Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "botija" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àster americà, n m
- ca àster barceloní, n m alt. sin.
- ca àster esquamós, n m alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca mata de moro, n f alt. sin.
- ca mata-xotos, n m/f alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca rebentadalles, n f alt. sin.
- ca setembrina, n f alt. sin.
- ca trencadalles, n f alt. sin.
- ca matacaveros, n m/f var. ling.
- nc Aster squamatus (Spreng.) Hieron.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àster americà, n m
- ca àster barceloní, n m alt. sin.
- ca àster esquamós, n m alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca mata de moro, n f alt. sin.
- ca mata-xotos, n m/f alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca rebentadalles, n f alt. sin.
- ca setembrina, n f alt. sin.
- ca trencadalles, n f alt. sin.
- ca matacaveros, n m/f var. ling.
- nc Aster squamatus (Spreng.) Hieron.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>
- ca acetàbul, n m
- ca còtila, n f
- es acetábulo, n m
- es cavidad cotiloidea, n f
- es cótilo, n m
- en acetabular bone
- en acetabulum
- en cotyloid cavity
<Fisioteràpia > Anatomia>
Definición
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca afrontacavadors, n m
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca botafoc, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges bordes, n f pl alt. sin.
- ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blava, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja ronyosa, n f alt. sin.
- ca bufafoc, n m alt. sin.
- ca gangrenera, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
- ca herba pucera, n f alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca plantatge de ca, n m alt. sin.
- ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
- ca pucera, n f alt. sin.
- ca puces, n f pl alt. sin.
- ca saragatona, n f alt. sin.
- ca ventafoc, n m alt. sin.
- ca afronta cavadors, n m var. ling.
- ca afronta llauradors, n m var. ling.
- ca apaga foc, n m var. ling.
- ca bufa foc, n m var. ling.
- ca mata foc, n m var. ling.
- ca venta foc, n m var. ling.
- nc Plantago sempervirens Crantz
- nc Plantago cynops auct. var. ling.
<Botànica > plantaginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca afrontacavadors, n m
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca botafoc, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges bordes, n f pl alt. sin.
- ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blava, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja ronyosa, n f alt. sin.
- ca bufafoc, n m alt. sin.
- ca gangrenera, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
- ca herba pucera, n f alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca plantatge de ca, n m alt. sin.
- ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
- ca pucera, n f alt. sin.
- ca puces, n f pl alt. sin.
- ca saragatona, n f alt. sin.
- ca ventafoc, n m alt. sin.
- ca afronta cavadors, n m var. ling.
- ca afronta llauradors, n m var. ling.
- ca apaga foc, n m var. ling.
- ca bufa foc, n m var. ling.
- ca mata foc, n m var. ling.
- ca venta foc, n m var. ling.
- nc Plantago sempervirens Crantz
- nc Plantago cynops auct. var. ling.
<Botànica > plantaginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agarrapedres, n f
- ca botja gran, n f alt. sin.
- ca estepa groga, n f alt. sin.
- ca esteperola procumbent, n f alt. sin.
- ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
- ca fumana, n f alt. sin.
- ca fumana ajaguda, n f alt. sin.
- ca fumana procumbent, n f alt. sin.
- ca fumana prostrada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca fumana postrada, n f var. ling.
- nc Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
- nc Fumana vulgaris Spach var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agarrapedres, n f
- ca botja gran, n f alt. sin.
- ca estepa groga, n f alt. sin.
- ca esteperola procumbent, n f alt. sin.
- ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
- ca fumana, n f alt. sin.
- ca fumana ajaguda, n f alt. sin.
- ca fumana procumbent, n f alt. sin.
- ca fumana prostrada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca fumana postrada, n f var. ling.
- nc Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
- nc Fumana vulgaris Spach var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ajocaperdius, n m/f
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja rasparella borda, n f alt. sin.
- ca escombrall, n m alt. sin.
- ca fenoll de llop, n m alt. sin.
- ca fenoll de muntanya, n m alt. sin.
- ca fenoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca fenollet bord, n m alt. sin.
- ca fenollet de pastor, n m alt. sin.
- ca fenollet de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenolleta, n f alt. sin.
- ca fonoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fonoll marí, n m alt. sin.
- ca herba profitosa, n f alt. sin.
- ca profitosa, n f alt. sin.
- ca topet de bou, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca topet de bau, n m var. ling.
- nc Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ajocaperdius, n m/f
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja rasparella borda, n f alt. sin.
- ca escombrall, n m alt. sin.
- ca fenoll de llop, n m alt. sin.
- ca fenoll de muntanya, n m alt. sin.
- ca fenoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca fenollet bord, n m alt. sin.
- ca fenollet de pastor, n m alt. sin.
- ca fenollet de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenolleta, n f alt. sin.
- ca fonoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fonoll marí, n m alt. sin.
- ca herba profitosa, n f alt. sin.
- ca profitosa, n f alt. sin.
- ca topet de bou, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca topet de bau, n m var. ling.
- nc Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albada, n f
- ca botja blanca, n f sin. compl.
- ca botja de cuc, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja de cuca, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de rames, n f alt. sin.
- ca botja rasparella, n f alt. sin.
- ca botja rasposa, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca estepa groga, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca albaida, n f var. ling.
- ca aubada, n f var. ling.
- ca botja resparella, n f var. ling.
- nc Anthyllis cytisoides L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
