Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  figura de l'expressió, n f
  • ca  cenema, n f sin. compl.
  • ca  fonema, n f sin. compl.
  • es  figura de la expresión
  • fr  figure de l'expression
  • en  expression figure

Definition
Element mínim distintiu del pla de l'expressió d'un signe, que no posseeix contingut propi.

Note

  • També s'anomena cenema i, en una terminologia més generalitzada, fonema.
  • ca  figura del contingut, n f
  • ca  plerema, n f sin. compl.
  • es  figura del contenido
  • fr  figure du contenu
  • en  content figure

Definition
Element mínim distintiu del pla del contingut d'un signe, que es pot identificar amb els trets semàntics o els semes de l'anàlisi semàntica.
  • ca  filla, n f
  • es  hija
  • fr  fille
  • en  daughter

Definition
En una representació arbòria, tipus de relació entre dos nodes que es defineix com segueix: el node B és filla del node A si aquest domina immediatament aquell.

Note

  • V. dominança.
  • ca  filologia, n f
  • es  filología
  • fr  philologie
  • en  philology

Definition
Disciplina lingüística que estudia l'estructura i la història d'una llengua a partir sobretot de l'estudi dels textos antics i de les relacions que mantenen amb la cultura de la civilització a què pertanyen.
  • ca  filosofia del llenguatge, n f
  • es  filosofía del lenguaje
  • fr  philosophie du langage
  • en  philosophy of language

Definition
Branca de la filosofia que estudia el llenguatge a partir de conceptes filosòfics i que s'ocupa de problemes com ara els actes de parla, la formalització semàntica, la teoria dels mons possibles, l'origen del llenguatge, etc.
  • ca  filtre, n m
  • es  filtro
  • fr  filtre
  • en  filter

Definition
En gramàtica generativa, mecanisme que marca com a agramaticals determinades estructures produïdes per un component particular de la gramàtica, com ara el filtre de cas, el filtre d'elements oblics buits o el filtre de complementador doblement ple.
  • ca  filtre, n m
  • ca  filtre acústic, n m sin. compl.
  • es  filtro
  • fr  filtre
  • en  filter

Definition
En fonètica experimental, mecanisme que permet reforçar o afeblir determinades bandes de freqüència dels sons.
  • ca  filtre, n m
  • ca  filtre acústic, n m sin. compl.
  • es  filtro
  • fr  filtre
  • en  filter

Definition
En fonètica experimental, mecanisme que permet reforçar o afeblir determinades bandes de freqüència dels sons.
  • ca  filtre d'elements oblics buits, n m
  • es  filtro de elementos oblicuos vacíos
  • fr  filtre d'éléments obliques vides
  • en  empty oblique filter

Definition
Filtre que impedeix que una preposició regisca un sintagma nominal buit, com ara *He escrit la carta [amb Ø] aquest matí.
  • ca  filtre de cas, n m
  • es  filtro de caso
  • fr  filtre de cas
  • en  case filter

Definition
Filtre que marca com a agramatical tot sintagma nominal dotat de contingut fonètic però mancat de cas.