Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "acotaci��" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anotació al Registre Civil, n f
- es anotación en el Registro Civil
<Dret civil>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya
-
A més de les inscripcions o assentaments, en el Registre Civil es fan també anotacions, en què es fa constar «el fet de què informa, i de manera destacada, tant en l'assentament com en la certificació, el caràcter de tal, el seu valor simplement informatiu i que en cap cas no constitueix la prova que proporciona la inscripció».
Aquestes anotacions a què s'apliquen les regles de les inscripcions es poden dur a terme marginalment, i poden ser rectificades i cancel·lades en virtut d'expedient governatiu. D'altra banda, les persones que han demanat l'anotació estan obligades a demanar-ne també la cancel·lació quan convé (art. 145 i s. del Reglament del Registre Civil [RRC], de l'Estat). També per a fer constar certs fets, el RRC inclou les notes marginals referides a la inscripció practicada per als fets que, com el matrimoni posterior dels pares, afecten mediatament una persona, o la tutela, la curatela o la representació de la persona inscrita.
En les notes hi ha de constar: a) el caràcter; b) l'assentament o fet a què es refereixen, i c) la data i la signatura del funcionari o funcionaris autoritzants. El RRC concreta que «la referència a un assentament o foli registral ha d'indicar la pàgina, tom i registre i titular o titulars amb els noms i cognoms respectius; la referència que no es practiqui en el foli en què es troba l'assentament ha d'expressar, a més, la data i el lloc del fet». Igualment, la referència a un fet ha d'expressar el nom i els cognoms dels subjectes (art. 155 i s. RRC).
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anotació de mapa, n f
- es anotación de mapa
- en map annotation
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica>
Definición
Nota
- Les anotacions de mapa s'emmagatzemen en el fitxer de definició del projecte i només tenen existència dins de la sessió de treball en què es visualitza o edita el projecte.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anotació de mapa, n f
- es anotación de mapa
- en map annotation
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica>
Definición
Nota
- Les anotacions de mapa s'emmagatzemen en el fitxer de definició del projecte i només tenen existència dins de la sessió de treball en què es visualitza o edita el projecte.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anotació de mapa, n f
- es anotación de mapa
- en map annotation
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica>
Definición
Nota
- Les anotacions de mapa s'emmagatzemen en el fitxer de definició del projecte i només tenen existència dins de la sessió de treball en què es visualitza o edita el projecte.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anotació en compte, n f
- es anotación en cuenta
- en book entry system
<Empresa > Comptabilitat>
Definición
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anotació en compte, n f
- es anotación en cuenta
- en book entry system
<Economia i empresa>
Definición
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca anotació en compte, n f
- es anotación en cuenta
- fr inscription en compte
- en accounting entry
- en book entry
<Mercats financers > Actius financers>
Definición
Nota
- 1. Les anotacions en compte s'han generalitzat a la borsa per a simplificar la transacció dels valors i evitar la manipulació dels títols. 2. Les anotacions en compte de valors del deute públic es gestionen mitjançant l'operador general d'anotacions en compte.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anotació en compte, n f
- es anotación en cuenta, n f
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anotació en compte, n f
- es anotación en cuenta
<Dret mercantil>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Les anotacions en compte dels títols valors, principalment dels valors mobiliaris, són conseqüència directa de la problemàtica que representa la mobilització dels milions de títols que hi ha a tot el món. La facilitat que per a la transmissió dels drets incorporats als títols valors significava poder-los transmetre com si es tractés de béns mobles, va provocar l'emissió de milions de títols.
El gran nombre de títols valors que hi havia en va acabar dificultant la transmissió atesa la impossibilitat de mobilitzar-los tal com n'exigia la transmissió. El primer pas va consistir a immobilitzar els títols mitjançant dipòsits col·lectius; es transmetien mitjançant referències comptables. Aquest sistema ha anat evolucionant fins al punt que els títols no s'emeten i se substitueixen per anotacions en registres comptables informàtics. Alguns títols valors han estat substituïts per les anotacions comptables que, per mitjà dels sistemes electrònics, poden aconseguir de manera ràpida i senzilla les funcions que feien els títols valors. Els ordinadors poden fer anotacions comptables que serveixen de prova de l'existència del dret a favor del titular, i també poden mitjançant una altra anotació registrar la transmissió del dret a favor d'un altre titular. Aquestes dades es poden reproduir en qualsevol moment, ja sigui per a poder lliurar a la persona titular del dret un document que el legitimi per a exercir-lo, ja sigui perquè el dret circuli.
En el cas dels títols valors, la transmissió de la propietat del dret incorporat es produeix per mitjà de la tradició del document, en les anotacions comptables aquest mateix efecte s'aconsegueix com a conseqüència d'una transferència comptable. El mateix sistema s'utilitza pel que fa als drets reals que es constitueixen per una anotació en el registre comptable. En les anotacions comptables es produeix una desincorporació del dret al títol, que fa que no se'ls pugui aplicar de manera automàtica el règim jurídic tradicional dels títols valors. A l'Estat espanyol, la Llei del mercat de valors (LMV) es va pronunciar clarament a favor de l'anotació comptable dels valors mobiliaris, ja que s'exigeix com a requisit indispensable per a tots els valors que cotitzen a la borsa. Així mateix, encara que les societats no cotitzades poden triar la manera de representar llurs accions, si es decanta per les anotacions comptables aquesta decisió és irreversible (art. 5 LMV).
El règim jurídic dels valors mobiliaris representats per anotacions comptables està regulat en l'LMV, desenvolupada pel Reial decret (RD) 116/1992, del 14 de febrer, sobre representació de valors per mitjà d'anotacions en compte i liquidació d'operacions borsàries. En el capítol II títol primer de l'LMV (art. 5 al 12) es fixen els principis bàsics de la representació per mitjà d'anotacions en compte dels valors mobiliaris.
Aquesta regulació va afectar determinades disposicions del text refós de la Llei de societats anònimes, ja que es reconeixia la possibilitat de representar les accions per mitjà de les anotacions comptables (art. 51 i 60) així com les obligacions (art. 290.1 i 290.3). Aquesta possibilitat també és reconeguda pel Reglament del Registre Mercantil, en els articles 122.2.2 i 310.2.
El capítol I del títol I de l'RD 116/1992 conté un conjunt de disposicions comunes a les anotacions comptables i que són aplicables tant als valors cotitzats com als no cotitzats. Es poden representar en anotacions en compte tots els valors mobiliaris en sentit ampli, tant els cotitzats en mercats secundaris com els que no cotitzen. Si es tria l'anotació en compte, tots els valors de la mateixa emissió han de ser representats de la mateixa manera (art. 5 LMV i art 2 RD 116/1992). La societat emissora dels títols n'ha de descriure les característiques en un fullet d'emissió i dipositar-lo a l'entitat encarregada del registre comptable i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
En el cas de l'emissió de títols no admesos a cotització en un mercat secundari oficial, la societat emissora pot triar lliurement l'entitat encarregada del registre comptable. Altrament, el registre comptable correspon a la Societat de Sistemes.
La part inversora que adquireix valors representats per anotacions comptables és titular del conjunt de drets que li atorguen aquests tipus de valors (accions, obligacions, etc.). Aquest conjunt de drets estan establerts en el fullet d'emissió i en la Llei.
Els valors representats per anotacions comptables es transmeten per transferències comptables, la inscripció de la transmissió a favor de l'adquirent produeix el mateix efecte que la tradició dels títols (art. 9 LMV i art. 2 RD 116/1992). En realitat, es tracta d'un cas de traditio ficta.
L'article 9 de l'LMV protegeix l'adquirent registral de bona fe. En primer lloc, considera irreivindicable la posició de la tercera persona que ha adquirit a títol onerós d'una persona que segons el registre comptable està legitimada per a fer la transmissió, sempre que no hagi actuat de mala fe. En segon lloc, l'article 11, paràgraf segon, declara que la persona que està legitimada segons el registre comptable hom presumeix que és la titular legítima i pot, per tant, exigir a l'entitat emissora que realitzi totes les prestacions a què té dret. La constitució de drets reals sobre els valors representats en anotacions en compte s'han d'inscriure en el compte corresponent. La inscripció de la penyora equival al desplaçament possessori del títol. Tant la llei com el reglament parteixen del principi de legitimació registral. Això vol dir que el qui apareix com a titular dels valors en el registre comptable pot exercir els drets que aquests valors li atorguen a partir de la data de la inscripció. Per a poder exercir els seus drets, la persona titular dels valors necessita, en alguns casos, una certificació de la inscripció dels valors. En aquests casos, l'entitat encarregada del registre comptable està obligada a estendre el certificat.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anotació estàndard, n f
- es anotación estándar
- en standard annotation
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>
Definición
Nota
- L'anotació estàndard és el tipus més habitual d'anotació.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
