Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "abaltiment" dentro de todas las áreas temáticas
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca animal d'abastament, n m
- ca animal de carn, n m
- es animal de abasto
- es animal de sacrificio
- fr animal de boucherie
- en meat animal
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definición
Nota
- Comprèn els cavalls, les vaques, les ovelles, les cabres, els porcs i els conills.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca animal d'abastament, n m
- es animal de abasto, n m
- es animal de sacrificio, n m
- fr animal de boucherie, n m
- en animal for slaughter, n
- en meat animal, n
- en slaughter animal, n
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definición
Nota
- Són exemples d'animals d'abastament les cabres, els cavalls, els conills, les ovelles, els porcs o les vaques.
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca apartament, n m
- es apartamiento
- fr désistement
- it desistenza
<Dret>
Definición
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 18513:2004 Serveis turístics. Hotels i altres tipus d'allotjament turístic. Terminologia i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 18513:2003).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 167 Turisme, la secretaria del qual és a càrrec de FEHR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del CETT i del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
En els casos en què la norma no recull la denominació per a una llengua determinada, es visualitzen punts suspensius (...) en aquell camp, precedits del codi de llengua corresponent.
- ca apartament, n m
- es apartamento
- fr appartement
- en apartment
- de Apartment
- cod 2.03.09
<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>
Definición
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca apartament, n m
- es apartamento, n m
- fr appartement, n m
- en apartment, n
- en flat, n
- de Apartment, n n
- de Appartement, n n
<Turisme > Allotjament>
Definición
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apartament turístic, n m
- es apartamento turístico
<Dret civil>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
És regulat per la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya i, de manera més específica, pel Decret 163/1998, del 8 de juliol, d'apartaments turístics.
Es defineix apartament turístic com un edifici o un conjunt d'habitatges que, mitjançant el lliurament d'un preu, s'ofereix amb caràcter immediat a l'usuari que vol fer una estada per dies, setmanes o mesos per motius turístics o de vacances (art. 2 Decret 163/1998). Els apartaments han de reunir un seguit de característiques (art. 4 Decret 163/1998) segons si es tracta d'apartaments complets -unitats d'allotjament turístic compostes, com a mínim, per una sala d'estar menjador, un dormitori, una cambra higiènica i una cuina, incorporada o no- o d'apartaments tipus estudi -unitats d'allotjament turístic compostes com a mínim per una sala conjunta d'estar, menjador, dormitori, una cambra higiènica i una cuina, incorporada o no.
En el primer cas, ha de tenir unes dimensions mínimes (establertes en l'annex 1 del Decret 163/1998), un dormitori, una sala d'estar menjador, cuina, bany i armaris. En el segon cas, es requereixen igualment unes dimensions mínimes, sala d'estar, menjador, dormitori, cuina (aquests tres elements poden estar junts), bany i armaris. Les empreses que poden explotar els apartaments turístics són les que estan formades per persones físiques o jurídiques, siguin o no titulars dels habitatges. S'han d'inscriure en el Registre General d'Empreses i Activitats Turístiques de Catalunya (art. 5 Decret 163/1998) en qualsevol dels grups predeterminats en el registre; així, en el grup empresarial s'hi inscriuen les empreses que es dediquen a l'explotació d'apartaments de la seva propietat o que disposen de l'autorització del propietari per a poder-ho fer i, en el grup professional, les persones titulades que són membres dels col·legis professionals, ja que en llur estatut es reconeix la intermediació en el lloguer d'immobles.
Per tal d'obtenir la inscripció, han de presentar un conjunt de documents esmentats en l'article 7 del Decret 63/1998 davant la delegació corresponent del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, o davant la Direcció General de Turisme a Barcelona. Tot i això, una vegada han obtingut la inscripció, qualsevol modificació pel que fa a l'estructura, a les característiques o en la relació dels apartaments s'ha de comunicar a la delegació corresponent o a la Direcció General de Turisme en el cas de Barcelona. Igualment, es pot produir la baixa en el registre perquè l'empresa en qüestió així ho vol, com a conseqüència d'una sanció o per l'incompliment de les condicions exigides per a la seva inscripció (art. 9 Decret 193/1998).
Sempre que es faci publicitat o es proporcioni informació sobre l'apartament turístic, ha d'incloure el número de registre de l'empresa comercialitzadora. Si no és així, serà considerada comercialització clandestina (art. 10 Decret 163/1998). Per a garantir la protecció dels consumidors, és de compliment obligatori per a les empreses que es dediquen a l'explotació dels apartament turístics, la prestació d'una fiança que s'estableix en funció del nombre d'apartaments de què es disposa (art. 8 Decret 163/1998) i només respon en el cas de les indemnitzacions als usuaris quan s'hagin establert en sentència judicial ferma o en laudes de juntes arbitrals de consum.
A més de les obligacions de les empreses explotadores de caràcter administratiu, en tenen d'altres que van adreçades als mateixos usuaris. Així, els apartaments han de presentar un bon estat de conservació i neteja, que s'ha d'ajustar de la descripció i la publicitat que se n'hagi fet (art. 11 Decret 163/1998). En segon lloc, han de controlar les entrades i sortides dels viatgers i han de tenir fulls de reclamació a disposició dels usuaris (art. 12 Decret 163/1998). D'altra banda, les empreses no poden permetre que els clients introdueixin mobles ni facin obres a l'apartament, que a l'apartament s'hi allotgi un nombre superior de viatgers que el que determina la llei, que els usuaris exerceixin l'activitat d'hostalatge a l'allotjament o que el destinin a una activitat diferent de l'establerta; ni que els viatgers duguin a terme activitats contràries a la higiene o a la normal convivència (art. 13 Decret 163/1998).
L'allotjament turístic ha de prestar un conjunt de serveis que estan inclosos en el preu (disposició final primera Decret 163/1998) com són la neteja habitual de l'habitatge, el subministrament d'aigua potable tant calenta com freda, el subministrament d'energia elèctrica, d'energia per a la cuina, i si s'escau, per a la calefacció de l'allotjament, mobiliari, instal·lacions i equip, i l'atenció a la persona usuària durant l'estada per a totes les qüestions relacionades amb l'allotjament.
Al mateix temps, l'article 44 de la Llei 13/2002 estableix que els apartaments turístics tenen la consideració d'habitatge i, com a tal, han de disposar de les infraestructures, les instal·lacions i els equipaments necessaris d'acord amb la normativa bàsica de l'edificació, les condicions mínimes d'habitabilitat i les ordenances municipals que els siguin aplicables. Igualment, han de disposar de tots els serveis urbanístics obligatoris, dels serveis de recollida i tractament d'escombraries i de tractament d'aigües residuals, a més de tota la resta de serveis considerats imprescindibles per a poder-se utilitzar com a allotjament turístic.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca apartament turístic, n m
- es apartamento turístico, n m
<Turisme > Allotjament>
Definición
Nota
- Els apartaments turístics poden ser un edifici, diversos edificis però en una sola parcel·la, o un sol apartament o estudi.
<Indústria dels materials de la construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca arquitecte tècnic | arquitecta tècnica, n m, f
- ca aparellador | aparelladora, n m, f sin. compl.
- es aparejador
- es arquitecto técnico
- fr architecte technique
- fr technicien du bâtiment
- en building technician
- en technical architect
<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>
<Construcció > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arquitecte tècnic | arquitecta tècnica, n m, f
- ca aparellador | aparelladora, n m, f sin. compl.
- es aparejador
- es arquitecto técnico
- fr architecte technique
- fr technicien du bâtiment
- en building technician
- en technical architect
<Construcció > Ocupacions>
Definición
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>
- ca atac de credencials en massa, n m
- ca atapeïment de credencials, n m
- es ataque de relleno de credenciales, n m
- es relleno de credenciales, n m
- fr attaque par bourrage d'identifiants, n f
- en credential stuffing, n
- en credential stuffing attack, n
<Ciberseguretat > Atacs>
