Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "bava" dentro de todas las áreas temáticas
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca bala, n f
- es canica, n f
- fr bille, n f
- pt berlinde, n m
- en marble, n
<Grans Magatzems > Seccions > Jocs i joguines>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bala, n f
- es bala, n f
- fr balle, n f
- en bundle, n
- en residue log, n
<Enginyeria forestal>
<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bala, n f
- es bala
- fr balle
- en bullet
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>
Definición
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca oleandre, n m sin. compl.
- ca roser reial, n m sin. compl.
- ca adelfa, n f alt. sin.
- ca baladrera, n f alt. sin.
- ca baladres, n m pl alt. sin.
- ca ballestera, n f alt. sin.
- ca diva, n f alt. sin.
- ca fals roser, n m alt. sin.
- ca glòria rosa, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca llorer reial, n m alt. sin.
- ca llorer rosa, n m alt. sin.
- ca peu de llop, n m alt. sin.
- ca rosa reial, n f alt. sin.
- ca roser llorer, n m alt. sin.
- ca rosers, n m pl alt. sin.
- ca senet, n m alt. sin.
- ca sividilla, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca adelfo, n m var. ling.
- ca albaladre, n m var. ling.
- ca balandre, n m var. ling.
- ca biladre, n m var. ling.
- ca bira, n f var. ling.
- ca biva, n f var. ling.
- ca llorer ral, n m var. ling.
- ca llorer real, n m var. ling.
- ca roser-llorer, n m var. ling.
- ca sanet, n m var. ling.
- nc Nerium oleander L.
<Botànica > apocinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca oleandre, n m sin. compl.
- ca roser reial, n m sin. compl.
- ca adelfa, n f alt. sin.
- ca baladrera, n f alt. sin.
- ca baladres, n m pl alt. sin.
- ca ballestera, n f alt. sin.
- ca diva, n f alt. sin.
- ca fals roser, n m alt. sin.
- ca glòria rosa, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca llorer reial, n m alt. sin.
- ca llorer rosa, n m alt. sin.
- ca peu de llop, n m alt. sin.
- ca rosa reial, n f alt. sin.
- ca roser llorer, n m alt. sin.
- ca rosers, n m pl alt. sin.
- ca senet, n m alt. sin.
- ca sividilla, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca adelfo, n m var. ling.
- ca albaladre, n m var. ling.
- ca balandre, n m var. ling.
- ca biladre, n m var. ling.
- ca bira, n f var. ling.
- ca biva, n f var. ling.
- ca llorer ral, n m var. ling.
- ca llorer real, n m var. ling.
- ca roser-llorer, n m var. ling.
- ca sanet, n m var. ling.
- nc Nerium oleander L.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balca, n f
- ca balca de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca balca major, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga de cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca boga de fulla gran, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova botera, n f alt. sin.
- ca bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca bova femella, n f alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca suca, n f alt. sin.
- ca boba, n f var. ling.
- ca bova de puros, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- nc Typha latifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balca, n f
- ca balca de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca balca major, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga de cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca boga de fulla gran, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova botera, n f alt. sin.
- ca bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca bova femella, n f alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca suca, n f alt. sin.
- ca boba, n f var. ling.
- ca bova de puros, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- nc Typha latifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bana
- ca baza sin. compl.
- ca ka-bana sin. compl.
- ca koma sin. compl.
- ca mizeran sin. compl.
- de Bana
- de Baza sin. compl.
- de Koma sin. compl.
- de Mizeran sin. compl.
- en Bana
- en Baza sin. compl.
- en Ka-bana sin. compl.
- en Koma sin. compl.
- en Mizeran sin. compl.
- es bana
- es baza sin. compl.
- es ka-bana sin. compl.
- es koma sin. compl.
- es mizeran sin. compl.
- eu bana
- eu baza sin. compl.
- eu ka-bana sin. compl.
- eu koma sin. compl.
- eu mizeran sin. compl.
- fr bana
- fr baza sin. compl.
- fr koma sin. compl.
- fr mizeran sin. compl.
- fr parole des Bana sin. compl.
- gl bana
- gl baza sin. compl.
- gl ka-bana sin. compl.
- gl koma sin. compl.
- gl mizeran sin. compl.
- it bana
- it baza sin. compl.
- it ka-bana sin. compl.
- it koma sin. compl.
- it mizeran sin. compl.
- nl Bana
- nl Baza sin. compl.
- nl Koma sin. compl.
- nl Mizeran sin. compl.
- pt bana
- pt baza sin. compl.
- pt ka-bana sin. compl.
- pt koma sin. compl.
- pt mizeran sin. compl.
<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>
Definición
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca barà
- ca barasano del nord sin. compl.
- ca pocanga sin. compl.
- ca waimaha sin. compl.
- cod wáimaja
- cod waípinõmakã
- ar بارا
- cy Bará
- cy Barasano gogleddol sin. compl.
- cy Pocanga sin. compl.
- cy Waimaha sin. compl.
- de Bará
- de Barasano do Norte sin. compl.
- de Pocanga sin. compl.
- de Waimaha sin. compl.
- en Bará
- en Northern Barasano sin. compl.
- en Pocanga sin. compl.
- en Pokangá sin. compl.
- en Waimaha sin. compl.
- es bara
- es bará sin. compl.
- es barasano del norte sin. compl.
- es huaimaha sin. compl.
- es pocanga sin. compl.
- es pokangá sin. compl.
- es waimaha sin. compl.
- eu barasanera
- eu bara sin. compl.
- eu iparraldeko barasanera sin. compl.
- eu pocanga sin. compl.
- eu waimaha sin. compl.
- fr bara
- fr barasana du nord sin. compl.
- fr pocanga sin. compl.
- fr waimaja ou waimaha sin. compl.
- gl bará
- gl barasano do norte sin. compl.
- gl pocanga sin. compl.
- gl waimaha sin. compl.
- it barà
- it barasano del nord sin. compl.
- it pocanga sin. compl.
- it waimaha sin. compl.
- ja バラ語
- ja バラサノ デル ノ－ルド語 sin. compl.
- nl Bará
- nl Barasano del Norte sin. compl.
- nl Pocanga sin. compl.
- nl Waimaha sin. compl.
- pt bará
- pt barasano do norte sin. compl.
- pt pocanga sin. compl.
- pt waimaha sin. compl.
- ru Бара
- ru Паканг sin. compl.
- ru Ваймаха sin. compl.
- ru Поканга sin. compl.
- ru Северный барасано sin. compl.
- zh 巴拉语
- zh 北部巴拉萨诺语、瓦以马哈、波侃伽 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Colòmbia>
Definición
Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.
La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca barasana
- ca barà sin. compl.
- ca barasano sin. compl.
- ca edulia sin. compl.
- ca paneroa sin. compl.
- cod baka uka
- cod hadira uka
- cod jiba uka
- ar باراسانية
- cy Barasana
- cy Bará sin. compl.
- cy Barasano sin. compl.
- cy Edulia sin. compl.
- cy Paneroa sin. compl.
- de Barasana
- de Bará sin. compl.
- en Barasana
- en Bará sin. compl.
- en Barasano sin. compl.
- en Edulia sin. compl.
- en Paneroa sin. compl.
- es barasano
- es bará sin. compl.
- es barasana sin. compl.
- es edulia sin. compl.
- es paneroa sin. compl.
- eu barasanera
- eu barà sin. compl.
- eu barasano sin. compl.
- eu edulia sin. compl.
- eu paneroa sin. compl.
- fr barasana
- fr bara sin. compl.
- fr bará sin. compl.
- fr barasano sin. compl.
- fr edulia sin. compl.
- fr edúuria sin. compl.
- fr paneroa sin. compl.
- gl barasana
- gl bará sin. compl.
- gl barasano sin. compl.
- gl edulia sin. compl.
- gl paneroa sin. compl.
- gn varasána
- gn edulia sin. compl.
- gn paneroa sin. compl.
- gn vara sin. compl.
- gn varasána sin. compl.
- it barasana
- it barà sin. compl.
- it barasano sin. compl.
- it edulia sin. compl.
- it paneroa sin. compl.
- ja バラサナ語
- ja バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
- nl Barasana
- nl Bará sin. compl.
- nl Barasano sin. compl.
- nl Edulia sin. compl.
- nl Paneroa sin. compl.
- pt barasana
- pt bará sin. compl.
- pt barasano sin. compl.
- pt edulia sin. compl.
- pt paneroa sin. compl.
- ru Барасана
- ru Бара sin. compl.
- ru Эдулья sin. compl.
- ru Панероа sin. compl.
- ru Барасано sin. compl.
- sw Barasano
- sw Bará sin. compl.
- sw Barasana sin. compl.
- sw Edulia sin. compl.
- sw Paneroa sin. compl.
- tmh Tabarazant
- zh 巴拉萨纳
- zh 巴拉 sin. compl.
- zh 厄都里亚 sin. compl.
- zh 巴拉萨诺 sin. compl.
- zh 帕内罗阿 sin. compl.
<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Colòmbia>
Definición
Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.
Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.
