figura de l'expressió
figura de l'expressió
- ca figura de l'expressió, n f
- ca cenema, n f sin. compl.
- ca fonema, n f sin. compl.
- es figura de la expresión
- fr figure de l'expression
- en expression figure
Definició
Element mínim distintiu del pla de l'expressió d'un signe, que no posseeix contingut propi.
Nota
- També s'anomena cenema i, en una terminologia més generalitzada, fonema.
figura del contingut
figura del contingut
- ca figura del contingut, n f
- ca plerema, n f sin. compl.
- es figura del contenido
- fr figure du contenu
- en content figure
Definició
Element mínim distintiu del pla del contingut d'un signe, que es pot identificar amb els trets semàntics o els semes de l'anàlisi semàntica.
filla
filla
- ca filla, n f
- es hija
- fr fille
- en daughter
Definició
En una representació arbòria, tipus de relació entre dos nodes que es defineix com segueix: el node B és filla del node A si aquest domina immediatament aquell.
Nota
- V. dominança.
filologia
filologia
- ca filologia, n f
- es filología
- fr philologie
- en philology
Definició
Disciplina lingüística que estudia l'estructura i la història d'una llengua a partir sobretot de l'estudi dels textos antics i de les relacions que mantenen amb la cultura de la civilització a què pertanyen.
filosofia del llenguatge
filosofia del llenguatge
- ca filosofia del llenguatge, n f
- es filosofía del lenguaje
- fr philosophie du langage
- en philosophy of language
Definició
Branca de la filosofia que estudia el llenguatge a partir de conceptes filosòfics i que s'ocupa de problemes com ara els actes de parla, la formalització semàntica, la teoria dels mons possibles, l'origen del llenguatge, etc.
filtre
filtre
- ca filtre, n m
- es filtro
- fr filtre
- en filter
Definició
En gramàtica generativa, mecanisme que marca com a agramaticals determinades estructures produïdes per un component particular de la gramàtica, com ara el filtre de cas, el filtre d'elements oblics buits o el filtre de complementador doblement ple.
filtre
filtre
- ca filtre, n m
- ca filtre acústic, n m sin. compl.
- es filtro
- fr filtre
- en filter
Definició
En fonètica experimental, mecanisme que permet reforçar o afeblir determinades bandes de freqüència dels sons.
filtre acústic
filtre acústic
- ca filtre, n m
- ca filtre acústic, n m sin. compl.
- es filtro
- fr filtre
- en filter
Definició
En fonètica experimental, mecanisme que permet reforçar o afeblir determinades bandes de freqüència dels sons.
filtre d'elements oblics buits
filtre d'elements oblics buits
- ca filtre d'elements oblics buits, n m
- es filtro de elementos oblicuos vacíos
- fr filtre d'éléments obliques vides
- en empty oblique filter
Definició
Filtre que impedeix que una preposició regisca un sintagma nominal buit, com ara *He escrit la carta [amb Ø] aquest matí.
filtre de cas
filtre de cas
- ca filtre de cas, n m
- es filtro de caso
- fr filtre de cas
- en case filter
Definició
Filtre que marca com a agramatical tot sintagma nominal dotat de contingut fonètic però mancat de cas.
