lletra tipogràfica - Neoloteca

Note

• 1. Són exemples de lletres tipogràfiques Arial, Garamond o Times New Roman.
• 2. Una lletra tipogràfica pot contenir un sol estil de lletra o diversos. Una lletra tipogràfica amb un gran nombre d'estils s'anomena superfamília tipogràfica. Les lletres tipogràfiques poden pertànyer a una classe tipogràfica concreta (per exemple, la romana antiga, la romana moderna, la lletra de pal sec o l'egípcia) o bé a diverses.
• 3. La denominació família tipogràfica s'utilitza sobretot en l'àmbit del disseny especialitzat i de la classificació tipogràfica.
• 4. Les denominacions lletra tipogràfica i família tipogràfica es redueixen sovint, segons el context, a lletra i família, respectivament.
• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme letra tipogràfica (sin. compl. família tipogràfica)
  
  Resolució del Consell Supervisor
  
  S'aproven les denominacions lletra tipògrafica i família tipogràfica, com a sinònimes (família tipogràfica com a sinònim complementari).
  
  Criteris aplicats
  
  ·Totes dues són formes lingüísticament adequades: el diccionari normatiu ja recull família amb aquest sentit específic ("Conjunt de caràcters gràfics que corresponen a un mateix disseny, que inclou diversos cossos i variants"), i lletra és una forma també utilitzada i reivindicada per experts reconeguts del sector com a denominació corrent del concepte.(1) L'adjectiu tipogràfica darrere de lletra i de família, per bé que pot ser prescindible segons el context, afegeix precisió a aquestes dues formes i permet cenyir-les a l'àmbit de la impremta.
  
  ·Pel que fa específicament a lletra tipogràfica, cal tenir present que el diccionari normatiu documenta alguns exemples d'ús (lletra gòtica, lletra beneventana, lletra itàlica, etc.) en què lletra s'utilitza, de fet, amb aquest significat, encara que el diccionari l'equipara al sentit 2 de escriptura ("Manera d'escriure quant al sistema de caràcters adoptats, quant a llur forma, quant al traçat").
  
  ·La forma família tipògràfica és la denominació utilitzada en contextos especialitzats, de disseny tipogràfic, i també, sobretot, en l'àmbit de la classificació tipogràfica; té un ús internacional.
  
  ·La forma lletra tipògràfica, al seu torn, és més acostada a l'ús quotidià i general, i per aquest motiu s'aprova com a forma preferent. També es documenta, anàlogament, en castellà.
  
  ·Els especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta doble denominació.
  
  Formes desestimades
  
  Es descarta la forma tipus de lletra, aplicada de vegades a aquest concepte, perquè es considera una denominació impròpia i poc precisa. Ha estat bandejada, de fet, per experts reconeguts del sector.
  
  Es desestima també la forma font, encara que de vegades s'utilitza amb aquest sentit, perquè estrictament fa referència a un altre concepte del mateix àmbit.
  
  Finalment, també s'ha descartat, d'acord amb els especialistes, la forma escriptura, que és sinònim de lletra però en un sentit menys especialitzat (en el sentit de "Manera d'escriure").
  
  (1)Vegeu, per exemple, Josep M. Pujol: "Utilitzo el terme lletra com a equivalent de l'anglès typeface. Es tracta d'una accepció corrent i completament satisfactòria de la paraula, que fóra bo que tingués cabuda explícita en el diccionari normatiu, per a la qual cosa només caldria actualitzar una de les accepcions ja existents, la mateixa que utilitzem quan parlem, referint-nos a l'escriptura manual, de lletra anglesa o lletra carolina. La Times New Roman o l'Arial, per exemple, així, sense més precisions, són lletres: una categoria ideal aplicable a tots i cadascun dels signes tipogràfics que comparteixen un mateix patró formal. En l'ús corrent és habitual la confusió entre font i lletra, amb utilització abusiva del primer terme" (PUJOL, J.M. "L'escriptura tipogràfica, 2: Tipografia de qualitat". Llengua i Ús (2002), núm. 23, p. 25-36."
  
  [Acta 663, 6 de maig de 2020]