Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "cent" dentro de todas las áreas temáticas
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca dos-cents / dues-centes, adj
- es dos cientos -as, adj
- fr deux cent, adj
- pt duzentos -as, adj
- en two hundred, adj
<Grans Magatzems > Expressions útils > Nombres>
<Matemàtiques > Aritmètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca googol [en], n m
- es googol, n m
- es gúgol, n m
- fr dix à la puissance cent, n m
- fr gogol, n m
- fr googol, n m
- it googol, n m
- pt googol, n m
- en googol, n
- en ten to the hundredth power, n
- de Googol, n n
- de zehn Sexdezilliarden, n f pl
<Matemàtiques > Aritmètica>
Definición
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de cent nus, n f
- ca passacamins romà, n m alt. sin.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- nc Polygonum romanum Jacq.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de cent nus, n f
- ca passacamins romà, n m alt. sin.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- nc Polygonum romanum Jacq.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de cent nusos, n f
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- nc Polygonum aviculare L. subsp. bellardii (All.) O. Bolòs et Vigo
- nc Polygonum bellardii All. var. ling.
- nc Polygonum patulum auct. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de cent nusos, n f
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- nc Polygonum aviculare L. subsp. bellardii (All.) O. Bolòs et Vigo
- nc Polygonum bellardii All. var. ling.
- nc Polygonum patulum auct. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Noè, n f
- ca trencapedra, n f sin. compl.
- ca arenal, n f alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centenrama llis, n m alt. sin.
- ca granelluda, n f alt. sin.
- ca herba arenària, n f alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba cagadora, n f alt. sin.
- ca herba còlica, n f alt. sin.
- ca herba d'arenal, n f alt. sin.
- ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
- ca herba de cent granes, n f alt. sin.
- ca herba de la grapa, n f alt. sin.
- ca herba de la irritació, n f alt. sin.
- ca herba de la pedra, n f alt. sin.
- ca herba de la rapa, n f alt. sin.
- ca herba de les dones, n f alt. sin.
- ca herba de les mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca herba granària, n f alt. sin.
- ca herba roca, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca herba trencapedra, n f alt. sin.
- ca herba turca, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària glabra, n f alt. sin.
- ca milgrana, n m alt. sin.
- ca milgranes, n m alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca pixosa, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca romp-roques, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca trencapedra granelluda, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca urinària, n f alt. sin.
- ca arenilla, n f var. ling.
- ca cent en grana, n m var. ling.
- ca cent en granes, n m var. ling.
- ca cent en rama, n m var. ling.
- ca cent-en-rama llisa, n f var. ling.
- ca granalluda, n f var. ling.
- ca herba cagadera, n f var. ling.
- ca herba de la irritación, n f var. ling.
- ca herba de les set sangries, n f var. ling.
- ca herba de milgranes, n f var. ling.
- ca herba de santa en grana, n f var. ling.
- ca herba de santaengrana, n f var. ling.
- ca herba renària, n f var. ling.
- ca herba santaengrana, n f var. ling.
- ca santaengrana, n f var. ling.
- nc Herniaria glabra L.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Noè, n f
- ca trencapedra, n f sin. compl.
- ca arenal, n f alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centenrama llis, n m alt. sin.
- ca granelluda, n f alt. sin.
- ca herba arenària, n f alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba cagadora, n f alt. sin.
- ca herba còlica, n f alt. sin.
- ca herba d'arenal, n f alt. sin.
- ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
- ca herba de cent granes, n f alt. sin.
- ca herba de la grapa, n f alt. sin.
- ca herba de la irritació, n f alt. sin.
- ca herba de la pedra, n f alt. sin.
- ca herba de la rapa, n f alt. sin.
- ca herba de les dones, n f alt. sin.
- ca herba de les mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca herba granària, n f alt. sin.
- ca herba roca, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca herba trencapedra, n f alt. sin.
- ca herba turca, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària glabra, n f alt. sin.
- ca milgrana, n m alt. sin.
- ca milgranes, n m alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca pixosa, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca romp-roques, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca trencapedra granelluda, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca urinària, n f alt. sin.
- ca arenilla, n f var. ling.
- ca cent en grana, n m var. ling.
- ca cent en granes, n m var. ling.
- ca cent en rama, n m var. ling.
- ca cent-en-rama llisa, n f var. ling.
- ca granalluda, n f var. ling.
- ca herba cagadera, n f var. ling.
- ca herba de la irritación, n f var. ling.
- ca herba de les set sangries, n f var. ling.
- ca herba de milgranes, n f var. ling.
- ca herba de santa en grana, n f var. ling.
- ca herba de santaengrana, n f var. ling.
- ca herba renària, n f var. ling.
- ca herba santaengrana, n f var. ling.
- ca santaengrana, n f var. ling.
- nc Herniaria glabra L.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca bliecà, n m var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca cebuda blanca, n f var. ling.
- ca cent fulles, n f var. ling.
- ca cinto enrama, n m var. ling.
- ca gamusa, n f var. ling.
- ca gamuses, n f pl var. ling.
- ca herba dels llapins, n f var. ling.
- ca hierba de tall, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- ca mil en rama, n m var. ling.
- ca mil fulles, n f var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milfulls, n f var. ling.
- ca milrama, n m var. ling.
- ca oliacà, n m var. ling.
- ca olicà, n m var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- ca sabuda blanca, n f var. ling.
- ca uliacà, n m var. ling.
- ca uliecà, n m var. ling.
- nc Achillea millefolium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca bliecà, n m var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca cebuda blanca, n f var. ling.
- ca cent fulles, n f var. ling.
- ca cinto enrama, n m var. ling.
- ca gamusa, n f var. ling.
- ca gamuses, n f pl var. ling.
- ca herba dels llapins, n f var. ling.
- ca hierba de tall, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- ca mil en rama, n m var. ling.
- ca mil fulles, n f var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milfulls, n f var. ling.
- ca milrama, n m var. ling.
- ca oliacà, n m var. ling.
- ca olicà, n m var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- ca sabuda blanca, n f var. ling.
- ca uliacà, n m var. ling.
- ca uliecà, n m var. ling.
- nc Achillea millefolium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.