Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "cavall" dentro de todas las áreas temáticas

altura d'entrecuix altura d'entrecuix

<13 Ciclisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  altura d'entrecuix, n f
  • ca  entrecuix, n f
  • ca  mesura d'entrecuix, n f
  • es  altura de entrepierna, n f
  • es  entrepierna, n f
  • es  medida de entrepierna, n f
  • fr  entrejambe, n m
  • fr  hauteur de l'entrejambe, n f
  • fr  longueur de l'entrejambe, n f
  • it  cavallo, n m
  • it  misura del cavallo, n f
  • en  inseam, n

<Esport > 13 Ciclisme>

Definición
Mesura de la distància a terra de l'entrecuix d'un ciclista descalç i dret, utilitzada per a calcular la talla adequada de bicicleta que li correspon.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  avall
  • en  down

<Localització > Fraseologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bis, n m
  • ca  bísol, n m sin. compl.
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  cavalla vera, n f sin. compl.
  • ca  cogujol, n m sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [jove], n m sin. compl.
  • ca  peix d'abril, n m sin. compl.
  • ca  verat, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barat d'ull gros, n m var. ling.
  • ca  bisa, n f var. ling.
  • ca  biso, n m var. ling.
  • ca  bisol, n m var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  bissu, n m var. ling.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  estornino, n m var. ling.
  • ca  peix de abril, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  viso, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • ca  vísol, n m var. ling.
  • nc  Scomber colias
  • nc  Pneumatophorus colias var. ling.
  • nc  Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
  • nc  Scomber japonicus var. ling.
  • nc  Scomber pneumatophorus var. ling.
  • es  caballa
  • es  estornino
  • fr  marquereau espagnol
  • en  chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bis, n m
  • ca  bísol, n m sin. compl.
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  cavalla vera, n f sin. compl.
  • ca  cogujol, n m sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [jove], n m sin. compl.
  • ca  peix d'abril, n m sin. compl.
  • ca  verat, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barat d'ull gros, n m var. ling.
  • ca  bisa, n f var. ling.
  • ca  biso, n m var. ling.
  • ca  bisol, n m var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  bissu, n m var. ling.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  estornino, n m var. ling.
  • ca  peix de abril, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  viso, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • ca  vísol, n m var. ling.
  • nc  Scomber colias
  • nc  Pneumatophorus colias var. ling.
  • nc  Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
  • nc  Scomber japonicus var. ling.
  • nc  Scomber pneumatophorus var. ling.
  • es  caballa
  • es  estornino
  • fr  marquereau espagnol
  • en  chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

bromus erecte bromus erecte

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bromus erecte, n m
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall erecte, n m alt. sin.
  • ca  escanya cavalls, n m var. ling.
  • ca  estripa sacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus erectus Huds. subsp. erectus

<Botànica > gramínies / poàcies>

bromus erecte bromus erecte

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bromus erecte, n m
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall erecte, n m alt. sin.
  • ca  escanya cavalls, n m var. ling.
  • ca  estripa sacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus erectus Huds. subsp. erectus

<Botànica > gramínies / poàcies>

càrex daval·lià càrex daval·lià

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex daval·lià, n m
  • ca  càrex de Davall, n m alt. sin.
  • nc  Carex davalliana Sm.

<Botànica > ciperàcies>

càrex daval·lià càrex daval·lià

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex daval·lià, n m
  • ca  càrex de Davall, n m alt. sin.
  • nc  Carex davalliana Sm.

<Botànica > ciperàcies>

camal camal

<Indumentària. Confecció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  camal, n m
  • ca  camall, n m sin. compl.
  • es  pernera de cascabeles, n f

<Indumentària>

Definición
Polaina guarnida amb cascavells que es lliga a la cama dels balladors en certes danses tradicionals.

Nota

  • Els camals són habituals, entre d'altres, en els balls de bastons, les moixigangues, els balls de gitanes, els balls de gitanes de pal i els balls de cascavells.
camal camal

<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  camal, n m
  • ca  camall, n m sin. compl.
  • es  pernera de cascabeles, n f

<Indumentària>

Definición
Polaina guarnida amb cascavells que es lliga a la cama dels balladors en certes danses tradicionals.

Nota

  • Els camals són habituals, entre d'altres, en els balls de bastons, les moixigangues, els balls de gitanes, els balls de gitanes de pal i els balls de cascavells.