Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "ampli" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbrega, n f
- ca alfàbega, n f sin. compl.
- ca alfabeguera, n f sin. compl.
- ca alfabreguera, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca basilicó, n m alt. sin.
- ca basilicons, n m pl alt. sin.
- ca herba del mal prenyat, n f alt. sin.
- ca alfàbaga, n f var. ling.
- ca alfàbiga, n f var. ling.
- ca alfabiguera, n f var. ling.
- ca alfàbrica, n f var. ling.
- ca alfàbriga, n f var. ling.
- ca alfàdega, n f var. ling.
- ca alfalga, n f var. ling.
- ca alfràgam, n f var. ling.
- ca amfàbega, n f var. ling.
- ca amfàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbega, n f var. ling.
- ca aufabeguera, n f var. ling.
- ca aufàbia, n f var. ling.
- ca aufàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbrega, n f var. ling.
- ca aufabreguera, n f var. ling.
- ca aufàbrica, n f var. ling.
- ca aufabuguera, n f var. ling.
- ca aufàdega, n f var. ling.
- ca aufàdia, n f var. ling.
- ca aufàdiga, n f var. ling.
- ca enfalga, n f var. ling.
- ca enflàgam, n f var. ling.
- ca fàbega, n f var. ling.
- ca fàbrega, n f var. ling.
- nc Ocimum basilicum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbrega, n f
- ca alfàbega, n f sin. compl.
- ca alfabeguera, n f sin. compl.
- ca alfabreguera, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca basilicó, n m alt. sin.
- ca basilicons, n m pl alt. sin.
- ca herba del mal prenyat, n f alt. sin.
- ca alfàbaga, n f var. ling.
- ca alfàbiga, n f var. ling.
- ca alfabiguera, n f var. ling.
- ca alfàbrica, n f var. ling.
- ca alfàbriga, n f var. ling.
- ca alfàdega, n f var. ling.
- ca alfalga, n f var. ling.
- ca alfràgam, n f var. ling.
- ca amfàbega, n f var. ling.
- ca amfàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbega, n f var. ling.
- ca aufabeguera, n f var. ling.
- ca aufàbia, n f var. ling.
- ca aufàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbrega, n f var. ling.
- ca aufabreguera, n f var. ling.
- ca aufàbrica, n f var. ling.
- ca aufabuguera, n f var. ling.
- ca aufàdega, n f var. ling.
- ca aufàdia, n f var. ling.
- ca aufàdiga, n f var. ling.
- ca enfalga, n f var. ling.
- ca enflàgam, n f var. ling.
- ca fàbega, n f var. ling.
- ca fàbrega, n f var. ling.
- nc Ocimum basilicum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alga dels vidriers, n f
- ca altina, n f sin. compl.
- ca posidònia, n f sin. compl.
- ca alga, n f alt. sin.
- ca alga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca alga de vidriers, n f alt. sin.
- ca alga marina, n f alt. sin.
- ca algues, n f pl alt. sin.
- ca bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca pets de monja, n m pl alt. sin.
- ca pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca àliga, n f var. ling.
- nc Posidonia oceanica (L.) Delile
- nc Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.
<Botànica > posidoniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alga dels vidriers, n f
- ca altina, n f sin. compl.
- ca posidònia, n f sin. compl.
- ca alga, n f alt. sin.
- ca alga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca alga de vidriers, n f alt. sin.
- ca alga marina, n f alt. sin.
- ca algues, n f pl alt. sin.
- ca bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca pets de monja, n m pl alt. sin.
- ca pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca àliga, n f var. ling.
- nc Posidonia oceanica (L.) Delile
- nc Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.
<Botànica > posidoniàcies>
<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca ambli-
<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>
Definición
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ample, n m
- es ancho
- fr grand
- fr large
- en outside
- eu zabal
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
Definición
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ample, n f
- es anchura, n f
- fr largeur, n f
- en breadth, n
- de Breite, n f
<Enginyeria>
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ample, n m
- es ancho
- fr grand
- fr large
- en outside
- eu zabal
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
Definición
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ample, n m
<Esport>
Definición
<Dibuix artístic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ample -a, adj
- es ancho
<Arts > Dibuix artístic>