Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "capsigrany" dentro de todas las áreas temáticas

capsigranyera

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capsigranyera, n f
ca coliquera, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca herba capsera, n f alt. sin.
ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba felera blanca, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca lledània, n f alt. sin.
ca lledànies, n f pl alt. sin.
ca llengua de passerell, n f alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca pi d'olor, n m alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca poliol montà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca timó blanc, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó ver, n m alt. sin.
ca timonet blanc, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca capcigranyera, n f var. ling.
ca llengua de passarell, n f var. ling.
ca piliol, n m var. ling.
ca puliol, n m var. ling.
ca puliol de muntanya, n m var. ling.
nc Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

capsigranyera

<Botànica>

ca capsigranyera, n f
ca coliquera, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca herba capsera, n f alt. sin.
ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba felera blanca, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca lledània, n f alt. sin.
ca lledànies, n f pl alt. sin.
ca llengua de passerell, n f alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca pi d'olor, n m alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca poliol montà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca timó blanc, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó ver, n m alt. sin.
ca timonet blanc, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca capcigranyera, n f var. ling.
ca llengua de passarell, n f var. ling.
ca piliol, n m var. ling.
ca puliol, n m var. ling.
ca puliol de muntanya, n m var. ling.
nc Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

timó mascle

<Ciències de la vida>

ca timó mascle, n m
ca herba capsera, n f sin. compl.
ca herba capsigranyera, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca poliol, n m sin. compl.
ca poniol, n m sin. compl.
ca capsera, n f alt. sin.
ca capsigranyera, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timolet, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
nc Teucrium polium L. subsp. polium sensu Briq., Fl. Eur. et Med-Checklist
nc Teucrium polium L. subsp. pseudohyssopus sensu Lacaita, Litard. et bot. cat. pl. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.

timó mascle

<Botànica>

ca timó mascle, n m
ca herba capsera, n f sin. compl.
ca herba capsigranyera, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca poliol, n m sin. compl.
ca poniol, n m sin. compl.
ca capsera, n f alt. sin.
ca capsigranyera, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timolet, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
nc Teucrium polium L. subsp. polium sensu Briq., Fl. Eur. et Med-Checklist
nc Teucrium polium L. subsp. pseudohyssopus sensu Lacaita, Litard. et bot. cat. pl. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.

timó mascle

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca timó mascle, n m
ca farigola mascle, n f sin. compl.
ca herba capsera, n f sin. compl.
ca herba capsigranyera, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca herba de capsigrany, n f sin. compl.
ca herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
ca herba sana, n f sin. compl.
ca herba sana anglesa, n f sin. compl.
ca herba sana de pebre, n f sin. compl.
ca poliol, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición

Mata de 10 a 15 cm d'alçada (Teucrium polium), de la família de les labiades, que creix en llocs secs i assolellats, sorrals marins i matolls de zones de muntanya de tota la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades com a tòniques i digestives.

trèvol estrellat

<Botànica>

ca trèvol estrellat, n m
ca corona de Crist, n f sin. compl.
ca herba de capsot, n f sin. compl.
ca capsoti, n m alt. sin.
ca estreles, n f pl alt. sin.
ca fragassa borda, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de capsoti, n f alt. sin.
ca trèfola estrellada, n f alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca herba de capserigany, n f var. ling.
ca trébol estrellat, n m var. ling.
ca trèvol estel·lat, n m var. ling.
nc Trifolium stellatum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

La denominació capsoti (i herba de capsoti) està formada a partir del nom d'ocell capsot 'capsigrany' amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, en les denominacions cugoti i frare cugoti (augmentatiu de cugot), aplicades a Arisarum vulgare.

trèvol estrellat

<Ciències de la vida>

ca trèvol estrellat, n m
ca corona de Crist, n f sin. compl.
ca herba de capsot, n f sin. compl.
ca capsoti, n m alt. sin.
ca estreles, n f pl alt. sin.
ca fragassa borda, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de capsoti, n f alt. sin.
ca trèfola estrellada, n f alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca herba de capserigany, n f var. ling.
ca trébol estrellat, n m var. ling.
ca trèvol estel·lat, n m var. ling.
nc Trifolium stellatum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

La denominació capsoti (i herba de capsoti) està formada a partir del nom d'ocell capsot 'capsigrany' amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, en les denominacions cugoti i frare cugoti (augmentatiu de cugot), aplicades a Arisarum vulgare.