Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "analogia" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca analogia, n f
- es analogía, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca analogia, n f
- es analogía, n f
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca analogia, n f
- es analogía
<Dret civil>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'analogia apareix recollida i acceptada com a font del dret en l'article 4, paràgraf primer, del Codi civil espanyol (CC). Es tracta, doncs, d'ampliar el sentit de la norma i fer-la aplicable als casos que no tenen una regulació específica. La norma emprada amplia el seu àmbit per tal que n'hi pugui cabre un que no troba solució en la norma.
Tal com diu el Tribunal Suprem espanyol (TS), el principi jurídic de l'analogia, regulat en l'article 4.1 del CC, està condicionat a l'existència d'una vertadera llacuna legal per falta expressa de regulació específica aplicable a un cas concret, d'una banda, i a la similitud jurídica essencial entre el cas que es pretén resoldre i el ja regulat, de l'altra (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 25.11.1982, laboral). Ara bé, la interpretació analògica de la norma no es pot desvirtuar l'aplicació de la norma fixada pel cas concret ni imposar-s'hi; no es pot aplicar analògicament una norma quan n'hi ha una específicament creada per regular aquell cas concret (STS del 2.12.1978).
La necessitat d'ampliar la norma només es produeix quan ha aparegut un cas orfe de regulació, quan hi ha una llacuna legal. Cal fer, llavors, un exercici interpretatiu de la norma, un examen dels seus límits inicials i veure si aquests poden encabir el cas que no té regulació pròpia.
Per a fer aquest exercici interpretatiu, cal tenir en compte, en primer lloc, el que s'anomena «identitat de raó», que és l'essència de la norma que no es pot desvirtuar. La interpretació de la norma i la seva ampliació al cas no poden comportar, doncs, que la norma perdi la «identitat de raó» que té, límit infranquejable pel subjecte que interpreta. El cas orfe de regulació s'ha de sotmetre en l'àmbit interpretatiu de la norma sense que aquesta perdi la identitat. El cas, doncs, ha de poder ser sotmès dins aquella norma.
El TS va denegar l'aplicació de l'analogia entre sistemes legislatius distints inspirats en principis jurídics i socials diferents (STS del 10.10.1960) i el Tribunal Constitucional espanyol (TC) va denegar la possibilitat de l'aplicació analògica de la doctrina jurisprudencial (Sentència del Tribunal Constitucional espanyol [STC] del 28.2.1989). L'exercici interpretatiu s'ha de fer amb cura d'acord amb l'aplicació, per evidents raons de seguretat i certesa jurídica, amb rigorosa i acurada utilització. L'examen interpretatiu no es pot fer, doncs, sense tenir presents els principis informadors de la norma (STC del 14.7.1988). Per a aplicar l'analogia no és necessari que manquin absolutament normes per a regular el cas creat, n'hi ha prou que la norma existeixi però que no reguli el cas concret, i aleshores cal anar a l'exercici de la interpretació per a trobar la regulació del cas no previst. Tal com diu la jurisprudència del TS, l'aplicació de la investigació analògica de l'article 4.1 del CC no pressuposa la falta absoluta d'una norma, «sinó la no previsió per aquesta d'un cas determinat.» (STS social, del 15.2.1982).
Aquesta ampliació de l'abast de la norma i l'exercici interpretatiu dona lloc a la diferenciació del que es poden anomenar «classes d'analogia»: l'analogia legis i l'analogia iuris. L'analogia legis procedeix del que estableix l'article 4.1. del CC, és a dir, de l'exercici interpretatiu d'una norma individual o particular per a acollir un cas orfe de regulació. L'analogia iuris és més complexa, i no apareix directament reconeguda en l'article 4 del CC, sinó que neix d'una tasca interpretativa que cerca una generalització de les normes i, llavors, s'ha d'acollir al cas particular del qual s'ha obtingut. Es tracta, doncs, de trobar un principi general del dret, una generalització de les normes, una base de regulació no provinent únicament d'una norma, sinó d'una generalitat de normes per tal que el cas tingui una solució normativa. Hi ha alguna doctrina que afirma que, en l'analogia iuris, del que es tracta és de trobar una equitat per a regular el cas no fixat. De fet, però, es fa un exercici més complex, integrador de diverses normes amb la mateixa «identitat de raó» per a trobar una solució normativa a una llacuna legal. Així, els legisladors han tingut principalment en compte en el paràgraf primer de l'article 4 del CC la primera, l'analogia legis, i han deixat de banda el que s'ha anomenat força d'expansió de les normes o analogia iuris. És clar que en aquest tipus d'analogia la recerca de la identitat de raó té molta més importància, i el principi general del dret obtingut ha de sorgir d'aquesta identitat de raó. Ara bé, l'article 4 s'encarrega de posar altres límits a l'analogia que té la identitat de raó com a tasca interpretativa. Així, el paràgraf segon exclou les lleis penals, les excepcionals i les d'àmbit temporal.
Aquestes tres excepcions són les úniques descrites per la mateixa norma, i mereixen més atenció:
1. LES LLEIS PENALS. Són excloses perquè el dret penal es basa en fonaments oposats al dret civil; en el dret penal, allò no regulat no és delicte; la conducta, si no està tipificada, no mereix sanció, perquè el principi general del dret penal és que és permès tot el que no és prohibit, i no pas a l'inrevés. Per això no es pot fer ampliar una llei penal prohibitiva o punitiva a un cas no establert, perquè si aquest no està tipificat vol dir que no està castigat o no mereix punibilitat. Aquesta realitat no existeix en el dret civil, en el qual no es tracta de cercar conductes punitives o prohibides, sinó de trobar una solució normativa a un cas que, en haver estat plantejat, necessita una resolució que estigui d'acord amb el dret o, com a mínim, d'acord amb la raó del dret.
2. LES LLEIS EXCEPCIONALS. Són creades per regular casos especials que, en principi, no han de perdurar en el temps. La norma, doncs, té un sentit temporal, el mateix que el fet excepcional regulat, i aquesta no es pot fer ampliar per a regular altres casos, encara que també siguin excepcionals. Aquesta excepció té com a explicació que el dret no vol que normes excepcionals, nascudes per a regular casos, entrin a formar part de les normes nascudes d'un procés normatiu ordinari i elaborat o s'hi equiparin. En principi, només aquestes normes mereixen el tracte interpretatiu, perquè són aplicades analògament a altres casos.
3. LES LLEIS D'ÀMBIT TEMPORAL. Per la mateixa explicació que les anteriors; perquè no es van crear per a formar part del sistema normatiu, en què l'analogia pot tapar els forats que les mateixes normes pateixen.
Aquestes tres limitacions les estableix la mateixa norma: no obstant que el límit de més pes és el de la «identitat de raó»: explicarà si l'aplicació analògica de la norma és possible en un cas concret. Es tracta, segurament, de casos en els quals seran els tribunals de justícia examinaran la interpretació de la norma per les dues parts en conflicte: l'una, interessada en la integració del cas dins la norma en concret aplicada per analogia, i l'altra, interessada a desvirtuar aquesta tasca integradora. Aleshores el jutge o jutgessa ha de decidir quina és la interpretació analògica de la norma, i probablement crearà jurisprudència en relació amb la interpretació analògica de la norma en concret.
En resum, el mateix dret vol que les llacunes quedin resoltes amb les normes per tal que no hi hagi cap cas sense regulació, sense un principi o una norma que pugui resoldre el conflicte creat. El dret mateix, doncs, sap que és essencial i que ha de cobrir totes les possibilitats que la realitat pugui crear, i les ha de regular, o bé directament, amb l'aplicació de la norma, o bé indirectament, amb l'aplicació analògica d'una altra llei (analogia legis) o l'aplicació anàloga d'un conjunt de normes (analogia iuris), però sense fissures o llacunes que quedin desemparades de protecció o regulació.
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca analogia, n f
- es analogía
- fr analogie
- en analogy
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>
Definición
Nota
- Per exemple, els noms de marca Viquipèdia, Tradupedia o Bullipedia s'han creat per analogia amb el mot enciclopèdia, Bocadelia amb psicodèlia, o Cookiteca amb biblioteca.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca analogia, n f
- ca atracció analògica, n f sin. compl.
- ca canvi analògic, n m sin. compl.
- es analogía
- es atracción analógica
- es cambio analógico
- fr analogie
- fr attraction analogique
- fr changement analogique
- en analogical attraction
- en analogical change
- en analogy
<Lingüística>
Definición
Nota
- Els canvis analògics són molt abundants, tant en un estadi sincrònic de la llengua (per exemple, la tendència actual de substituir imprés per imprimit) com en l'evolució diacrònica (els mots dilluns i dimecres, pertanyents a les dues primeres declinacions, no tenien originàriament ‑s final en el genitiu, die-lunae, die-mercurii, però la prengueren per analogia amb els altres dies de la setmana que sí que la tenien: die-martis, die-jovis, die-veneris). L'analogia és, així mateix, molt freqüent en el procés d'adquisició del llenguatge i, concretament, en l'adquisició de regularitats gramaticals. Tenint en compte la manera i les formes que intervenen en el canvi analògic, es diferencia l'analogia proporcional de l'anivellament analògic.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca analogia, n f
- es analogía, n f
- fr analogie, n f
- en analogy, n
<Metodologia > Bases epistemològiques>
Definición
Nota
- Si es considera la sociologia des del punt de vista històric, es pot dir que tots els conceptes sociològics són analogies, ja que apunten a la vegada a semblances i diferències entre fenòmens socials singulars que pertanyen a coordenades temporals i espacials diferents i que només s'assemblen en virtut de la construcció teòrica.
