aflorament de sucre - Neoloteca

Note

• 1. La denominació flor de sucre s'aplica especialment a la capa blanquinosa de sucre que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
• 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aflorament (sin. compl. flor), aflorament de greix (sin. compl. flor de greix) i aflorament de sucre (sin. compl. flor de sucre):
  
  S'aproven les denominacions aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre, amb els sinònims complementaris flor, flor de greix i flor de sucre, respectivament, pels motius següents:
  
  Pel que fa a aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre,
  
  ·són formes lingüísticament adequades, descriptives i transparents, creades sobre el substantiu normatiu aflorament ("Acció i efecte d'aflorar", i aflorar és "Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra"), el qual, per extensió de significat, s'adequa bé al concepte i pot designar tant el procés d'alteració de la xocolata com el resultat d'aquest procés;
  
  ·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;
  
  ·si bé no són estrictament calcs de l'anglès,(1) segueixen el paral·lelisme de les denominacions angleses, també creades sobre el substantiu flor (bloom, en anglès) i d'algunes formes documentades en altres llengües (eflorescencia, en castellà; efflorescenza, en italià);
  
  ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
  
  Quant a flor, flor de greix i flor de sucre,
  
  ·són les denominacions utilitzades tradicionalment, segons els especialistes, per a designar aquest fenomen, especialment el resultat del procés d'alteració;
  
  ·són denominacions lingüísticament adequades, explicables a partir d'alguns dels sentits de flor recollits al diccionari normatiu: "5. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. 6. Pruïna que recobreix certs fruits. 7. 1 Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. 3 Superfície exterior d'una pell adobada."
  
  ·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;
  
  ·són formes ja documentades en alguns textos especialitzats;
  
  ·en anglès s'utilitzen denominacions paral·leles (fat bloom i sugar bloom, respectivament);
  
  ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
  
  
  Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:
  
  ·eflorescència, eflorescència de greix i eflorescència de sucre: tot i que també serien formes adequades des del punt de vista formal i semàntic, tenen menys suport entre els especialistes, que fan notar que el nucli eflorescència sol associar-se més aviat amb compostos salins;(2)
  
  ·emanació, emanació de greix, emanació de sucre: són formes, en general, poc precises en comparació amb les formes aprovades (no especifiquen, per exemple, que la substància que s'escapa apareix a la superfície de la xocolata), i semànticament menys adequades, ja que el verb emanar, del qual deriven, s'associa preferentment a gasos i olors, tal com es pot observar en els exemples del diccionari normatiu;
  
  ·emblanquiment, emblanquiment per greix, emblanquiment per sucre: en altres llengües es documenten designacions anàlogues, però són formes poc precises;
  
  ·migració, migració de greix, migració de sucre: els especialistes no s'han mostrat favorables a aquestes solucions, que consideren poc entenedores;
  
  ·lipoaflorament i glucoaflorament, com a designacions de l'aflorament de greix i l'aflorament de sucre, respectivament: malgrat que serien formes adequades, s'ha preferit optar
  -d'acord amb l'opinió majoritària dels especialistes i amb els usos en altres llengües-, per denominacions amb formants populars.
  
  També s'han valorat, com a denominacions de la capa resultant d'aquest procés d'alteració, les formes gebre (paral·lela al francès givre) i pruïna (calc de pruine, també del francès), però s'han descartat en favor de flor, que és una forma que ja té ús.
  
  (1) El verb anglès to bloom significa, estrictament, 'florir'.
  
  (2) El diccionari normatiu defineix eflorescència així: "1 1 f. [QU] Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. 1 2 f. [QU] Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci. 2 f. [GL] Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl."
  
  
  [Acta 619, 31 de març de 2017]