Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "bada" dentro de todas las áreas temáticas
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bana
- ca baza sin. compl.
- ca ka-bana sin. compl.
- ca koma sin. compl.
- ca mizeran sin. compl.
- de Bana
- de Baza sin. compl.
- de Koma sin. compl.
- de Mizeran sin. compl.
- en Bana
- en Baza sin. compl.
- en Ka-bana sin. compl.
- en Koma sin. compl.
- en Mizeran sin. compl.
- es bana
- es baza sin. compl.
- es ka-bana sin. compl.
- es koma sin. compl.
- es mizeran sin. compl.
- eu bana
- eu baza sin. compl.
- eu ka-bana sin. compl.
- eu koma sin. compl.
- eu mizeran sin. compl.
- fr bana
- fr baza sin. compl.
- fr koma sin. compl.
- fr mizeran sin. compl.
- fr parole des Bana sin. compl.
- gl bana
- gl baza sin. compl.
- gl ka-bana sin. compl.
- gl koma sin. compl.
- gl mizeran sin. compl.
- it bana
- it baza sin. compl.
- it ka-bana sin. compl.
- it koma sin. compl.
- it mizeran sin. compl.
- nl Bana
- nl Baza sin. compl.
- nl Koma sin. compl.
- nl Mizeran sin. compl.
- pt bana
- pt baza sin. compl.
- pt ka-bana sin. compl.
- pt koma sin. compl.
- pt mizeran sin. compl.
<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>
Definición
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Banc Àrab per al Desenvolupament Econòmic d'Àfrica, n m
- ca BADEA, n m sigla
- es Banco Árabe para el Desarrollo Económico de África
- fr Banque arabe pour le développement économique en Afrique
- fr BADEA sigla
- en Arab Bank for the Economic Development of Africa
- en ABEDA sigla
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definición
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca barà
- ca barasano del nord sin. compl.
- ca pocanga sin. compl.
- ca waimaha sin. compl.
- cod wáimaja
- cod waípinõmakã
- ar بارا
- cy Bará
- cy Barasano gogleddol sin. compl.
- cy Pocanga sin. compl.
- cy Waimaha sin. compl.
- de Bará
- de Barasano do Norte sin. compl.
- de Pocanga sin. compl.
- de Waimaha sin. compl.
- en Bará
- en Northern Barasano sin. compl.
- en Pocanga sin. compl.
- en Pokangá sin. compl.
- en Waimaha sin. compl.
- es bara
- es bará sin. compl.
- es barasano del norte sin. compl.
- es huaimaha sin. compl.
- es pocanga sin. compl.
- es pokangá sin. compl.
- es waimaha sin. compl.
- eu barasanera
- eu bara sin. compl.
- eu iparraldeko barasanera sin. compl.
- eu pocanga sin. compl.
- eu waimaha sin. compl.
- fr bara
- fr barasana du nord sin. compl.
- fr pocanga sin. compl.
- fr waimaja ou waimaha sin. compl.
- gl bará
- gl barasano do norte sin. compl.
- gl pocanga sin. compl.
- gl waimaha sin. compl.
- it barà
- it barasano del nord sin. compl.
- it pocanga sin. compl.
- it waimaha sin. compl.
- ja バラ語
- ja バラサノ デル ノ-ルド語 sin. compl.
- nl Bará
- nl Barasano del Norte sin. compl.
- nl Pocanga sin. compl.
- nl Waimaha sin. compl.
- pt bará
- pt barasano do norte sin. compl.
- pt pocanga sin. compl.
- pt waimaha sin. compl.
- ru Бара
- ru Паканг sin. compl.
- ru Ваймаха sin. compl.
- ru Поканга sin. compl.
- ru Северный барасано sin. compl.
- zh 巴拉语
- zh 北部巴拉萨诺语、瓦以马哈、波侃伽 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Colòmbia>
Definición
Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.
La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca barasana
- ca barà sin. compl.
- ca barasano sin. compl.
- ca edulia sin. compl.
- ca paneroa sin. compl.
- cod baka uka
- cod hadira uka
- cod jiba uka
- ar باراسانية
- cy Barasana
- cy Bará sin. compl.
- cy Barasano sin. compl.
- cy Edulia sin. compl.
- cy Paneroa sin. compl.
- de Barasana
- de Bará sin. compl.
- en Barasana
- en Bará sin. compl.
- en Barasano sin. compl.
- en Edulia sin. compl.
- en Paneroa sin. compl.
- es barasano
- es bará sin. compl.
- es barasana sin. compl.
- es edulia sin. compl.
- es paneroa sin. compl.
- eu barasanera
- eu barà sin. compl.
- eu barasano sin. compl.
- eu edulia sin. compl.
- eu paneroa sin. compl.
- fr barasana
- fr bara sin. compl.
- fr bará sin. compl.
- fr barasano sin. compl.
- fr edulia sin. compl.
- fr edúuria sin. compl.
- fr paneroa sin. compl.
- gl barasana
- gl bará sin. compl.
- gl barasano sin. compl.
- gl edulia sin. compl.
- gl paneroa sin. compl.
- gn varasána
- gn edulia sin. compl.
- gn paneroa sin. compl.
- gn vara sin. compl.
- gn varasána sin. compl.
- it barasana
- it barà sin. compl.
- it barasano sin. compl.
- it edulia sin. compl.
- it paneroa sin. compl.
- ja バラサナ語
- ja バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
- nl Barasana
- nl Bará sin. compl.
- nl Barasano sin. compl.
- nl Edulia sin. compl.
- nl Paneroa sin. compl.
- pt barasana
- pt bará sin. compl.
- pt barasano sin. compl.
- pt edulia sin. compl.
- pt paneroa sin. compl.
- ru Барасана
- ru Бара sin. compl.
- ru Эдулья sin. compl.
- ru Панероа sin. compl.
- ru Барасано sin. compl.
- sw Barasano
- sw Bará sin. compl.
- sw Barasana sin. compl.
- sw Edulia sin. compl.
- sw Paneroa sin. compl.
- tmh Tabarazant
- zh 巴拉萨纳
- zh 巴拉 sin. compl.
- zh 厄都里亚 sin. compl.
- zh 巴拉萨诺 sin. compl.
- zh 帕内罗阿 sin. compl.
<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Colòmbia>
Definición
Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.
Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barda, n f
- ca borda, n f sin. compl.
- es aprisco, n m
- es corral, n m
- fr bercail, n m
- en fold, n
- en yard, n
<Enginyeria forestal>
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca barda, n f
- es barda
- fr barde
- en bard
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Núvol>
Definición
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca barda, n f
- es barda
- fr barde
- en bard
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Núvol>
Definición
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bardissa, n f
- es barda, n f
- fr haie, n f
- en bramble hedge, n
<Enginyeria forestal>
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca bardissa, n f
- ca barder, n m sin. compl.
- es barda, n f
- es seto campestre, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definición
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca basa
- ca bassa sin. compl.
- cod odzamagu
- de Basa
- de Abacha sin. compl.
- de Abatsa sin. compl.
- de Komo sin. compl.
- de Rubasa sin. compl.
- en Basa
- en Bassa sin. compl.
- es basa
- es bassa sin. compl.
- eu basa
- eu bassa sin. compl.
- fr basa
- fr abacha sin. compl.
- fr abatsa sin. compl.
- fr bassa sin. compl.
- fr rubasa sin. compl.
- gl basa
- gl bassa sin. compl.
- it basa
- it bassa sin. compl.
- nl Basa
- nl Abacha sin. compl.
- nl Abatsa sin. compl.
- nl Bassa sin. compl.
- nl Rubasa sin. compl.
- pt basa
- pt bassa sin. compl.
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo>, <Àfrica > Camerun>
Definición
Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. A més del basa i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri, els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwa o el basa, no accepten els materials escrits en ngwo.