Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "buina" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bon veïnatge, n m
- es buena vecindad, n f
<Dret internacional>
<Dret internacional > Dret internacional públic>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca bon veïnatge, n m
- es buena vecindad, n f
- fr bon voisinage, n m
- en good-neighborliness, n
- en good-neighbourliness, n
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definición
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca bona conducta, n f
- es buena conducta, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca bona conducta empresarial, n f
- ca bones pràctiques empresarials, n f pl
- es buena conducta empresarial
- es buenas prácticas empresariales
- fr bonnes pratiques d'entreprise
- en good business practices
<Negociació col·lectiva > Responsabiltat social corporativa>
Definición
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca bona fe, n f
- es buena fe
<Dret civil > Dret civil general>
Definición
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bona fe, n f
- es buena fe
- en bona fides
<Assegurances > Contracte d'assegurança>
Definición
Nota
- Si falta al principi de bona fe, l'assegurat pot arribar a perdre el dret d'indemnització i l'assegurador, la prima.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca bona fe, n f
- es buena fe, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bona fe, n f
- es buena fe, n f
<Dret internacional>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca bona fe, n f
- es buena fe
- fr bonne foi
- en good faith
<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>
Definición
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bona fe, n f
- es buena fe
<Dret civil>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
En les relacions jurídiques privades, cal observar sempre les exigències de la bona fe i de l'honradesa en els tractes, segons l'article 111-7 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya. El sentit del precepte que consagra la bona fe com a principi general no es pot cenyir a l'exercici dels drets. Cal que el precepte inclogui les múltiples projeccions i empari la multiplicitat de casos que hi pugui haver en el Codi i en altres lleis. Se'n troben referències en tots els camps, des del dret de família fins als drets reals.
El concepte s'ha ordenat en dues accepcions fonamentals: a) l'honradesa subjectiva d'una persona. La creença nascuda d'un error excusable que la conducta no va contra el dret és un aspecte subjectiu. Significa la intenció amb què obren les persones o la creença amb què ho fan (posseïdors de bona fe són els qui ignoren que en llur títol o manera d'adquirir hi ha un vici que l'invalida). El subjecte rep un tracte favorable pel fet de trobar-se en la creença, nascuda de l'error excusable, que la seva conducta és de conformitat amb l'ordenament jurídic. És, doncs, un estat psicològic que l'ordenament jurídic valora per a determinar el tractament que ha de rebre el subjecte. La norma aplicable serà elegida mitjançant la recerca i la determinació de quina ha estat l'efectiva creença o intenció personal del subjecte, i b) les regles objectives de l'honradesa en el comerç o en el tràfic jurídic. És un aspecte objectiu. S'analitza igualment la conducta en la persona però a còpia de tenir en compte si s'ajusta a les regles admeses sobre el que és recte i honest (art. 1258 Codi civil, conseqüències conformement a la bona fe). Aquí es tracta d'un criteri de valoració objectiva per a jutjar si una conducta aconsegueix el nivell exigible. És un criteri objectiu de valoració, un estàndard o prototip de conducta, fundat en les regles objectives que tipifiquen l'honradesa en el comerç o en les relacions socials.
La primera consideració entén la bona fe com un fet psicològic o un estat d'ànim. La segona presenta la bona fe amb un caràcter predominantment ètic, com a rectitud o honradesa moral d'una conducta. Així, doncs, es parla d'un sentit objectiu i un sentit subjectiu de la bona fe. Però, es pot reconduir a una noció única? És la consideració com a principi general que s'ha plasmat en aquest text, com a mesura valorativa de conducta que ha de ser sempre informada pels criteris d'honradesa i correcció. D'aquesta manera s'explica que la bona fe es tingui en compte com a causa d'exoneració o d'atenuació d'una regla sancionadora, així com que la bona fe sigui pressupòsit o causa de limitació de l'exercici d'una relació jurídica. O, finalment, sigui considerada com a font de creació d'especials deures de conducta. D'aquesta manera, l'exercici d'un dret subjectiu es trobava limitat per la bona fe.
S'infringeix la bona fe no sols quan el poder que el dret subjectiu s'utilitza per a una finalitat objectiva o amb una funció economicosocial diferent d'aquella per a la qual ha estat atribuït al seu titular per l'ordenament jurídic, sinó també quan s'exercita d'una manera o en unes circumstàncies que el fan deslleial, segons les regles que la consciència social imposa al tràfic jurídic. Les relacions socials s'han d'exercitar de bona fe. En conseqüència, de manera que siguin de conformitat amb la confiança dipositada en el titular per l'altra part i segons la consideració que aquesta pugui pretendre d'acord amb la classe de vinculació especial existent entre ells.
La doctrina assenyala que el comportament del titular d'un dret contrari a la bona fe és il·lícit i no sols no és protegible sinó que, com a danyós, obliga al rescabalament. És evident que, com a principi, s'estén a totes les relacions jurídiques i no sols a les de caràcter patrimonial. Això porta a mencionar que l'ordenament jurídic sencer ha de ser interpretat en harmonia amb la bona fe i han de ser rebutjades i considerades excepcionals les normes i les interpretacions que condueixin a un resultat contrari a la bona fe. La mateixa regla ha de ser aplicada a les reglamentacions privades dutes a terme pels particulars en l'àmbit de llur autonomia.
La norma no conté pauta o criteris que permetin la valoració de la conducta d'un subjecte a l'efecte de determinar si s'ha produït o no la bona fe. Són casos concrets: la doctrina dels actes propis, el retard deslleial i l'abús de nul·litat per motius formals.
