macoré
macoré
- ca macoré, n m
- ca douca, n f sin. compl.
- es abaku, n m
- es babu, n m
- es baku, n m
- es caoba cerezo, n f
- es cerezo africano, n m
- es douka, n f
- es makore, n m
- es makoré, n m
- es ukola, n f
- fr douka, n m
- fr makoré, n m
- en makora, n
- en makoré, n
- en makori, n
- de Douka, n
- de Makoré, n n
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definition
Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.
Note
-
1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:
Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.
Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana. -
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):
S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:
Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,
·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;
·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;
·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
·té el vistiplau dels especialistes.
Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,
·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)
·en altres llengües es documenta la forma anàloga;
·té el vistiplau dels especialistes.
Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.
També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).
(1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).
[Acta 628, 15 de novembre de 2017]
