Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "aldarulla" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trèvol pudent, n m
- ca cabruna, n f sin. compl.
- ca camabruna, n f sin. compl.
- ca herba bruna, n f sin. compl.
- ca herba cabrera, n f sin. compl.
- ca herba cabruna, n f sin. compl.
- ca pedrenca, n f sin. compl.
- ca ruda cabruna, n f sin. compl.
- ca barba cabruna, n f alt. sin.
- ca barba de cabra, n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca gira-sol, n m alt. sin.
- ca gira-sol bord, n m alt. sin.
- ca gira-sol de marge, n m alt. sin.
- ca gira-sols, n m pl alt. sin.
- ca herba de cabruna, n f alt. sin.
- ca herba de la flor musca, n f alt. sin.
- ca herba de ruc, n f alt. sin.
- ca herba fètida, n f alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca pudents, n m pl alt. sin.
- ca rebenta, n f alt. sin.
- ca ruda borda, n f alt. sin.
- ca ruda cabrissa, n f alt. sin.
- ca samusa, n f alt. sin.
- ca trèvol de rebenta, n m alt. sin.
- ca trèvols pudents, n m pl alt. sin.
- ca cabruja, n f var. ling.
- ca cabrújols, n m pl var. ling.
- ca cabrulla, n f var. ling.
- ca cabrulles, n f pl var. ling.
- ca calabruixa, n f var. ling.
- ca calabrulla, n f var. ling.
- ca calabrulles, n f pl var. ling.
- ca calabruna, n f var. ling.
- ca calabrunyes, n f pl var. ling.
- ca calambruna, n f var. ling.
- ca calambrunes, n f pl var. ling.
- ca camabruixa, n f var. ling.
- ca cúgula, n f var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca juri-sol, n m var. ling.
- ca trébol pudent, n m var. ling.
- nc Psoralea bituminosa L.
- nc Bituminaria bituminosa (L.) C.H. Stirt. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trèvol pudent, n m
- ca cabruna, n f sin. compl.
- ca camabruna, n f sin. compl.
- ca herba bruna, n f sin. compl.
- ca herba cabrera, n f sin. compl.
- ca herba cabruna, n f sin. compl.
- ca pedrenca, n f sin. compl.
- ca ruda cabruna, n f sin. compl.
- ca barba cabruna, n f alt. sin.
- ca barba de cabra, n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca gira-sol, n m alt. sin.
- ca gira-sol bord, n m alt. sin.
- ca gira-sol de marge, n m alt. sin.
- ca gira-sols, n m pl alt. sin.
- ca herba de cabruna, n f alt. sin.
- ca herba de la flor musca, n f alt. sin.
- ca herba de ruc, n f alt. sin.
- ca herba fètida, n f alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca pudents, n m pl alt. sin.
- ca rebenta, n f alt. sin.
- ca ruda borda, n f alt. sin.
- ca ruda cabrissa, n f alt. sin.
- ca samusa, n f alt. sin.
- ca trèvol de rebenta, n m alt. sin.
- ca trèvols pudents, n m pl alt. sin.
- ca cabruja, n f var. ling.
- ca cabrújols, n m pl var. ling.
- ca cabrulla, n f var. ling.
- ca cabrulles, n f pl var. ling.
- ca calabruixa, n f var. ling.
- ca calabrulla, n f var. ling.
- ca calabrulles, n f pl var. ling.
- ca calabruna, n f var. ling.
- ca calabrunyes, n f pl var. ling.
- ca calambruna, n f var. ling.
- ca calambrunes, n f pl var. ling.
- ca camabruixa, n f var. ling.
- ca cúgula, n f var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca juri-sol, n m var. ling.
- ca trébol pudent, n m var. ling.
- nc Psoralea bituminosa L.
- nc Bituminaria bituminosa (L.) C.H. Stirt. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ungla de gat, n f
- ca gavó espinós, n m sin. compl.
- ca ugó, n m sin. compl.
- ca abriüll, n m alt. sin.
- ca abriülls, n m alt. sin.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca agullons, n m pl alt. sin.
- ca aturabou, n m/f alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca brunaga, n f alt. sin.
- ca brunagues, n f pl alt. sin.
- ca candell, n m alt. sin.
- ca candells, n m pl alt. sin.
- ca dent de bou, n f alt. sin.
- ca gaó, n m alt. sin.
- ca gaons, n m pl alt. sin.
- ca gatosa, n f alt. sin.
- ca gatoses, n f pl alt. sin.
- ca gavó, n m alt. sin.
- ca ugons, n m pl alt. sin.
- ca abrill, n m var. ling.
- ca abrull, n m var. ling.
- ca adragó, n m var. ling.
- ca adragull, n m var. ling.
- ca adragulls, n m pl var. ling.
- ca adrill, n m var. ling.
- ca adrul, n m var. ling.
- ca adrull, n m var. ling.
- ca adruls, n m pl var. ling.
- ca agagó, n m var. ling.
- ca agaó, n m var. ling.
- ca agaons, n m pl var. ling.
- ca agrulls, n m pl var. ling.
- ca ardagull, n m var. ling.
- ca ardagulls, n m pl var. ling.
- ca arduell, n m var. ling.
- ca augó, n m var. ling.
- ca augons, n m pl var. ling.
- ca burnaga, n f var. ling.
- ca dragulls, n m pl var. ling.
- ca graons, n m pl var. ling.
- nc Ononis spinosa L.
- nc Ononis campestris W.D.J. Koch var. ling.
- nc Ononis vulgaris Rouy var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: "adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica)."
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ungla de gat, n f
- ca gavó espinós, n m sin. compl.
- ca ugó, n m sin. compl.
- ca abriüll, n m alt. sin.
- ca abriülls, n m alt. sin.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca agullons, n m pl alt. sin.
- ca aturabou, n m/f alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca brunaga, n f alt. sin.
- ca brunagues, n f pl alt. sin.
- ca candell, n m alt. sin.
- ca candells, n m pl alt. sin.
- ca dent de bou, n f alt. sin.
- ca gaó, n m alt. sin.
- ca gaons, n m pl alt. sin.
- ca gatosa, n f alt. sin.
- ca gatoses, n f pl alt. sin.
- ca gavó, n m alt. sin.
- ca ugons, n m pl alt. sin.
- ca abrill, n m var. ling.
- ca abrull, n m var. ling.
- ca adragó, n m var. ling.
- ca adragull, n m var. ling.
- ca adragulls, n m pl var. ling.
- ca adrill, n m var. ling.
- ca adrul, n m var. ling.
- ca adrull, n m var. ling.
- ca adruls, n m pl var. ling.
- ca agagó, n m var. ling.
- ca agaó, n m var. ling.
- ca agaons, n m pl var. ling.
- ca agrulls, n m pl var. ling.
- ca ardagull, n m var. ling.
- ca ardagulls, n m pl var. ling.
- ca arduell, n m var. ling.
- ca augó, n m var. ling.
- ca augons, n m pl var. ling.
- ca burnaga, n f var. ling.
- ca dragulls, n m pl var. ling.
- ca graons, n m pl var. ling.
- nc Ononis spinosa L.
- nc Ononis campestris W.D.J. Koch var. ling.
- nc Ononis vulgaris Rouy var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: "adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica)."
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca xavalla, n f
- es calderilla
<Numismàtica>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya
- Al segle XIX, la xavalla era la denominació que rebien les monedes de coure de tipologia estrictament catalana, fabricades entre 1808 i 1846 a les seques de Barcelona i del Principat de Catalunya. El 1852 s'ordenà retirar-la de la circulació i substituir-la per moneda de coure de curs general a l'Estat espanyol.
