Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "bajocada" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pebrotera, n f
  • ca  bitxera, n f sin. compl.
  • ca  bitxo, n m sin. compl.
  • ca  bitxo (fruit), n m sin. compl.
  • ca  coralera, n f sin. compl.
  • ca  pebrer, n m sin. compl.
  • ca  pebrera, n f sin. compl.
  • ca  pebrera (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pebrerera, n f sin. compl.
  • ca  pebrina (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pebrot (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pebroter, n m sin. compl.
  • ca  bajoca, n f alt. sin.
  • ca  bajoquera, n f alt. sin.
  • ca  banyeta, n f alt. sin.
  • ca  bitxeta, n f alt. sin.
  • ca  bitxo coent, n m alt. sin.
  • ca  bitxos picants, n m pl alt. sin.
  • ca  coral, n m alt. sin.
  • ca  coral de jardins, n m alt. sin.
  • ca  coraler, n m alt. sin.
  • ca  coralet, n m alt. sin.
  • ca  coraleta, n f alt. sin.
  • ca  pebràs, n m alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebre vermell, n m alt. sin.
  • ca  pebreres coents, n f pl alt. sin.
  • ca  pebrina, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebrots, n m pl alt. sin.
  • ca  pestetes coents, n f pl alt. sin.
  • ca  pimentera, n f alt. sin.
  • ca  pimentonera, n f alt. sin.
  • ca  pimentons, n m pl alt. sin.
  • ca  bitxero, n m var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  pebreres coentes, n f pl var. ling.
  • ca  pestetes coentes, n f pl var. ling.
  • ca  primentonera, n f var. ling.
  • nc  Capsicum annuum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
    DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
pescar sardinals pescar sardinals

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pescar sardinals, v tr
  • ca  pescar a la barcada, v intr sin. compl.

<Pesca>

Definición
Pesca practicada de nit, en què se surt de terra amb quatre peces de sardinals a bord, lligades les unes amb les altres amb unes petites cordes anomenades cuetes o botallons.
pleuresia enquistada pleuresia enquistada

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Pneumologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pleuresia enquistada, n f
  • ca  pleuresia areolar, n f sin. compl.
  • ca  pleuresia blocada, n f sin. compl.
  • ca  pleuresia saculada, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Pneumologia>

Definición
Pleuresia en què l'embassament no és lliure sinó tancat en un o diversos compartiments aïllats per adherències.
poda de brocada poda de brocada

<Jardineria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  poda de brocada, n f
  • es  poda a taco, n f

<Jardineria>

Definición
Poda forta que consisteix a tallar les branques principals d'arbres o arbusts respectant-ne unes quantes gemmes basals per a afavorir el desenvolupament de nous brots i provocar un creixement dens de les branques joves.
sotacarda sotacarda

<Indústria > Indústria tèxtil>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  sotacarda, n f
  • es  bajocarda
  • es  sotacarda
  • fr  déchet de carde
  • en  card waste
  • de  Kardenabfall

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definición
Conjunt de llavors barrejades amb borra, que procedeix de la separació del cotó en el treball de la carda.
sotacarda sotacarda

<Indústria tèxtil i de la confecció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  sotacarda, n f
  • es  bajocarda
  • es  sotacarda
  • fr  déchet de carde
  • en  card waste
  • de  Kardenabfall

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció>

temps de baixada temps de baixada

<TIC > Telecomunicacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  temps de baixada, n m
  • es  tiempo de bajada
  • en  fall time

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definición
Temps que triga un impuls a baixar d'un 90 % fins a un 10 % del seu valor màxim.
tub de baixada tub de baixada

<Bricolatge > Ferreteria>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  tub de baixada, n m
  • es  tubo de bajada

<Bricolatge > Ferreteria>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  xalocada, n f
  • es  jaloque [fuerte]

<Física>

xalocada xalocada

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  xalocada, n f

<Navegació tradicional>

Definición
Ventada forta de xaloc.