Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "boca" dentro de todas las áreas temáticas

digital de les Balears digital de les Balears

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  digital de les Balears, n f
  • ca  boca de llop, n f alt. sin.
  • ca  didalera, n f alt. sin.
  • ca  didals, n m pl alt. sin.
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • nc  Digitalis minor L.
  • nc  Digitalis purpurea L. subsp. dubia (J.J. Rodr.) Knoche sin. compl.
  • nc  Digitalis dubia J.J. Rodr. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

digital de les Balears digital de les Balears

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  digital de les Balears, n f
  • ca  boca de llop, n f alt. sin.
  • ca  didalera, n f alt. sin.
  • ca  didals, n m pl alt. sin.
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • nc  Digitalis minor L.
  • nc  Digitalis purpurea L. subsp. dubia (J.J. Rodr.) Knoche sin. compl.
  • nc  Digitalis dubia J.J. Rodr. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

en boca en boca

<Vinificació. Enologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  en boca, adj
  • es  en boca, adj
  • fr  en bouche, adj
  • en  on the palate, adj

<Vinificació. Enologia>

Definición
Dit de les sensacions, gustos, aromes o textures que s'aprecien en la fase degustativa d'un vi, quan està en la cavitat bucal.
eritroplàsia de boca eritroplàsia de boca

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  eritroplàsia de boca
  • en  erythroplakia of mouth

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

esbocar esbocar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  esbocar, v tr
  • es  agrandar la boca
  • es  ensanchar la boca

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definición
Eixamplar els costats d'un vestit.
escrita escrita

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrita, n f
  • ca  escrita rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca de rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de cua curta, n f sin. compl.
  • ca  rajada vera, n f sin. compl.
  • nc  Raja brachyura
  • nc  Raia brachiura var. ling.
  • nc  Raia brachyura var. ling.
  • es  raya de boca rosa
  • fr  raie lisse
  • en  blonde ray

<Rajades i milanes > Raids>

escrita escrita

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrita, n f
  • ca  escrita rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca de rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de cua curta, n f sin. compl.
  • ca  rajada vera, n f sin. compl.
  • nc  Raja brachyura
  • nc  Raia brachiura var. ling.
  • nc  Raia brachyura var. ling.
  • es  raya de boca rosa
  • fr  raie lisse
  • en  blonde ray

<Rajades i milanes > Raids>

estomatòcit estomatòcit

<Hematologia i hemoteràpia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  estomatòcit, n m
  • ca  eritròcit d'estoma, n m sin. compl.
  • ca  eritròcit de boca, n m sin. compl.

<Hematologia i hemoteràpia>

Definición
Eritròcit còncau per una cara i convex per l'altra, alteració morfològica que determina una pal·lidesa central que recorda la forma d'un estoma o boca. Es presenta en l'estomatocitosi hereditària, bé que també pot observar-se en l'alcoholisme. Alguns hematòlegs esmenten l'existència d'estomatòcits sobrehidratats o hidròcits i d'estomatòcits deshidratats o xeròcits, responsables d'estomatocitosi, mentre que d'altres individualitzen les entitats nosològiques anomenades hidrocitosi i xerocitosi.

Nota

  • La denominació estomatòcit està formada a partir de estoma- i del grec kytos 'cel·la'.
evolució evolució

<Vinificació. Enologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  evolució, n f
  • ca  pas en boca, n m sin. compl.
  • es  evolución, n f
  • es  paso en boca, n m
  • fr  épanouissement, n m
  • en  development, n m
  • en  evolution, n

<Vinificació. Enologia>

Definición
Conjunt de les sensacions que destaquen d'un vi durant els segons, aproximadament deu, que es glopeja durant el tast.

Nota

  • L'evolució és la segona etapa de la fase degustativa.
febre aftosa febre aftosa

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Veterinària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre aftosa, n f
  • ca  estomatitis aftovesicular, n f sin. compl.
  • ca  estomatitis epidèrmica, n f sin. compl.
  • ca  estomatitis epizoòtica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia peu-boca, n f sin. compl.
  • en  aphtobullous stomatitis

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Veterinària>

Definición
Antropozoonosi produïda pel virus EPB, transmesa als humans des del bestiar boví, porcí, cabrú i oví infectat de glossopeda, a través del contacte directe amb les lesions dels animals i rares vegades a través de la ingestió de llet crua o dels seus derivats.

Nota

  • La febre aftosa es manifesta clínicament per febre, cefalea, astènia, dolors musculars, seguit de l'aparició d'aftes i lesions vesiculoses de la mucosa oral, la faringe i els llavis, i dels dits i els palmells de les mans, molt pruents.