Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Infermeria comunitària (2a part) [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2009. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149376_infermeriaii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca gestió de casos, n f
es gestión de casos, n f
en case management, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la cronicitat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/160>

ca gestió de casos, n f
es gestión de casos
en case management

<Cronicitat > Modelització assistencial>

Definición

Pràctica assistencial avançada que planifica i executa un pla d'atenció individualitzat, basada en la coordinació entre organitzacions i professionals, amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats socials o de salut de les persones o del seu entorn.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

ca gestió de casos, n f
es gestión de casos
fr gestion des cas
it case management
it gestione dei casi
en case management

<Sinologia > Conceptes generals>

Definición

Mètode de gestió que consisteix a agrupar els pacients, generalment els qui pateixen malalties cròniques o complexes, segons la seva problemàtica, i a crear equips multidisciplinaris i coordinats de professionals que en facin el seguiment, a fi d'atendre de manera més eficient les necessitats individuals del malalt.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

ca gestió de casos, n f
es gestión por casos, n f
fr gestion de cas, n f
fr prise en charge, n f
en case management, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Organització>

Definición

Pràctica assistencial avançada consistent a planificar i executar un pla d'atenció individualitzat, basada en la coordinació entre organitzacions i professionals, amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats socials o de salut de les persones o del seu entorn.

Nota

1. La gestió de casos té per objectiu garantir la continuïtat assistencial en persones amb problemes de salut crònics i dependència, a través de l'acostament dels serveis al seu entorn i d'una atenció integral, a més de reduir la institucionalització, amb un ús òptim dels recursos.
2. La gestió de casos és especialment rellevant en l'àmbit de la salut mental per a evitar el risc que les persones amb trastorns mentals greus es desvinculin dels serveis assistencials.
3. Una modalitat específica de gestió de casos és el pla de suport individualitzat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

ca gestor de casos | gestora de casos, n m, f
es gestor de casos | gestora de casos, n m, f
fr gestionnaire de cas, n m, f
fr responsable de cas, n m, f
en case manager, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Organització>

Definición

Professional de l'àmbit sanitari amb formació i competències específiques en gestió de casos que coordina els diversos serveis mèdics i socials que necessita una persona en cada moment segons el seu pla terapèutic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gossets, n m pl
ca boca de dragó, n f alt. sin.
ca boquetes, n f pl alt. sin.
ca botons de gat, n m pl alt. sin.
ca cap de mort, n m alt. sin.
ca caps de mort, n m pl alt. sin.
ca caus, n m pl alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca conillets de camp, n m pl alt. sin.
ca conillets menuts, n m pl alt. sin.
ca conillets purpurins, n m pl alt. sin.
ca esperons, n m pl alt. sin.
ca gallineta, n f alt. sin.
ca llinària rogenca, n f alt. sin.
ca mamaconillets, n m pl alt. sin.
ca cap-de-mort, n m var. ling.
nc Antirrhinum orontium L.
nc Misopates orontium (L.) Raf. sin. compl.

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gossets, n m pl
ca boca de dragó, n f alt. sin.
ca boquetes, n f pl alt. sin.
ca botons de gat, n m pl alt. sin.
ca cap de mort, n m alt. sin.
ca caps de mort, n m pl alt. sin.
ca caus, n m pl alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca conillets de camp, n m pl alt. sin.
ca conillets menuts, n m pl alt. sin.
ca conillets purpurins, n m pl alt. sin.
ca esperons, n m pl alt. sin.
ca gallineta, n f alt. sin.
ca llinària rogenca, n f alt. sin.
ca mamaconillets, n m pl alt. sin.
ca cap-de-mort, n m var. ling.
nc Antirrhinum orontium L.
nc Misopates orontium (L.) Raf. sin. compl.

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca gramàtica de casos, n f
es gramática de casos
fr grammaire des cas
en case grammar

<Lingüística>

Definición

Gramàtica generativa que postula que, en el nivell sintàctic més profund, les oracions consten d'un verb i d'una sèrie inordenada d'arguments nominals dotats de cas (agent, pacient, instrumental, etc.), concebut com una funció que assenyala el tipus de relació semàntica establida entre els arguments nominals i els predicats.

Nota

La gramàtica de casos va ser desenvolupada per Charles Fillmore a la darreria de la dècada dels seixanta com a reacció a l'escassa importància atorgada a les funcions sintàctiques i semàntiques en la teoria generativista clàssica. Tot i que la gramàtica de casos entrà en decadència a partir de mitjan dècada dels setanta, la seua influència és ben palesa en la lingüística actual, com ho demostra el fet que la majoria de corrents lingüístics hagen incorporat aquestes relacions semàntiques en les propostes gramaticals. Aquest és el cas, per exemple, del mòdul de la teoria temàtica dins de la teoria del règim i del lligam.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gratabous, n m
ca botons de frare, n m pl sin. compl.
ca arrencapets, n m/f alt. sin.
ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
ca capçuda, n f alt. sin.
ca capferrada, n f alt. sin.
ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea major, n f alt. sin.
ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
ca herba escabiosa, n f alt. sin.
ca herba tavalera, n f alt. sin.
ca jaiet, n m alt. sin.
ca jaiets, n m pl alt. sin.
ca llepadena, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca seruc, n m alt. sin.
ca tavalera, n f alt. sin.
ca trencacaps, n m/f alt. sin.
ca camferrada, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura major, n f var. ling.
ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
ca herba escapiosa, n f var. ling.
ca ratabous, n m var. ling.
nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gratabous, n m
ca botons de frare, n m pl sin. compl.
ca arrencapets, n m/f alt. sin.
ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
ca capçuda, n f alt. sin.
ca capferrada, n f alt. sin.
ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea major, n f alt. sin.
ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
ca herba escabiosa, n f alt. sin.
ca herba tavalera, n f alt. sin.
ca jaiet, n m alt. sin.
ca jaiets, n m pl alt. sin.
ca llepadena, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca seruc, n m alt. sin.
ca tavalera, n f alt. sin.
ca trencacaps, n m/f alt. sin.
ca camferrada, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura major, n f var. ling.
ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
ca herba escapiosa, n f var. ling.
ca ratabous, n m var. ling.
nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "caos" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota