Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "berena" dentro de todas las áreas temáticas

hemorroide hemorroide

<Ciències de la salut > Malalties metabòliques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de malalties metabòliques: Obesitat i diabetis [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/208/>
Aquest diccionari vol recollir els aspectes mèdics principals de l'obesitat i la diabetis, motiu pel qual inclou també símptomes, efectes, substàncies, fàrmacs, etc. que tenen relació amb aquestes malalties.

  • ca  hemorroide, n f
  • ca  morena, n f sin. compl.
  • es  hemorroide, n f
  • fr  hémorroïde, n f
  • en  hemorrhoid, n

<Malalties metabòliques>

Definición
Dilatació varicosa de les venes submucoses dels plexes hemorroidals del tracte anal.

Les hemorroides es desenvolupen per múltiples factors, com l'estil de vida, els embarassos, la constitució o la obesitat. La varicositat fa protuberància dins la llum de l'òrgan, especialment quan augmenta la pressió portal i els esfínters són relaxats durant la defecació. Es produeixen en un nombre variable i segons la localització poden ser internes o externes.
hemorroide hemorroide

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hemorroide, n f
  • ca  morena, n f sin. compl.
  • es  hemorroide, n f
  • fr  hémorroïde, n f
  • en  hemorrhoid, n

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>

Definición
Dilatació varicosa de les venes submucoses dels plexes hemorroidals del tracte anal.

Nota

  • Les hemorroides es desenvolupen per múltiples factors, com l'estil de vida, els embarassos, la constitució o la obesitat. La varicositat fa protuberància dins la llum de l'òrgan, especialment quan augmenta la pressió portal i els esfínters són relaxats durant la defecació. Es produeixen en un nombre variable i segons la localització poden ser internes o externes.
hemorroide hemorroide

<Anatomia patològica>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hemorroide, n f
  • ca  morena, n f sin. compl.
  • es  hemorroide, n f
  • fr  hémorroïde, n f
  • en  hemorrhoid, n

<Anatomia patològica>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>

Definición
Varicositat dels plexes venosos de la paret del canal anal o del recte, recoberta per la mucosa corresponent, que fa protuberància dins la llum de l'òrgan, especialment quan augmenta la pressió portal i els esfínters són relaxats durant la defecació. Les venes afectades són principalment les del plexe hemorroidal intern o submucós, tributària de la vena hemorroidal superior. No obstant això, llevat de l'estadi molt precoç de les hemorroides internes, el plexe venós hemorroidal extern o subcutani del segment corresponent del canal anal participa també del procés varicós. A part de l'estructura venosa , el contingut de l'hemorroide inclou una petita branca arterial, procedent de l'artèria hemorroidal superior. Les hemorroides de llarga duració poden transformar-se en masses fibroses denses. El seu nombre és variable, però gairebé sempre es distribueixen en tres grups principals: hemorroide anterior dreta, hemorroide posterior dreta i hemorroide lateral esquerra. Segons llur volum es classifiquen en hemorroides de primer, segon i tercer grau. Des del punt de vista etiològic poden catalogar-se en dues categories: hemorroides internes consecutives a una obstrucció orgànica de la circulació portal, que interfereix el retorn venós de les venes hemorroidals (cirrosi hepàtica, trombosi de la vena porta, tumors abdominals, embaràs, carcinoma del recte), i hemorroides idiopàtiques sense evidència d'obstrucció venosa que són les més freqüent. En el darrer cas hom invoca factors hereditaris, el restrenyiment i la sedestació professional. Els signes clínics cardinals són l'hemorràgia i el prolapse, mentre que el dolor local allerat és més aviat un símptoma de complicació (trombosi). Altres manifestacions clíniques són les descàrregues mucoides i la irritació anal. És possible l'establiment d'una anèmia secundària a hemorràgies repetides.
herba barona herba barona

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba barona, n f
  • nc  Thymus herba-barona Loisel.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba barona herba barona

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba barona, n f
  • nc  Thymus herba-barona Loisel.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba de Santa Bàrbara herba de Santa Bàrbara

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Bàrbara, n f
  • ca  bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba de les ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • nc  Barbarea vulgaris R. Br. in Aiton
  • nc  Erysimum barbarea L. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

herba de Santa Bàrbara herba de Santa Bàrbara

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Bàrbara, n f
  • ca  bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba de les ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • nc  Barbarea vulgaris R. Br. in Aiton
  • nc  Erysimum barbarea L. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

herba queixalera herba queixalera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  herba queixalera, n f
  • ca  jusquiam negre, n m
  • ca  tabac bord, n m
  • es  beleño negro
  • fr  jusquiame noire
  • en  black henbane
  • nc  Hyoscyamus niger

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  herent, n m, f
  • es  heredero | heredera

<Dret>

Definición
Persona que posseeix alguna cosa per herència.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  heres, n m, f
  • ca  hereu | hereva, hereua, n m, f
  • es  heredero | heredera, n m, f
  • fr  héritier | héritière, n m, f
  • it  erede, n m, f

<Dret romà>