Back to top
  • ca  cefaloteix drupaci oriental, n m
  • ca  teix del Japó, n m alt. sin.
  • nc  Cephalotaxus harringtonia (Knight ex J. Forbes) K. Koch var. drupacea (Siebold et Zucc.) Koidz.
  • nc  Cephalotaxus drupacea Siebold et Zucc. sin. compl.

cefalotaxàcies

  • ca  angèlica borda, n f
  • ca  angèlica, n f alt. sin.
  • ca  angèliques, n f pl alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  coscoll, n m alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  herba angèlica, n f alt. sin.
  • ca  herba dels corns, n f alt. sin.
  • ca  tornassa, n f alt. sin.
  • ca  tornasses, n f pl alt. sin.
  • ca  turbit, n m alt. sin.
  • nc  Angelica sylvestris L.

umbel·líferes / apiàcies

Nota

  • MASCLANS recull la denominació angèlica borda per a aquesta espècie, però indica que és anomenada correntment angèlica.
  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  cicuta major, n f sin. compl.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • ca  cagaferro, n m alt. sin.
  • ca  calamac, n m alt. sin.
  • ca  canyaferla, n f alt. sin.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin.
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin.
  • ca  julivert fals, n m alt. sin.
  • nc  Conium maculatum L.

umbel·líferes / apiàcies

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
  • ca  julivert bord, n m
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  safanòria borda, n f alt. sin.
  • ca  torilis arvense, n f alt. sin.
  • ca  xicoira borda, n f alt. sin.
  • nc  Torilis arvensis (Huds.) Link

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  cicuta major, n f sin. compl.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • ca  cagaferro, n m alt. sin.
  • ca  calamac, n m alt. sin.
  • ca  canyaferla, n f alt. sin.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin.
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin.
  • ca  julivert fals, n m alt. sin.
  • nc  Conium maculatum L.

umbel·líferes / apiàcies

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
  • ca  ceiba, n f
  • nc  Ceiba Mill.

malvàcies

  • ca  ceilan, n m
  • ca  amaril·lis, n f alt. sin.
  • ca  telègraf, n m alt. sin.
  • nc  Hippeastrum vittatum (L'Hér.) Herb.
  • nc  Amaryllis vittata L'Hér. sin. compl.

amaril·lidàcies

  • ca  ceilan, n m
  • ca  hipeastre, n m alt. sin.
  • nc  Hippeastrum sp. pl.
  • nc  Amaryllis sp. pl. sin. compl.

amaril·lidàcies