Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "barrera" dentro de todas las áreas temáticas

herba de Santa Bàrbara herba de Santa Bàrbara

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Bàrbara, n f
  • ca  bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba de les ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • nc  Barbarea vulgaris R. Br. in Aiton
  • nc  Erysimum barbarea L. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentiscle, n m
  • ca  llampedona, n f sin. compl.
  • ca  llentiscla, n f sin. compl.
  • ca  llentisclera, n f sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  cornicabra, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  festuc llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llampredut, n m alt. sin.
  • ca  llentiscla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstic, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata (peu femení), n f alt. sin.
  • ca  mata borrera, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata de llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata de pou, n f alt. sin.
  • ca  mata femella, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscla, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata llentisclera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mata roja, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  matera, n f alt. sin.
  • ca  matet, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matot (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  triquell, n m alt. sin.
  • ca  dentiscle, n m var. ling.
  • ca  estenclina, n f var. ling.
  • ca  estríngol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fistic, n m var. ling.
  • ca  fistic llentiscle, n m var. ling.
  • ca  gentiscla (fruit), n f var. ling.
  • ca  gentiscle, n m var. ling.
  • ca  lentisc, n m var. ling.
  • ca  lentiscle, n m var. ling.
  • ca  llampadona, n f var. ling.
  • ca  llentesclina, n f var. ling.
  • ca  llentisc, n m var. ling.
  • ca  llentisca, n f var. ling.
  • ca  llentriquera, n f var. ling.
  • ca  llentrisca, n f var. ling.
  • ca  llentrisca (fruit), n f var. ling.
  • ca  llentriscle, n m var. ling.
  • ca  llentriscra, n f var. ling.
  • ca  llentriscre, n m var. ling.
  • ca  lletesclina, n f var. ling.
  • ca  mata de quessa, n f var. ling.
  • ca  mata llentisquera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisca, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisclera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata ventrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata-lentiscle, n m var. ling.
  • ca  matica, n f var. ling.
  • ca  quessa, n f var. ling.
  • ca  rendiscle, n m var. ling.
  • ca  ventiscle, n m var. ling.
  • nc  Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

  • 1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
    2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
    3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
llentiscle llentiscle

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentiscle, n m
  • ca  llampedona, n f sin. compl.
  • ca  llentiscla, n f sin. compl.
  • ca  llentisclera, n f sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  cornicabra, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  festuc llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llampredut, n m alt. sin.
  • ca  llentiscla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstic, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata (peu femení), n f alt. sin.
  • ca  mata borrera, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata de llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata de pou, n f alt. sin.
  • ca  mata femella, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscla, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata llentisclera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mata roja, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  matera, n f alt. sin.
  • ca  matet, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matot (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  triquell, n m alt. sin.
  • ca  dentiscle, n m var. ling.
  • ca  estenclina, n f var. ling.
  • ca  estríngol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fistic, n m var. ling.
  • ca  fistic llentiscle, n m var. ling.
  • ca  gentiscla (fruit), n f var. ling.
  • ca  gentiscle, n m var. ling.
  • ca  lentisc, n m var. ling.
  • ca  lentiscle, n m var. ling.
  • ca  llampadona, n f var. ling.
  • ca  llentesclina, n f var. ling.
  • ca  llentisc, n m var. ling.
  • ca  llentisca, n f var. ling.
  • ca  llentriquera, n f var. ling.
  • ca  llentrisca, n f var. ling.
  • ca  llentrisca (fruit), n f var. ling.
  • ca  llentriscle, n m var. ling.
  • ca  llentriscra, n f var. ling.
  • ca  llentriscre, n m var. ling.
  • ca  lletesclina, n f var. ling.
  • ca  mata de quessa, n f var. ling.
  • ca  mata llentisquera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisca, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisclera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata ventrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata-lentiscle, n m var. ling.
  • ca  matica, n f var. ling.
  • ca  quessa, n f var. ling.
  • ca  rendiscle, n m var. ling.
  • ca  ventiscle, n m var. ling.
  • nc  Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

  • 1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
    2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
    3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
llit de respecte llit de respecte

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  llit de respecte, n m
  • es  cama de aparato, n f
  • es  cama de ostentación, n f
  • es  cama de respeto, n f
  • fr  lit de parade, n m
  • eu  harrera-ohe, n

<Fusteria > Mobles>

prestador en darrera instància prestador en darrera instància

<Economia > Crisi econòmica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  prestador en darrera instància, n m
  • es  prestamista de última instancia
  • es  prestamista de último recurso
  • es  PUI sigla
  • fr  prêteur de dernier recours
  • fr  prêteur de dernier ressort
  • it  mutuante di ultima istanza
  • it  prestatore di ultima istanza
  • pt  mutuante em última instância
  • pt  prestamista de última instância
  • en  lender of last resort
  • en  LLR sigla
  • de  Kreditgeber letzter Instanz
  • de  Lender of last resort

<Crisi econòmica>

prova prova

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  prova, n f
  • ca  cursa, n f sin. compl.
  • es  carrera
  • es  prueba
  • fr  course
  • fr  épreuve
  • en  event
  • en  race

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definición
Cadascuna de les curses de velocitat de què es compon una regata, en funció dels resultats de les quals s'obté la classificació de cada modalitat i per cada categoria masculina o femenina.
prova de cros prova de cros

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  prova de cros, n f
  • ca  cros, n m sin. compl.
  • ca  prova de camp a través, n f sin. compl.
  • es  carrera
  • es  cross
  • es  prueba de campo a través
  • es  prueba de cross
  • fr  course à pied
  • fr  cross-country
  • fr  épreuve de cross-country
  • en  cross-country
  • en  cross-country running event
  • en  running

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definición
Prova que consisteix a recórrer a peu una distància de 4000 m els homes i 2000 m les dones, per un circuit amb un desnivell global de 60 a 100 m, en el menor temps possible.

Nota

  • Un temps de 14 minuts i 15 segons per als pentatletes, i de 7 minuts i 40 segons per a les pentatletes, equival a 1000 punts. Cada segon de més o de menys comporta 3 o 5 punts de més o de menys, respectivament.
prova de cros prova de cros

<07 Pentatló modern>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  prova de cros, n f
  • ca  cros, n m sin. compl.
  • ca  prova de camp a través, n f sin. compl.
  • es  carrera
  • es  cross
  • es  prueba de campo a través
  • es  prueba de cross
  • fr  course à pied
  • fr  cross-country
  • fr  épreuve de cross-country
  • en  cross-country
  • en  cross-country running event
  • en  running

<Esport > 07 Pentatló modern>

Definición
Prova consistent a recórrer a peu en el mínim temps possible una distància de 3.000 m per un circuit amb un desnivell global de 60 a 100 m.

Nota

  • 1. En català, el plural de cros és cros.
  • 2. Un temps de 10 min, en categoria masculina, i d'11 min 20 s, en categoria femenina, en la prova de cros comporta l'obtenció de mil punts; cada segon de més o de menys respecte a aquests temps comporta quatre punts de menys o de més, respectivament.
teoria de les barreres teoria de les barreres

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  teoria de les barreres, n f
  • es  teoría de las barreras
  • fr  théorie des barrières
  • en  barriers theory

<Lingüística>

Definición
En la teoria del règim i del lligam, subteoria que delimita les restriccions a què està sotmesa la recció i l'extracció d'elements.

Nota

  • V. barrera.
terrer terrer

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  terrer, n m
  • es  barrero, n m
  • fr  carrière d'argile, n f
  • fr  carrière de terre, n f
  • en  soil pit, n

<Enginyeria forestal>