Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "alegre" dentro de todas las áreas temáticas
<Matemàtiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àlgebra abstracta, n f
- es álgebra abstracta
- fr algèbre abstraite
- en abstract algebra
<Matemàtiques>
Definición
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca àlgebra de magnituds, n f
- es álgebra de magnitudes
- fr algèbre des grandeurs
- pt álgebra das grandezas
- en quantity calculus
- cod 1.21
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definición
Nota
- En l'àlgebra de magnituds, les equacions entre magnituds es prefereixen a les equacions entre valors numèrics perquè les primeres, contràriament a les segones, són independents de l'elecció de les unitats de mesura (vegeu l'apartat 2.2.2 de la Norma ISO 31-0:1992).
<Física > Metrologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca àlgebra de magnituds, n f
- es álgebra de magnitudes
- fr algèbre des grandeurs
- pt álgebra das grandezas
- en quantity calculus
- cod 1.21
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definición
Nota
- En l'àlgebra de magnituds, les equacions entre magnituds es prefereixen a les equacions entre valors numèrics perquè les primeres, contràriament a les segones, són independents de l'elecció de les unitats de mesura (vegeu l'apartat 2.2.2 de la Norma ISO 31-0:1992).
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adduir, v tr
- ca aportar, v tr sin. compl.
- es aducir
- es alegar
<Dret processal>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: L'advocat va adduir diverses proves en defensa de l'acusat.
Ex.: Quan es fa una denúncia, és important aportar totes les proves de què es disposi.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adelfa, n f
- ca alegria, n f alt. sin.
- ca alegries, n f pl alt. sin.
- ca baladret, n m alt. sin.
- ca baladrina, n f alt. sin.
- ca cacauereta, n f alt. sin.
- ca dominica, n f alt. sin.
- ca garroferet, n m alt. sin.
- ca garrofereta borda, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pastoreta, n f alt. sin.
- ca pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
- ca pruenga de jardí, n f alt. sin.
- ca vicària, n f alt. sin.
- ca proenga de jardí, n f var. ling.
- nc Catharanthus roseus (L.) G. Don
- nc Vinca rosea L. sin. compl.
<Botànica > apocinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adelfa, n f
- ca alegria, n f alt. sin.
- ca alegries, n f pl alt. sin.
- ca baladret, n m alt. sin.
- ca baladrina, n f alt. sin.
- ca cacauereta, n f alt. sin.
- ca dominica, n f alt. sin.
- ca garroferet, n m alt. sin.
- ca garrofereta borda, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pastoreta, n f alt. sin.
- ca pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
- ca pruenga de jardí, n f alt. sin.
- ca vicària, n f alt. sin.
- ca proenga de jardí, n f var. ling.
- nc Catharanthus roseus (L.) G. Don
- nc Vinca rosea L. sin. compl.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca agènere, adj
- ca de gènere neutre, adj sin. compl.
- es agénero, adj
- es de género neutro, adj
- fr agenre, adj
- fr neutrois, adj
- fr non-genré -ée, adj
- en agender, adj
- en agendered, adj
- en gender-neutral, adj
- en genderfree, adj
- en genderless, adj
- en neutrois, adj
- en non-gendered, adj
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definición
Nota
- El plural de l'adjectiu agènere és agènere (per exemple, persones agènere).
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca agènere, adj
- ca de gènere neutre, adj sin. compl.
- es agénero, adj
- es de género neutro, adj
- fr agenre, adj
- fr neutrois, adj
- en agender, adj
- en agendered, adj
- en gender-neutral, adj
- en genderfree, adj
- en genderless, adj
- en neutrois, adj
- en non-gendered, adj
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definición
Nota
- El plural de l'adjectiu agènere és agènere (per exemple, grups agènere).
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca agènere, n m, f
- es agénero, n m, f
- fr agenre, n m, f
- en agender, n
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definición
Nota
- El plural del substantiu agènere és agèneres (els agèneres, les agèneres).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agricultura de lleure, n f
- es agricultura de ocio
- fr agriculture de loisir
- en hobby-farming
<Agricultura>
