Cultura i identitat > Art i creació
- ca alta cultura, n f
- es alta cultura, n f
- en high culture, n
Cultura i identitat > Art i creació
Definición
Nota
- El terme alta cultura va ser encunyat pel literat i crític social anglès Arnold Mattheu en la seva obra Culture and Anarchy del 1869, on defineix la cultura com l'esforç desinteressat per arribar a la perfecció.
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització
- ca modernitat tardana, n f
- ca alta modernitat, n f sin. compl.
- ca modernitat avançada, n f sin. compl.
- ca modernitat líquida, n f sin. compl.
- ca modernitat reflexiva, n f sin. compl.
- ca segona modernitat, n f sin. compl.
- es alta modernidad, n f
- es modernidad avanzada, n f
- es modernidad líquida, n f
- es modernidad reflexiva, n f
- es modernidad tardía, n f
- es segunda modernidad, n f
- fr deuxième modernité, n f
- fr haute modernité, n f
- fr modernité avancée, n f
- fr modernité liquide, n f
- fr modernité réflexive, n f
- fr modernité tardive, n f
- en advanced modernity, n
- en high modernity, n
- en late modernity, n
- en liquid modernity, n
- en reflexive modernity, n
- en second mdernity, n
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització
Definición
Nota
- 1. El concepte de modernitat tardana ha estat desenvolupat per diversos sociòlegs i filòsofs, com ara Ulrich Beck, Anthony Giddens, Gilles Lipovetsky, Zygmunt Bauman, Jean-François Lyotard, Jürgen Habermas o Gianni Vattimo.
- 2. La modernitat tardana és un concepte equiparable, en el camp filosòfic o sociològic, a la postmodernitat o el postmaterialisme.
Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials
- ca alta societat, n f
- es alta sociedad, n f
- fr haute société, n f
- en high society, n
Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials
Definición
Nota
- Una persona entra en l'alta societat quan hi és acceptada no tan sols per la seva bona situació econòmica, sinó per l'educació, els gustos i un estil de vida que respon a les normes de capteniment i convivència establertes per aquest grup.
Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals
- ca alteritat, n f
- es alteridad, n f
- en otherness, n
Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals
Definición
Nota
- 1. L'alteritat és un concepte filosòfic encunyat pel filòsof francès d'origen lituà Emmanuel Levinas però de llarga tradició històrica, ja que un dels objectius de la filosofia ha estat sempre saber què vol dir ser "jo" per oposició a la resta.
- 2. Vegeu també identitat.
Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social
- ca alternació, n f
- es alternación, n f
- en alternation, n
Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social
Definición
Nota
- 1. El terme alternació va ser encunyat pel sociòleg i teòleg estatunidenc d'origen austríac Peter Ludwig Berger.
- 2. L'alternació és freqüent en les societats avançades i plurals en què els individus estan exposats a una àmplia diversitat de sistemes de significació mitjançant les tecnologies de la comunicació o per la mobilitat social i geogràfica.
Socialització > Agents de socialització
- ca altre generalitzat, n m
- es otro generalizado, n m
- en generalised other, n
Socialització > Agents de socialització
Definición
Nota
- En un primer moment, la socialització s'orienta per altres significatius que proporcionen a l'infant una visió particular del món i les seves normes. No obstant això, a mesura que l'individu madura, comença a interactuar amb un ventall més ampli de persones i grups socials. En aquest punt, entra en joc l'altre generalitzat, que representa la interiorització de les normes i expectatives de la societat en el seu conjunt.
- Terme encunyat pel sociòleg nord-americà George Herbert Mead.
- Vegeu agent de socialització.
Socialització > Agents de socialització
- ca altre significatiu, n m
- es otro significante, n m
- fr être cher, n m
- en significant other, n
Socialització > Agents de socialització
Definición
Nota
- Els altres significatius són persones properes com ara els pares, els pares adoptius, els avis, els germans o els cuidadors primaris, etc. Durant la socialització primària i mitjançant la interacció amb ells, l'infant comença a interioritzar normes, valors, rols, conformant així la seva concepció de si mateix i del món que l'envolta.
- Terme encunyat pel sociòleg nord-americà George Herbert Mead.
- Vegeu agent de socialització.
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia, Polítiques socials i estat del benestar > Polítiques socials
- ca altruisme, n m
- es altruismo, n m
- fr altruisme, n m
- en altruism, n
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia, Polítiques socials i estat del benestar > Polítiques socials
Definición
Nota
- 1. El terme altruisme va ser encunyat pel filòsof occità Auguste Comte el 1830.
- 2. L'altruisme s'oposa a l'egoisme.
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Interacció social i institucionalització
- ca amistat, n f
- es amistad, n f
- fr amitié, n f
- en friendship, n
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Interacció social i institucionalització
Definición
Nota
- L'amistat entre dues o més persones és el resultat d'una pràctica (acció social) i, en aquest sentit, s'ha de considerar una virtut més que no pas un afecte. Així la defineix Ciceró en el seu llibre clàssic De amicitia.
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Fama i reconeixement social
- ca amor, n m
- es amor, n m
- fr amour, n m
- en love, n
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Fama i reconeixement social
