Cultura i identitat > Art i creació
- ca alta cultura, n f
- es alta cultura, n f
- en high culture, n
Cultura i identitat > Art i creació
Definition
Note
- El terme alta cultura va ser encunyat pel literat i crític social anglès Arnold Mattheu en la seva obra Culture and Anarchy del 1869, on defineix la cultura com l'esforç desinteressat per arribar a la perfecció.
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització
- ca modernitat tardana, n f
- ca alta modernitat, n f sin. compl.
- ca modernitat avançada, n f sin. compl.
- ca modernitat líquida, n f sin. compl.
- ca modernitat reflexiva, n f sin. compl.
- ca segona modernitat, n f sin. compl.
- es alta modernidad, n f
- es modernidad avanzada, n f
- es modernidad líquida, n f
- es modernidad reflexiva, n f
- es modernidad tardía, n f
- es segunda modernidad, n f
- fr deuxième modernité, n f
- fr haute modernité, n f
- fr modernité avancée, n f
- fr modernité liquide, n f
- fr modernité réflexive, n f
- fr modernité tardive, n f
- en advanced modernity, n
- en high modernity, n
- en late modernity, n
- en liquid modernity, n
- en reflexive modernity, n
- en second mdernity, n
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització
Definition
Note
- 1. El concepte de modernitat tardana ha estat desenvolupat per diversos sociòlegs i filòsofs, com ara Ulrich Beck, Anthony Giddens, Gilles Lipovetsky, Zygmunt Bauman, Jean-François Lyotard, Jürgen Habermas o Gianni Vattimo.
- 2. La modernitat tardana és un concepte equiparable, en el camp filosòfic o sociològic, a la postmodernitat o el postmaterialisme.
Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials
- ca alta societat, n f
- es alta sociedad, n f
- fr haute société, n f
- en high society, n
Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials
Definition
Note
- Una persona entra en l'alta societat quan hi és acceptada no tan sols per la seva bona situació econòmica, sinó per l'educació, els gustos i un estil de vida que respon a les normes de capteniment i convivència establertes per aquest grup.
Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals
- ca alteritat, n f
- es alteridad, n f
- en otherness, n
Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals
Definition
Note
- 1. L'alteritat és un concepte filosòfic encunyat pel filòsof francès d'origen lituà Emmanuel Levinas però de llarga tradició històrica, ja que un dels objectius de la filosofia ha estat sempre saber què vol dir ser "jo" per oposició a la resta.
- 2. Vegeu també identitat.
Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social
- ca alternació, n f
- es alternación, n f
- en alternation, n
Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social
Definition
Note
- 1. El terme alternació va ser encunyat pel sociòleg i teòleg estatunidenc d'origen austríac Peter Ludwig Berger.
- 2. L'alternació és freqüent en les societats avançades i plurals en què els individus estan exposats a una àmplia diversitat de sistemes de significació mitjançant les tecnologies de la comunicació o per la mobilitat social i geogràfica.
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia, Polítiques socials i estat del benestar > Polítiques socials
- ca altruisme, n m
- es altruismo, n m
- fr altruisme, n m
- en altruism, n
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia, Polítiques socials i estat del benestar > Polítiques socials
Definition
Note
- 1. El terme altruisme va ser encunyat pel filòsof occità Auguste Comte el 1830.
- 2. L'altruisme s'oposa a l'egoisme.
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Interacció social i institucionalització
- ca amistat, n f
- es amistad, n f
- fr amitié, n f
- en friendship, n
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Interacció social i institucionalització
Definition
Note
- L'amistat entre dues o més persones és el resultat d'una pràctica (acció social) i, en aquest sentit, s'ha de considerar una virtut més que no pas un afecte. Així la defineix Ciceró en el seu llibre clàssic De amicitia.
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Fama i reconeixement social
- ca amor, n m
- es amor, n m
- fr amour, n m
- en love, n
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Fama i reconeixement social
Definition
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Identitat personal i comportament
- ca autoestima, n f
- ca amor propi, n m sin. compl.
- es autoestima, n f
- fr estime de soi, n f
- en self-esteem, n
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Identitat personal i comportament
Definition
Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques
- ca amoralisme, n m
- es amoralismo, n m
- en amoralism, n
- en ethical nihilism, n
- en moral nihilism, n
Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques
