Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "bassa" dentro de todas las áreas temáticas

línia de passa línia de passa

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  línia de passa, n f
  • ca  passa, n f sin. compl.
  • es  escás de pasa
  • es  línea de pasa
  • es  línea de saque largo
  • es  pasa
  • es  raya de pasa
  • fr  ligne de pasa
  • fr  raie de pasa
  • en  floor service line
  • en  overserve line
  • en  pass line
  • eu  pasa-marra

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definición
Línia situada paral·lelament al frontis, en el quadre 7 al frontó llarg i al frontó curt de 36 m o bé enel quadre 5 al frontó curt de 30 m, que indica el límit superior de la zona on ha de botar la pilota per ser considerada bona en el servei.
línia de passa línia de passa

<09 Esports de pilota > 11 Pilota>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  línia de passa, n f
  • ca  passa, n f sin. compl.
  • es  escás de pasa
  • es  línea de pasa
  • es  línea de saque largo
  • es  pasa
  • es  raya de pasa
  • fr  ligne de pasa
  • fr  raie de pasa
  • en  floor service line
  • en  overserve line
  • en  pass line
  • eu  pasa-marra

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota>

Definición
Línia d'una canxa traçada paral·lelament al frontis, que indica el límit anterior de l'àrea dintre la qual ha de botar la pilota procedent d'un servei.
llima basta llima basta

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  llima basta, n f
  • es  lima basta, n f
  • es  lima fuerte, n f
  • fr  lime à grosse taille, n f
  • fr  lime à taille rude, n f
  • fr  lime forte, n f
  • en  rough cut file, n
  • eu  karraka larri, n
  • eu  karraka zakar, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

llobarro llobarro

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobarro, n m
  • ca  baila, n f sin. compl.
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  baileta [jove], n f sin. compl.
  • ca  llobarret, n m sin. compl.
  • ca  llobarro d'aiguabarreig, n m sin. compl.
  • ca  llobarro de fang, n m sin. compl.
  • ca  llobarro formiguer, n m sin. compl.
  • ca  llobet, n m sin. compl.
  • ca  llobina, n f sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop de mar, n m sin. compl.
  • ca  llopell [petit], n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  patoia [jove], n f sin. compl.
  • ca  pintadet, n m sin. compl.
  • ca  pintat [jove], n m sin. compl.
  • ca  reganyó, n m sin. compl.
  • ca  llabarro, n m var. ling.
  • ca  llibarro, n m var. ling.
  • ca  llubarro, n m var. ling.
  • ca  llubarru, n m var. ling.
  • ca  llubaru, n m var. ling.
  • ca  llubina, n f var. ling.
  • ca  lobarro, n m var. ling.
  • ca  lobato, n m var. ling.
  • ca  lobina, n f var. ling.
  • ca  lubarro, n m var. ling.
  • ca  lubina, n f var. ling.
  • ca  lupus, n m var. ling.
  • ca  róbal, n m var. ling.
  • ca  robaliça, n f var. ling.
  • ca  robaliza, n f var. ling.
  • ca  robalo, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sollo, n m var. ling.
  • nc  Dicentrarchus labrax
  • nc  Dicentrarchs labrax var. ling.
  • nc  Labrax lupus var. ling.
  • nc  Labrus lupus var. ling.
  • nc  Morone labrax var. ling.
  • nc  Perca labrax var. ling.
  • es  lobarro
  • es  lobina
  • es  lobo
  • es  lobo de mar
  • es  lubina
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar
  • fr  bar européen
  • fr  loup
  • it  spigola
  • en  bass
  • en  European seabass
  • en  seabass
  • de  Meerbarsch

<Peixos > Morònids>

llobarro llobarro

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobarro, n m
  • ca  baila, n f sin. compl.
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  baileta [jove], n f sin. compl.
  • ca  llobarret, n m sin. compl.
  • ca  llobarro d'aiguabarreig, n m sin. compl.
  • ca  llobarro de fang, n m sin. compl.
  • ca  llobarro formiguer, n m sin. compl.
  • ca  llobet, n m sin. compl.
  • ca  llobina, n f sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop de mar, n m sin. compl.
  • ca  llopell [petit], n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  patoia [jove], n f sin. compl.
  • ca  pintadet, n m sin. compl.
  • ca  pintat [jove], n m sin. compl.
  • ca  reganyó, n m sin. compl.
  • ca  llabarro, n m var. ling.
  • ca  llibarro, n m var. ling.
  • ca  llubarro, n m var. ling.
  • ca  llubarru, n m var. ling.
  • ca  llubaru, n m var. ling.
  • ca  llubina, n f var. ling.
  • ca  lobarro, n m var. ling.
  • ca  lobato, n m var. ling.
  • ca  lobina, n f var. ling.
  • ca  lubarro, n m var. ling.
  • ca  lubina, n f var. ling.
  • ca  lupus, n m var. ling.
  • ca  róbal, n m var. ling.
  • ca  robaliça, n f var. ling.
  • ca  robaliza, n f var. ling.
  • ca  robalo, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sollo, n m var. ling.
  • nc  Dicentrarchus labrax
  • nc  Dicentrarchs labrax var. ling.
  • nc  Labrax lupus var. ling.
  • nc  Labrus lupus var. ling.
  • nc  Morone labrax var. ling.
  • nc  Perca labrax var. ling.
  • es  lobarro
  • es  lobina
  • es  lobo
  • es  lobo de mar
  • es  lubina
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar
  • fr  bar européen
  • fr  loup
  • it  spigola
  • en  bass
  • en  European seabass
  • en  seabass
  • de  Meerbarsch

<Peixos > Morònids>

mascarell atlàntic mascarell atlàntic

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mascarell atlàntic, n m
  • ca  mascarell, n m sin. compl.
  • es  alcatraz atlántico
  • fr  fou de Bassan
  • en  Northern gannet
  • de  Baßtölpel
  • nc  Morus bassanus
  • nc  Sula bassana alt. sin.

<00 Fitxa il·lustrada>, <22.02 Ocells > Suliformes > Súlids>

mascarell atlàntic mascarell atlàntic

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mascarell atlàntic, n m
  • ca  mascarell, n m sin. compl.
  • es  alcatraz atlántico
  • fr  fou de Bassan
  • en  Northern gannet
  • de  Baßtölpel
  • nc  Morus bassanus
  • nc  Sula bassana alt. sin.

<00 Fitxa il·lustrada>, <22.02 Ocells > Suliformes > Súlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  massa, n f
  • es  masa

<Arts > Dibuix artístic>

massa massa

<TIC > Telecomunicacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  massa, n f
  • es  masa
  • en  ground

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definición
1. Conjunt de peces metàl·liques, conductors i altres elements metàl·lics d'una instal·lació elèctrica, d'un aparell electrònic, etc., que són units elèctricament entre si i al suport. 2. Punt de referència d'un circuit, al qual s'assigna per conveni potencial zero. Pot estar connectat a les masses metàl·liques de l'equip. Vegeu també ^terra^.
massa massa

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  massa, n f
  • es  masa
  • en  mass

<Hidrologia subterrània>