Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "bavosa" dentro de todas las áreas temáticas

ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  bouet, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de fora, n f sin. compl.
  • ca  gitaneta, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  rabosa de magranar, n f sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  raboa de magranar, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • ca  tort roquer, n m var. ling.
  • ca  ueca, n f var. ling.
  • nc  Blennius ocellaris
  • nc  Blenius ocellaris var. ling.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • fr  blennie-papillon
  • en  butterfly blenny
  • en  butterfly-blenny

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona

    - ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona

    - babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - bavosa (EMMDENIA): Dénia

    - capsigrany (FAUNAICT): Barcelona

    - dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova

    - dormilega (FAUNAICT): Tarragona

    - futarra (3037): Roses

    - futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - gitaneta (3037): Sant Carles

    - guilla (3037): Palamós

    - rabosa (3037): Sant Carles

    - rabosa (DCVB-E): Balears

    - rabosa (FAUNAICT): Menorca

    - rabosa (INVPESQ6): Castelló

    - rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - ueca (3037): L'Ametlla de Mar
ase mossegaire ase mossegaire

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  bouet, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de fora, n f sin. compl.
  • ca  gitaneta, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  rabosa de magranar, n f sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  raboa de magranar, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • ca  tort roquer, n m var. ling.
  • ca  ueca, n f var. ling.
  • nc  Blennius ocellaris
  • nc  Blenius ocellaris var. ling.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • fr  blennie-papillon
  • en  butterfly blenny
  • en  butterfly-blenny

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona

    - ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona

    - babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - bavosa (EMMDENIA): Dénia

    - capsigrany (FAUNAICT): Barcelona

    - dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova

    - dormilega (FAUNAICT): Tarragona

    - futarra (3037): Roses

    - futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - gitaneta (3037): Sant Carles

    - guilla (3037): Palamós

    - rabosa (3037): Sant Carles

    - rabosa (DCVB-E): Balears

    - rabosa (FAUNAICT): Menorca

    - rabosa (INVPESQ6): Castelló

    - rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - ueca (3037): L'Ametlla de Mar
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavallosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa roja, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roig, n m sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de roca, n f sin. compl.
  • ca  gall faver, n m sin. compl.
  • ca  gallerbo, n m sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  capcigrany, n m var. ling.
  • ca  capsegall, n m var. ling.
  • ca  capserigany, n m var. ling.
  • ca  capxeribote, n m var. ling.
  • ca  dormilega roija, n f var. ling.
  • ca  gall fabé, n m var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius gattorugine
  • nc  Blennius gattorugine var. ling.
  • nc  Blennius gattorungine var. ling.
  • es  baboso
  • es  cabruza
  • fr  cabot
  • en  tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

banyut banyut

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavallosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa roja, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roig, n m sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de roca, n f sin. compl.
  • ca  gall faver, n m sin. compl.
  • ca  gallerbo, n m sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  capcigrany, n m var. ling.
  • ca  capsegall, n m var. ling.
  • ca  capserigany, n m var. ling.
  • ca  capxeribote, n m var. ling.
  • ca  dormilega roija, n f var. ling.
  • ca  gall fabé, n m var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius gattorugine
  • nc  Blennius gattorugine var. ling.
  • nc  Blennius gattorungine var. ling.
  • es  baboso
  • es  cabruza
  • fr  cabot
  • en  tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

banyut banyut

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa d'alga, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius tentacularis
  • nc  Blennius tentacularis var. ling.

<Peixos > Blènnids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa d'alga, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius tentacularis
  • nc  Blennius tentacularis var. ling.

<Peixos > Blènnids>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bavosa, n f
  • es  torillo
  • en  blenny
  • nc  gèn. Blennius

<Zoologia > Peixos>

bavosa bavosa

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa, n f
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • nc  Blennius spp.
  • es  torillo
  • en  blenny

<Peixos > Blènnids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa, n f
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • nc  Blennius spp.
  • es  torillo
  • en  blenny

<Peixos > Blènnids>

bavosa bavosa

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa, n f
  • ca  bavosa de roca, n f sin. compl.
  • ca  bavosa viuda, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra sangosa, n f sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosot, n m sin. compl.
  • ca  rabasot, n m var. ling.
  • ca  raboa fea, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius sanguinolentus
  • nc  Blennius palamicornis var. ling.
  • nc  Blennius palmicornis var. ling.
  • nc  Blennius sanguinolentus var. ling.
  • es  lagartina
  • fr  baveuse
  • en  rusty blenny

<Peixos > Blènnids>