Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "bagatge" dentro de todas las áreas temáticas
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barratge, n m
- es bastidor
- en frame
<Música>
Definición
<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca barratge, n m
- es barreo
- fr barrage
- en rapping
<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>
Definición
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca BEAM, n m
- ca mapatge de l'activitat elèctrica cerebral, n m
- es mapeo de la actividad eléctrica cerebral, n m
- es BEAM, n m sigla
- fr mappage de l'activité électrique cérébrale, n m
- en brain electrical activity mapping, n
- en BEAM, n sigla
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
Nota
- La sigla BEAM prové del terme anglès brain electrical activity mapping.
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bocatge, n m
- es boquera
- fr perlèche
- fr pourlèche
- en perleche
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bocatge, n m
- es boquera
- fr perlèche
- fr pourlèche
- en perleche
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definición
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca bodega, n f
- ca departament d'equipatges i mercaderies, n m
- es bodega, n f
- es compartimiento de carga, n m
- fr compartiment à marchandises, n m
- fr soute, n f
- fr soute à bagages, n f
- en baggage compartment, n
- en cargo compartment, n
- en hold, n
- en luggage compartment, n
- en luggage hold, n
- de Frachtraum, n m
- de Laderaum, n m
- de Unterflurfrachtraum, n m
<Turisme > Transports>
Definición
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bovatge, n m
- es bovaje
<Història del dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Al llarg del segle XIII, sovint també adoptaren aquesta forma els subsidis atorgats al rei gratuïtament per assemblees representatives. Inicialment gravava els bous -d'aquí l'etimologia del mot- altre bestiar o bé persones que treballaven la terra, si bé s'acabà estenent als béns semovents, als béns mobles i als béns immobles amb l'excepció dels imprescindibles per a la subsistència. La gestió i la recaptació de la imposició depenia del rei per mitjà dels seus oficials ordinaris, així com de col·lectors territorials nomenats ad hoc, i coneguts amb el nom de bovatgers o bovaters.
Els seus orígens han estat relacionats amb la concessió per part del sobirà de l'anomenada pax bestiarum i de l'estabilitat de la moneda. Així es dedueix de l'usatge Cunctis pateat, que recull el primer testimoni conegut -encara no anomenat com a tal- de la seva percepció. Pel document, datat en la versió original l'any 1118, se sap que el comte Ramon Berenguer III va introduir i garantir la pau i l'estabilitat de la moneda barcelonina al comtat de la Cerdanya, aleshores recentment incorporat per ell, a canvi de recaptar, una sola vegada, una taxa sobre el bestiar i les persones que treballaven la terra.
Aquesta fórmula impositiva de caràcter excepcional fou represa, ja amb el nom definitiu, al tercer quart del segle XII, quan els comtes reis, maldant per refermar llur autoritat política sobre el territori que aleshores es començava a anomenar Catalunya, pretengueren convertir el vell rescat de la pau i la moneda en un subsidi general per a finançar les expedicions militars. Els resultats d'aquesta pretensió acabaren sovint fracassant i, així, Alfons I hi hagué de renunciar l'any 1188 en les constitucions de pau i treva atorgades a Girona. El seu successor, Pere I, en accedir al tron, demanà la redempció de la moneda a Vic, i es va haver de comprometre l'any 1205, a causa de les protestes, a no demanar-ho més. La promesa no va ser complerta quan, en el mateix any, demanà un monedatge -imposició similar exigida al Regne d'Aragó, però desconeguda a Catalunya- sota la forma de bovatge. El juny del 1217, Jaume I va obtenir de les Corts Generals de Montsó el primer dels quatre que va demanar en el seu regnat. Els altres tres li foren concedits en assemblees amb caràcter gratuït i tingueren per finalitat el finançament de les seves conquestes: el 1229 per la de Mallorca, el 1236 per la de València i el 1264 per la de Múrcia.
Des d'aleshores adquireix clarament el caràcter de tribut d'accés, que correspon per dret al rei recaptar en tot el territori del Principat. Almenys aquesta fou la interpretació que en donà Pere II el Gran en demanar-lo a l'inici del seu regnat; teoria regalista que no va ser acceptada pels braços, sobretot per l'eclesiàstic, que al·legava que fins i tot aquesta primera imposició tenia una naturalesa exclusivament gratuïta i no corresponia al rei per dret. La discussió quedà delimitada per la convenció establerta l'any 1277 entre el rei i els bisbes de Barcelona, Vic i Urgell en la qual se n'acceptava el pagament sotmetent a un futur arbitratge la delimitació de la seva naturalesa. S'ignora el resultat de l'arbitratge, tot i que l'any 1283 se'n limità la recaptació als llocs on era costum, i el rei en tenia la càrrega de la prova. Així quedava, de fet, debilitada la pretensió d'imposició general. Alfons II el demanà en emprendre la conquesta de Menorca el 1286-1287 en l'Assemblea de Tarragona del 1286. Jaume II el deixà ferit a les Corts de Barcelona del 1299-1300 quan n'eximí a perpetuïtat els braços militar i reial a canvi del pagament de 200.000 lliures. La carta de venda quedà incorporada per a més garantia en el jurament que els reis havien de prestar en accedir al tron.
A partir d'aleshores sols es mantingué en terres de jurisdicció eclesiàstica, els representants de les quals havien abandonat les Corts ja esmentades i, per tant, havien quedat exclosos del pacte. Segurament per a evitar noves degradacions, i alhora escarmentar el braç desafecte, el rei es comprometé igualment a no rebaixar l'acord amb noves vendes del que restava vigent: aquest capítol restà eliminat a les Corts de Lleida del 1301. Recollit encara per Alfons III en iniciar el seu regnat el 1327, aquest n'eximí en les Corts de Montblanc del 1333 els hospitalers, un orde que ja havia obtingut exempcions temporals de cobrament, igual que els templers, amb Pere II el Gran. Pere III el Cerimoniós fou el darrer monarca a demanar-lo en iniciar el seu regnat l'any 1336, redimint els homes que encara hi estaven sotmesos; dins el bisbat de Girona l'esgotà definitivament.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca braç de dragatge, n m
- es brazo de dragado
<Construcció > Obres públiques>
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca calatge, n m
- es calado
- fr calage
- en clamping
- en wedging
<Transport ferroviari>
Definición
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca calatge operació, n m
- es calado operación, n m
- fr calage opération, n m
- en clamping operation, n
- en wedging operation, n
- de Holsaum Operation, n m
- de Lochstickerei Operation, n m
<Enginyeria>
