família homoparental masculina - Neoloteca

Note

• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme família monoparental femenina i dels termes relacionats família monoparental masculina, família homoparental femenina i família homoparental masculina:
  
  El Consell Supervisor descarta l'aprovació de l'adjectiu monomarental (del prefix d'origen grec mono-, que significa 'un de sol' + l'adjectiu *marental, derivat hipotèticament de mare) per a fer referència a la família en què només conviuen la mare i un o més fills, pels motius següents:
  
  ·l'adjectiu *marental, sobre el qual s'ha creat aquesta forma, és inexistent en català i és un neologisme innecessari, tenint en compte que ja hi ha altres adjectius patrimonials per a indicar relació amb la mare: matern -a (del llatí maternus) i maternal (del llatí maternalis), tots dos emparentats amb mater -tris 'mare', els quals donarien lloc, en tot cas, a monomatern -a i monomaternal, respectivament;
  
  ·a banda d'inexistent i innecessari, l'adjectiu *marental és lingüísticament inadequat, inexplicable formalment com a derivat de mare i atribuïble només a una mala interpretació etimològica i de sentit de la forma normativa paral·lela parental, sobre el model de la qual sembla haver-se creat: parental no significa 'relatiu al pare', com suggereix *marental, sinó 'relatiu al pare i a la mare', i no deriva del llatí pater, -tris, que és el que ha donat lloc a pare, sinó de parens, -ntis (participi present del verb parere 'parir'), que significa 'el pare o la mare' i que ha donat lloc a altres formes de la llengua com ara parent o parentiu, sense cap mena de vinculació semàntica amb el sexe masculí.
  
  Com a alternativa a la forma família monomarental, que és inadequada lingüísticament, i atesa la necessitat denominativa d'aquest concepte, el Consell Supervisor aprova la forma família monoparental femenina, que parteix del sentit genèric actual i etimològicament fonamentat de monoparental ("Relatiu o pertanyent a la família monoparental", és a dir, a la "Família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills", segons el diccionari normatiu) i precisa el significat més restrictiu a partir de l'adjectiu femenina. Aquesta solució permet l'existència d'un genèric (monoparental) i la possibilitat d'especificar, quan escaigui, si la responsabilitat de la família recau sobre la mare (monoparental femenina) o bé sobre el pare (monoparetal masculina).
  
  Les formes família monomaterna i família monomaternal, que també s'han valorat, s'han descartat perquè es consideren semànticament poc reeixides, ja que podrien aplicar-se també a les famílies tradicionals de pare i mare, en què igualment només hi ha una mare.
  
  També s'ha valorat la forma família ginoparental (que duria associat el terme família androparental), paral·lela a la forma francesa famille gynoparentale, però també s'ha desestimat perquè també podria ser aplicable a les famílies de dues mares (homoparentals femenines).
  
  Finalment, la forma família de mare sola, que es documenta en algunes fonts i pot resultar adequada en alguns contextos, es considera que, en general, és menys precisa que la forma aprovada i que pot donar lloc a interpretacions errònies.
  
  Com a termes relacionats de família monoparental femenina i família monoparental masculina, el Consell Supervisor aprova també els termes família homoparental femenina i família homoparental masculina, i bandeja explícitament, pels mateixos motius pels quals ha desestimat família monomarental, la forma família homomarental, que s'ha constatat que també té un cert ús.