Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "catalogar" dentro de todas las áreas temáticas

índex índex

<Biblioteconomia. Documentació>, <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  índex, n m
  • es  catálogo
  • es  índice
  • en  catalogue

<Biblioteconomia. Documentació>, <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Definición
Catàleg dels manuscrits i volums que hi ha en un arxiu o biblioteca.
antologitzar antologitzar

<Literatura>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  antologitzar, v tr
  • es  antologar
  • es  antologizar
  • it  antologizzare
  • en  anthologise
  • en  anthologize

<Literatura>

Definición
Recollir o publicar en forma d'antologia.
armella de ganxo armella de ganxo

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  armella de ganxo, n f
  • ca  baga de ganxo, n f
  • ca  armella oberta, n f sin. compl.
  • ca  baga oberta, n f sin. compl.
  • es  carta de colores
  • es  catálogo de colores
  • es  doblado
  • es  impreso
  • es  plegado
  • fr  pliage
  • fr  pliure
  • en  color card
  • en  color chart
  • en  folding
  • en  print
  • en  printed matter

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Definición
Peça metàl·lica en forma de ganxo i proveïda d'una espiga roscada que permet de fixar-la a la fusta.
baguet amb fuet baguet amb fuet

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  baguet amb fuet
  • es  baguette con fuet
  • fr  sandwich de baguette au fuet (saucisse fine de porc assaisonnée typique de la Catalogne)
  • it  baguette imbottita con fuet (salsiccia di maiale stagionata tipica della Catalogna)
  • en  fuet baguette (Catalan dry cured pork sausage)
  • de  Baguette mit Fuet (katalanische luftgetrocknete Wurst vom Schwein)

<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>

barb cua-roig barb cua-roig

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barb cua-roig, n m
  • nc  Barbus haasi
  • es  barbo colirrojo
  • es  barbo de cola roja
  • en  Catalonian barbel

<Peixos > Ciprínids>

barb cua-roig barb cua-roig

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barb cua-roig, n m
  • nc  Barbus haasi
  • es  barbo colirrojo
  • es  barbo de cola roja
  • en  Catalonian barbel

<Peixos > Ciprínids>

bitlles catalanes bitlles catalanes

<09 Esports de pilota > 14 Bitlles > 01 Bitlles catalanes>, <24 Esports tradicionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bitlles catalanes, n f pl
  • es  bitlles catalanas, n f pl
  • es  bolos catalanes, n m pl
  • fr  quilles catalanes, n f pl
  • en  Catalan skittles, n pl

<Esport > 09 Esports de pilota > 14 Bitlles > 01 Bitlles catalanes>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definición
Bitlles pròpies de l'esport tradicional practicades sobre un camp de bitlles de terra compactada, en què hi ha sis bitlles disposades en rectangle i l'element llançat amb la mà generalment és un bitllot que s'ha de desplaçar per l'aire.

Nota

  • 1. Les bitlles catalanes es practiquen especialment a Catalunya.
  • 2. En una partida de bitlles catalanes, la màxima puntuació s'aconsegueix tombant només cinc de les sis bitlles plantades.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavets, n m pl
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centaura borda, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba petenera, n f alt. sin.
  • ca  herba vermella, n f alt. sin.
  • ca  catxaluga, n f var. ling.
  • ca  caxalaga, n f var. ling.
  • ca  centaure, n m var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  flor de centaure, n f var. ling.
  • ca  jausana, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn subsp. erythraea
  • nc  Centaurium umbellatum auct. var. ling.
  • nc  Erythraea centaurium non (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

blavets blavets

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavets, n m pl
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centaura borda, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba petenera, n f alt. sin.
  • ca  herba vermella, n f alt. sin.
  • ca  catxaluga, n f var. ling.
  • ca  caxalaga, n f var. ling.
  • ca  centaure, n m var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  flor de centaure, n f var. ling.
  • ca  jausana, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn subsp. erythraea
  • nc  Centaurium umbellatum auct. var. ling.
  • nc  Erythraea centaurium non (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

bull blanc i bull negre bull blanc i bull negre

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bull blanc i bull negre
  • es  bull blanc y bull negre (tipo de butifarras catalanas)
  • fr  bull blanc et bull negre (sorte de boudins catalans)
  • it  bull bianco e bull negre (tipi di insaccati catalani)
  • en  bull blanc and bull negre (kind of Catalan sausages)
  • de  Bull blanc und Bull negre (katalanische Wurstsorten)

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>