Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "capir" dentro de todas las áreas temáticas

bronquiolitis bronquiolitis

<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>

  • ca  bronquiolitis, n f
  • ca  bronquitis capil·lar, n f sin. compl.
  • oc  bronquiolitis, n f
  • oc  bronquitis capillar, n f
  • es  bronquiolitis, n f
  • fr  bronchiolite, n f
  • gl  bronquiolite, n f
  • gl  bronquite capilar, n f
  • pt  bronquiolite, n f
  • en  bronchiolitis, n
  • nl  bronchiolitis, n
  • eu  bronkiolitis, n
  • ar  التهاب القصيبات

<Clínica>

Definición
Inflamació dels bronquíols.
brotxa de campir brotxa de campir

<Construcció>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brotxa de campir, n f
  • es  brocha gorda

<Construcció>

Definición
Brotxa grossa emprada per a estendre colors a l'aigua en superfícies àmplies.
brotxa de campir brotxa de campir

<Arts > Teatre>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brotxa de campir, n f
  • es  cepillo
  • fr  balai
  • it  scopa
  • en  brush broom

<Arts > Teatre>

Definición
Brotxa de grans dimensions que als tallers d'escenografia s'utilitza amb les dues mans per a campir i preparar grans superfícies.

Nota

  • El mànec té en l'extrem inferior una rosca que es correspon amb el bloc de fusta que forma la brotxa. El pèl és agrupat en blocs que són introduïts dins de la fusta. Abans d'utilitzar-la cal deixar-la en remull perquè la fusta es dilati i faci una forta pressió sobre el pèl, cosa que evita que deixi pèls sobre el decorat que es pinta.
càrex capil·lar càrex capil·lar

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex capil·lar, n m
  • nc  Carex capillaris L.

<Botànica > ciperàcies>

càrex capil·lar càrex capil·lar

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex capil·lar, n m
  • nc  Carex capillaris L.

<Botànica > ciperàcies>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  campir, v tr
  • es  fondear
  • fr  baser
  • fr  fonder
  • en  ground
  • de  grundieren

<Arts > Teatre>

Definición
Pintar una gran superfície de decorat del mateix color, com ara un cel, o preparar el teixit de cotó cruper pintar-hi al damunt.
canalicle biliar canalicle biliar

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  canalicle biliar, n m
  • ca  capil·lar biliar, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definición
Cadascun dels conductes fins situats entre els hepatòcits, desproveïts de paret pròpia, que s'anastomitzen entre si, formant xarxes poligonals, esquemàticament hexagonals, que avancen en ziga-zaga a través de les trabècules hepàtiques fins als conductes biliars excretors. També havien estat anomenats capil·lars biliars, terme impropi car no tenen una paret específica, sinó la que és formada per les membranes cel·lulars de dos hepatòcits veïns.
capí -ina capí -ina

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  capí -ina, adj

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definición
Dit de les cabres que tenen el pelatge blanc i la cara negra.
capí -ina capí -ina

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  capí -ina, adj

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definición
Dit de les cabres que tenen el pelatge blanc i la cara negra.
caper -a caper -a

<Indústria > Indústria tèxtil>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caper -a, n m, f

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definición
Persona que fabrica capes.