fonètica articulatòria
fonètica articulatòria
- ca fonètica articulatòria, n f
- ca fonètica genètica, n f sin. compl.
- es fonética articulatoria
- fr phonétique articulatoire
- en articulatory phonetics
Definition
Branca de la fonètica que estudia els processos fisiològics de producció i emissió dels sons.
Note
- Articulatòriament, els sons es classifiquen atenent al punt i al mode d'articulació. Els estudis de fonètica articulatòria són els més antics.
fonètica auditiva
fonètica auditiva
- ca fonètica auditiva, n f
- ca fonètica perceptiva, n f sin. compl.
- es fonética auditiva
- es fonética perceptiva
- fr phonétique auditive
- en auditory phonetics
Definition
Branca de la fonètica que estudia els processos fisiològics de la percepció dels sons.
fonètica comparada
fonètica comparada
- ca fonètica comparada, n f
- es fonética comparada
- fr phonétique comparée
- en comparative phonetics
Definition
Branca de la fonètica que s'ocupa de contrastar el material fònic de dues o més varietats o llengües.
fonètica descriptiva
fonètica descriptiva
- ca fonètica descriptiva, n f
- es fonética descriptiva
- fr phonétique descriptive
- en descriptive phonetics
Definition
Branca de la fonètica que s'ocupa de la descripció dels sons d'una llengua des d'un punt de vista sincrònic.
fonètica experimental
fonètica experimental
- ca fonètica experimental, n f
- ca fonètica instrumental, n f sin. compl.
- es fonética experimental
- es fonética instrumental
- fr phonétique expérimentale
- fr phonétique instrumentale
- en experimental phonetics
Definition
Branca de la fonètica que classifica els fonemes com a conjunt de trets constitutius mitjançant les dades aportades pels aparells de recerca.
fonètica general
fonètica general
- ca fonètica general, n f
- es fonética general
- fr phonétique générale
- en general phonetics
Definition
Branca de la fonètica que tracta de determinar les característiques dels sons en tant que fenòmens humans.
fonètica genètica
fonètica genètica
- ca fonètica articulatòria, n f
- ca fonètica genètica, n f sin. compl.
- es fonética articulatoria
- fr phonétique articulatoire
- en articulatory phonetics
Definition
Branca de la fonètica que estudia els processos fisiològics de producció i emissió dels sons.
Note
- Articulatòriament, els sons es classifiquen atenent al punt i al mode d'articulació. Els estudis de fonètica articulatòria són els més antics.
fonètica històrica
fonètica històrica
- ca fonètica històrica, n f
- es fonética histórica
- fr phonétique historique
- en historical phonetics
Definition
Branca de la fonètica que estudia l'evolució dels sons des d'una perspectiva diacrònica, indicant les lleis i les causes que expliquen cada fenomen.
fonètica instrumental
fonètica instrumental
- ca fonètica experimental, n f
- ca fonètica instrumental, n f sin. compl.
- es fonética experimental
- es fonética instrumental
- fr phonétique expérimentale
- fr phonétique instrumentale
- en experimental phonetics
Definition
Branca de la fonètica que classifica els fonemes com a conjunt de trets constitutius mitjançant les dades aportades pels aparells de recerca.
fonètica paramètrica
fonètica paramètrica
- ca fonètica paramètrica, n f
- es fonética paramétrica
- fr phonétique paramétrique
- en parametric phonetics
Definition
Model d'anàlisi fonètica que pren la parla com un sistema fisiològic en el qual actuen contínuament una gamma de paràmetres, o variables articulatòries del conducte vocal, que interactuen tot produint un continu de so que els oients segmenten d'acord amb les regles de la seua llengua.
