctica, s'hi admet un marge d'error. A més, cal que el temps de resposta sigui el menor possible.

    Són detectors els detectors selectius, que només responen a determinades substàncies; els detectors universals, que presenten resposta a una gamma molt àmplia de substàncies, i els detectors específics, que només responen a un sol tipus de substància.