Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "amar" dentro de todas las áreas temáticas

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

clonatge a l'atzar clonatge a l'atzar

<Ciències de la vida > Genètica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  clonatge a l'atzar, n m
  • es  clonación a ciegas
  • es  clonación al azar
  • fr  clonage aléatoire
  • fr  clonage aveugle
  • en  shotgun cloning

<Ciències de la vida > Genètica>

Definición
Clonatge del genoma complet d'un organisme generalment a partir de fragments genètics aleatoris.
clonatge a l'atzar clonatge a l'atzar

<.FITXA REVISADA>, <Genòmica i tecnologia genètica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  clonatge a l'atzar, n m
  • es  clonación a ciegas, n f
  • es  clonación al azar, n f
  • fr  clonage aléatoire, n m
  • fr  clonage aveugle, n m
  • en  shotgun cloning, n

<.FITXA REVISADA>, <Genòmica i tecnologia genètica>

Definición
Clonatge del genoma complet d'un organisme generalment a partir de fragments genètics aleatoris.
cogombre amarg cogombre amarg

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  carabasser bord, n m sin. compl.
  • ca  cogombre salvatge, n m sin. compl.
  • ca  cogombret, n m sin. compl.
  • ca  xeringa, n f sin. compl.
  • ca  bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
  • ca  brixadors, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudent, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carabassí, n m alt. sin.
  • ca  carabassons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassó bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre, n m alt. sin.
  • ca  cogombre amargant, n m alt. sin.
  • ca  cogombre boig, n m alt. sin.
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre de marge, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del diable, n m alt. sin.
  • ca  cogombre marí, n m alt. sin.
  • ca  cogombre silvestre, n m alt. sin.
  • ca  cogombres, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargants, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret amarg, n m alt. sin.
  • ca  cogombrets, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  elateri, n m alt. sin.
  • ca  escarritxagossos, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  esquitxagós, n m alt. sin.
  • ca  esquitxagossos, n m alt. sin.
  • ca  herba carbassina, n f alt. sin.
  • ca  meló bord, n m alt. sin.
  • ca  meló salvatge, n m alt. sin.
  • ca  melonar bord, n m alt. sin.
  • ca  melonaret bord, n m alt. sin.
  • ca  melonets, n m pl alt. sin.
  • ca  melonets bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudenta, n f var. ling.
  • ca  cobrombe bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombe salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombo bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombo salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombolets, n m pl var. ling.
  • ca  cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobrombos amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobronbo, n m var. ling.
  • ca  cocombre bord, n m var. ling.
  • ca  cocombre salvatge, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogombros amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cogumbro, n m var. ling.
  • ca  cogumbros, n m pl var. ling.
  • ca  cohombres amarcs, n m pl var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  coombrets amargs, n m pl var. ling.
  • ca  escaritjagossos, n m var. ling.
  • ca  esquitxa gossos, n m var. ling.
  • ca  melonets colòndrios, n m pl var. ling.
  • ca  pepinera, n f var. ling.
  • ca  pepinet, n m var. ling.
  • ca  pepinillo bord, n m var. ling.
  • ca  pepinillos, n m pl var. ling.
  • ca  pepinos, n m pl var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
  • nc  Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
cogombre amarg cogombre amarg

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  carabasser bord, n m sin. compl.
  • ca  cogombre salvatge, n m sin. compl.
  • ca  cogombret, n m sin. compl.
  • ca  xeringa, n f sin. compl.
  • ca  bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
  • ca  brixadors, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudent, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carabassí, n m alt. sin.
  • ca  carabassons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassó bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre, n m alt. sin.
  • ca  cogombre amargant, n m alt. sin.
  • ca  cogombre boig, n m alt. sin.
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre de marge, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del diable, n m alt. sin.
  • ca  cogombre marí, n m alt. sin.
  • ca  cogombre silvestre, n m alt. sin.
  • ca  cogombres, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargants, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret amarg, n m alt. sin.
  • ca  cogombrets, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  elateri, n m alt. sin.
  • ca  escarritxagossos, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  esquitxagós, n m alt. sin.
  • ca  esquitxagossos, n m alt. sin.
  • ca  herba carbassina, n f alt. sin.
  • ca  meló bord, n m alt. sin.
  • ca  meló salvatge, n m alt. sin.
  • ca  melonar bord, n m alt. sin.
  • ca  melonaret bord, n m alt. sin.
  • ca  melonets, n m pl alt. sin.
  • ca  melonets bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudenta, n f var. ling.
  • ca  cobrombe bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombe salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombo bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombo salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombolets, n m pl var. ling.
  • ca  cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobrombos amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobronbo, n m var. ling.
  • ca  cocombre bord, n m var. ling.
  • ca  cocombre salvatge, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogombros amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cogumbro, n m var. ling.
  • ca  cogumbros, n m pl var. ling.
  • ca  cohombres amarcs, n m pl var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  coombrets amargs, n m pl var. ling.
  • ca  escaritjagossos, n m var. ling.
  • ca  esquitxa gossos, n m var. ling.
  • ca  melonets colòndrios, n m pl var. ling.
  • ca  pepinera, n f var. ling.
  • ca  pepinet, n m var. ling.
  • ca  pepinillo bord, n m var. ling.
  • ca  pepinillos, n m pl var. ling.
  • ca  pepinos, n m pl var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
  • nc  Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
cogombre amarg cogombre amarg

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  cobrómbol amarg, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol bord, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol del dimoni, n m var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory subsp. elaterium

<Botànica > cucurbitàcies>

cogombre amarg cogombre amarg

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  cobrómbol amarg, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol bord, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol del dimoni, n m var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory subsp. elaterium

<Botànica > cucurbitàcies>

cogombre tropical cogombre tropical

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cogombre tropical, n m
  • es  balsamina
  • es  bálsamo
  • es  calaica
  • es  cundeamor
  • es  karela
  • es  melón amargo
  • es  sorosí
  • fr  concombre africain
  • fr  concombre amer
  • fr  courge amère
  • fr  margose
  • fr  melon amer
  • fr  momordique balsamine
  • fr  paroka
  • fr  poire de merveille
  • pt  melao de San Caetano
  • en  African cucumber
  • en  balsam pear
  • en  bitter cucumber
  • en  bitter gourd
  • en  bitter melon
  • en  la-kwa

<Botànica>

Definición
Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s'utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques.
cogombre tropical cogombre tropical

<Fruita fresca. Fruita seca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cogombre tropical, n m
  • es  balsamina
  • es  bálsamo
  • es  calaica
  • es  cundeamor
  • es  karela
  • es  melón amargo
  • es  sorosí
  • fr  concombre africain
  • fr  concombre amer
  • fr  courge amère
  • fr  margose
  • fr  melon amer
  • fr  momordique balsamine
  • fr  paroka
  • fr  poire de merveille
  • pt  melao de San Caetano
  • en  African cucumber
  • en  balsam pear
  • en  bitter cucumber
  • en  bitter gourd
  • en  bitter melon
  • en  la-kwa

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definición
Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s'utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques.