Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca barra aspersora mòbil d'eix tractor, n f
es barra aspersora sobre ruedas accionada por eje
fr rampe d'arrosage sur roues entraînées par arbre
it barra irroratrice ad albero condotto
en shaft driven mobile boom

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición

Barra aspersora mòbil, que pot desplaçar-se lateralment o frontalment sobre rodes, proveïda d'un motor de tracció que permet que les rodes girin 90°, de manera que la màquina pot desplaçar-se sempre per terreny sec.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca barra aspersora mòbil de tub tractor, n f
es barra aspersora sobre ruedas accionada por tubo
fr rampe d'arrosage sur roues entraînées par tuyau
it barra irroratrice a tubo tamburo
it rotolone
en pipe driven mobile boom

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición

Barra aspersora mòbil formada per tubs d'alumini de 6-9 m de llargada que, quan s'atura el reg, pot desplaçar-se lateralment o frontalment sobre rodes mitjançant un dispositiu de tracció situat al mig de la barra.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca barrina accionada per presa de força, n f
es barrena accionada por toma de fuerza, n f
fr tarière actionnée par prise de force, n f
en mechanical auger, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca borronada, n f
es brotación
es brotadura
es desyemado
fr bourgeonnement
en bud burst

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca braçol, n m
ca braçolí, n m sin. compl.
es brazolada

<Pesca>

Definición

Cadascun dels cordills d'un palangre que porten enferits els hams.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca braçolada, n f
es brazolada

<Pesca>

Definición

Conjunt de braçols d'un palangre.

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

ca cadena carbonada, n f
ca cadena de carboni, n f
es cadena carbonada, n f
es cadena de carbono, n f
en carbon chain, n

<Química > Química orgànica>

Definición

Cadena en què els àtoms enllaçats consecutivament són àtoms de carboni.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca capcer, n m
ca paret de capcer, n f
ca pinyó, n m
ca testera, n f
es hastial
es muro piñón
es pared apiñonada
es piñón
fr pignon
en gable
de Giebelseite
de Giebelwand

<Construcció>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "abraonada" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Nota

Nota

Definición

Definición

Definición