Com s’escriuen els noms de les varietats vegetals?

imatge de quatre peres de varietats diferents

Un dels recursos que podeu trobar al web del TERMCAT és el criteri sobre la denominació catalana de les varietats vitivinícoles, és a dir, els noms de raïm per a fer vi i, per extensió, dels ceps on creixen i del vi que produeixen. A partir d’aquí sabem escriure xarel·lo i merlot, i també syrah i gewürztraminer. El criteri de denominació de varietats vitivinícoles tracta qüestions de gènere gramatical, sinonímia, ús de majúscules i minúscules o grafia dels manlleus.

Similarment altres productes alimentaris, especialment vegetals, tenen múltiples varietats amb noms, d’origen estranger o no, que provoquen dubtes a l’hora d’escriure-les en català. Partint del criteri de les varietats de raïm esmentat més amunt, podem generalitzar algunes regles. Així, doncs, com a norma general els noms de varietats vegetals s’escriuen amb minúscula i amb rodona (res de cursives, ni cometes, ni marques tipogràfiques), tant si són varietats autòctones com si són varietats de fora, tant si són noms comuns com si són noms propis. Per exemple, l’arròs bomba, basmati o sénia; la pera blanquilla, conference o coscia; la poma reineta, golden o starking; el tomàquet raf, pometa o esquenaverd; la mongeta vermella, mungo o azuki; la patata roseval o new-leaf, o l’enciam trocadero.

En el cas que el nom d’una varietat contingui un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s’escriu amb majúscula inicial. En són exemples, el tomàquet de Mutxamel o el tomàquet del Benach. O fora del món vegetal, en l’àmbit dels formatges, el formatge d’Holanda o el formatge de Burgos.

Trobareu tots aquests termes, avui o en un futur pròxim, al Cercaterm i al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia.

 

[Font: TERMCAT]