Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "calent" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc, n m
  • ca  aligot, n m sin. compl.
  • ca  besuc blanc, n m sin. compl.
  • ca  besugó [petit], n m sin. compl.
  • ca  besuguet, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  caletó, n m sin. compl.
  • ca  patxano, n m sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  aligote, n m var. ling.
  • ca  basuch, n m var. ling.
  • ca  bessuch, n m var. ling.
  • ca  besúbol, n m var. ling.
  • ca  besuch, n m var. ling.
  • ca  besug, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugos, n m pl var. ling.
  • ca  besugs, n m pl var. ling.
  • ca  besugu, n m var. ling.
  • ca  cachucho, n m var. ling.
  • ca  galet, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • nc  Pagellus acarne
  • es  aligote
  • es  besugo
  • es  ollaca
  • fr  pageot acarné
  • fr  pageot blanc
  • en  axillary seabream
  • en  spanish bream

<Peixos > Espàrids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc, n m
  • ca  aligot, n m sin. compl.
  • ca  besuc blanc, n m sin. compl.
  • ca  besugó [petit], n m sin. compl.
  • ca  besuguet, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  caletó, n m sin. compl.
  • ca  patxano, n m sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  aligote, n m var. ling.
  • ca  basuch, n m var. ling.
  • ca  bessuch, n m var. ling.
  • ca  besúbol, n m var. ling.
  • ca  besuch, n m var. ling.
  • ca  besug, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugos, n m pl var. ling.
  • ca  besugs, n m pl var. ling.
  • ca  besugu, n m var. ling.
  • ca  cachucho, n m var. ling.
  • ca  galet, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • nc  Pagellus acarne
  • es  aligote
  • es  besugo
  • es  ollaca
  • fr  pageot acarné
  • fr  pageot blanc
  • en  axillary seabream
  • en  spanish bream

<Peixos > Espàrids>

besuc blanc besuc blanc

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  besuc blanc, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • es  aligote
  • fr  pageot acarné
  • fr  pageot blanc
  • en  axillary seabream
  • en  spanish bream
  • nc  Pagellus acarne

<Peixos>

besuc de fonera besuc de fonera

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  besuc de fonera, n m
  • ca  besuc de la taca, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  calet de la piga, n m sin. compl.
  • ca  goràs, n m sin. compl.
  • ca  patxano, n m sin. compl.
  • ca  pitxell, n m sin. compl.
  • es  besugo
  • es  goraz
  • fr  dorade
  • fr  dorade rose
  • en  blackspot seabream
  • en  gunner
  • en  red seabream
  • nc  Pagellus bogaraveo

<Peixos>

besuc de la taca besuc de la taca

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc de la taca, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
  • ca  besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  besuc de la piga, n m sin. compl.
  • ca  boga, n f sin. compl.
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  calet de la piga, n m sin. compl.
  • ca  mora, n f sin. compl.
  • ca  ullat, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  besub, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugo de la piga, n m var. ling.
  • ca  besugo gros, n m var. ling.
  • ca  boga ravela, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n f var. ling.
  • ca  boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
  • ca  bóga-ravell, n m var. ling.
  • ca  bogaravell, n m var. ling.
  • ca  gorás, n m var. ling.
  • ca  goràs, n m var. ling.
  • ca  gorras, n m var. ling.
  • ca  pachano, n m var. ling.
  • ca  patxano, n m var. ling.
  • ca  pitgell, n m var. ling.
  • ca  pitjell, n m var. ling.
  • ca  pitxell, n m var. ling.
  • ca  pixano, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • ca  quelèt, n m var. ling.
  • ca  uat, n m var. ling.
  • ca  uot, n m var. ling.
  • ca  uòt, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  voga revell, n m var. ling.
  • ca  voga-ravell, n f var. ling.
  • ca  voga-revey, n m var. ling.
  • ca  vogaravell, n m var. ling.
  • nc  Pagellus bogaraveo
  • nc  Pagellus breviceps var. ling.
  • nc  Pagellus centrodontus var. ling.
  • nc  Sparus cantabricus var. ling.
  • es  besugo
  • es  boga ravella
  • es  goraz
  • es  pachan
  • fr  dorade
  • fr  dorade rose
  • en  blackspot seabream
  • en  gunner
  • en  red seabream

<Peixos > Espàrids>

besuc de la taca besuc de la taca

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc de la taca, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
  • ca  besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  besuc de la piga, n m sin. compl.
  • ca  boga, n f sin. compl.
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  calet de la piga, n m sin. compl.
  • ca  mora, n f sin. compl.
  • ca  ullat, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  besub, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugo de la piga, n m var. ling.
  • ca  besugo gros, n m var. ling.
  • ca  boga ravela, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n f var. ling.
  • ca  boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
  • ca  bóga-ravell, n m var. ling.
  • ca  bogaravell, n m var. ling.
  • ca  gorás, n m var. ling.
  • ca  goràs, n m var. ling.
  • ca  gorras, n m var. ling.
  • ca  pachano, n m var. ling.
  • ca  patxano, n m var. ling.
  • ca  pitgell, n m var. ling.
  • ca  pitjell, n m var. ling.
  • ca  pitxell, n m var. ling.
  • ca  pixano, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • ca  quelèt, n m var. ling.
  • ca  uat, n m var. ling.
  • ca  uot, n m var. ling.
  • ca  uòt, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  voga revell, n m var. ling.
  • ca  voga-ravell, n f var. ling.
  • ca  voga-revey, n m var. ling.
  • ca  vogaravell, n m var. ling.
  • nc  Pagellus bogaraveo
  • nc  Pagellus breviceps var. ling.
  • nc  Pagellus centrodontus var. ling.
  • nc  Sparus cantabricus var. ling.
  • es  besugo
  • es  boga ravella
  • es  goraz
  • es  pachan
  • fr  dorade
  • fr  dorade rose
  • en  blackspot seabream
  • en  gunner
  • en  red seabream

<Peixos > Espàrids>

borsa de talents borsa de talents

<Treball > Recursos humans>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  borsa de talents, n f
  • es  bolsa de talentos, n f
  • fr  vivier de talents, n m
  • en  talent pool, n

<Recursos humans>

Definición
Grup identificat de persones que tenen els coneixements, les capacitats, les habilitats o altres característiques per a ocupar un lloc de treball específic.

Nota

  • Els membres de la borsa de talents potencials poden passar a la borsa de talents si adquireixen els coneixements, les capacitats, les habilitats o altres característiques que de moment els manquen.
borsa de talents potencials borsa de talents potencials

<Treball > Recursos humans>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  borsa de talents potencials, n f
  • es  bolsa de potenciales talentos, n f
  • fr  vivier de talents potentiels, n m
  • en  potential talent pool, n

<Recursos humans>

Definición
Conjunt de persones que tenen o poden adquirir els coneixements, les capacitats, les habilitats o altres característiques per a acomplir una funció específica dins de l'organització, tant si s'han presentat anteriorment per a ocupar un lloc de treball a l'organització com si no.

Nota

  • Els membres de la borsa de talents potencials poden passar a la borsa de talents si adquireixen els coneixements, les capacitats, les habilitats o altres característiques que de moment els manquen.
bossa d'aigua calenta bossa d'aigua calenta

<Bricolatge > Ferreteria>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bossa d'aigua calenta, n f
  • es  bolsa de agua caliente

<Bricolatge > Ferreteria>

bossa d'aigua calenta bossa d'aigua calenta

<Infermeria>, <Material mèdic i ortopèdic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bossa d'aigua calenta, n f

<Infermeria>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definición
Recipient de goma amb tap de rosca, de formes diverses, destinat a contenir aigua calenta, emprat per a escalfar els llits o per a aplicar calor a un lloc determinat del cos.