Go back to the list of Online Dictionaries

Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  margarida, n f
  • ca  margarida de flor gran, n f alt. sin.
  • ca  margarida gran, n f alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam. subsp. catalaunicum (Vogt) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Leucanthemum catalaunicum Vogt sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  centaura, n f
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Margarida, n f alt. sin.
  • ca  Margarida, n f alt. sin.
  • ca  Santa Margarida, n f alt. sin.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn subsp. majus (Hoffmanns. et Link) M. Laínz

gencianàcies

Note

  • La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir d'herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
  • ca  margalida, n f
  • ca  citinet, n m sin. compl.
  • ca  filosa, n f sin. compl.
  • ca  frare d'estepa, n m sin. compl.
  • ca  margarideta, n f sin. compl.
  • ca  rabassot, n m sin. compl.
  • ca  cuca, n f alt. sin.
  • ca  estopissot, n m alt. sin.
  • ca  filoseta, n f alt. sin.
  • ca  filosetes, n f pl alt. sin.
  • ca  frares d'estepa, n m pl alt. sin.
  • ca  gerreta de mel, n f alt. sin.
  • ca  gerretes de mel, n f pl alt. sin.
  • ca  magraneta, n f alt. sin.
  • ca  magraneta d'estepa, n f alt. sin.
  • ca  magraneta de mel, n f alt. sin.
  • ca  mamelló, n m alt. sin.
  • ca  mamellons, n m pl alt. sin.
  • ca  margalida d'estepa, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  melera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Cytinus hypocistis (L.) L.

citinàcies

  • ca  margarida africana, n f
  • nc  Arctotis stoechadifolia P.J. Bergius

compostes / asteràcies

  • ca  margarida, n f
  • ca  margarida alpina, n f alt. sin.
  • nc  Leucanthemopsis alpina (L. ) Heywood subsp. alpina
  • nc  Chrysanthemum alpinum L. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum alpinum (L.) Schrank sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  cota altíssima, n f
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • nc  Anthemis altissima L.
  • nc  Cota altissima (L.) J. Gay sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

compostes / asteràcies

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

compostes / asteràcies

Note

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
  • ca  camamilla, n f
  • ca  crisantem corimbós, n m alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida corimbosa, n f alt. sin.
  • ca  margarida de bosc, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  segura de bosc, n f alt. sin.
  • nc  Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum corymbosum L. sin. compl.

compostes / asteràcies

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  margarida d'una flor, n f
  • ca  margarida de barranc, n f alt. sin.
  • ca  margarida de runar, n f alt. sin.
  • ca  margarida diànica, n f alt. sin.
  • ca  margarida fina, n f alt. sin.
  • ca  margarida valenciana, n f alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo

compostes / asteràcies

Note

  • En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.