Back to top
  • ca  margarida d'una flor, n f
  • ca  margarida de barranc, n f alt. sin.
  • ca  margarida de runar, n f alt. sin.
  • ca  margarida diànica, n f alt. sin.
  • ca  margarida fina, n f alt. sin.
  • ca  margarida valenciana, n f alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo

compostes / asteràcies

Note

  • En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
  • ca  margarida d'una flor, n f
  • ca  margarida de barranc, n f alt. sin.
  • ca  margarida de runar, n f alt. sin.
  • ca  margarida diànica, n f alt. sin.
  • ca  margarida fina, n f alt. sin.
  • ca  margarida valenciana, n f alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo

compostes / asteràcies

Note

  • En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
  • ca  margarida d'una flor, n f
  • ca  margarida de barranc, n f alt. sin.
  • ca  margarida de runar, n f alt. sin.
  • ca  margarida diànica, n f alt. sin.
  • ca  margarida fina, n f alt. sin.
  • ca  margarida valenciana, n f alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo

compostes / asteràcies

Note

  • En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
  • ca  margarida, n f
  • ca  margarida de flor gran, n f alt. sin.
  • ca  margarida gran, n f alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam. subsp. catalaunicum (Vogt) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Leucanthemum catalaunicum Vogt sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  margarida groga, n f
  • nc  Euryops pectinatus Cass.

compostes / asteràcies

  • ca  gravit, n m
  • ca  herba de pare i fill, n f sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  àrnica borda, n f alt. sin.
  • ca  barret de frare, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  espinosa, n f alt. sin.
  • ca  gira-sol, n m alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  margarida punxosa, n f alt. sin.
  • ca  pare i fill, n m alt. sin.
  • ca  pares i fills, n m pl alt. sin.
  • ca  pedrafic, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • nc  Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
  • nc  Asteriscus spinosus (L.) Sch. Bip. sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  margarida d'una flor, n f
  • ca  margarida de barranc, n f alt. sin.
  • ca  margarida de runar, n f alt. sin.
  • ca  margarida diànica, n f alt. sin.
  • ca  margarida fina, n f alt. sin.
  • ca  margarida valenciana, n f alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo

compostes / asteràcies

Note

  • En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
  • ca  camamilla grossa, n f
  • ca  floranda, n f alt. sin.
  • ca  leucantem, n m alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarida de prat, n f alt. sin.
  • ca  margarida vera, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam.
  • nc  Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.

compostes / asteràcies

Note

  • 1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
    2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
  • ca  bolig bord, n m
  • ca  margalida, n f alt. sin.
  • ca  margarida xativenca, n f alt. sin.
  • ca  margaritera, n f alt. sin.
  • ca  margarites, n f pl alt. sin.
  • nc  Leucanthemum paludosum (Poir.) Bonnet et Barratte
  • nc  Chrysanthemum paludosum Poir. sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  estrela de flor blava, n f
  • ca  fadrins, n m pl alt. sin.
  • ca  fadrins i fadrines, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flors de viuda, n f pl alt. sin.
  • ca  indiana, n f alt. sin.
  • ca  indianes, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridera blava, n f alt. sin.
  • nc  Aster sedifolius L.

compostes / asteràcies