Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "cent" dentro de todas las áreas temáticas

dos-cents / dues-centes dos-cents / dues-centes

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  dos-cents / dues-centes, adj
  • es  dos cientos -as, adj
  • fr  deux cent, adj
  • pt  duzentos -as, adj
  • en  two hundred, adj

<Grans Magatzems > Expressions útils > Nombres>

googol [en] googol [en]

<Matemàtiques > Aritmètica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  googol [en], n m
  • es  googol, n m
  • es  gúgol, n m
  • fr  dix à la puissance cent, n m
  • fr  gogol, n m
  • fr  googol, n m
  • it  googol, n m
  • pt  googol, n m
  • en  googol, n
  • en  ten to the hundredth power, n
  • de  Googol, n n
  • de  zehn Sexdezilliarden, n f pl

<Matemàtiques > Aritmètica>

Definición
Gran nombre equivalent a deu sexdeciliards (10100).
herba de cent nus herba de cent nus

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de cent nus, n f
  • ca  passacamins romà, n m alt. sin.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • nc  Polygonum romanum Jacq.

<Botànica > poligonàcies>

herba de cent nus herba de cent nus

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de cent nus, n f
  • ca  passacamins romà, n m alt. sin.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • nc  Polygonum romanum Jacq.

<Botànica > poligonàcies>

herba de cent nusos herba de cent nusos

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de cent nusos, n f
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • nc  Polygonum aviculare L. subsp. bellardii (All.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Polygonum bellardii All. var. ling.
  • nc  Polygonum patulum auct. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

herba de cent nusos herba de cent nusos

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de cent nusos, n f
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • nc  Polygonum aviculare L. subsp. bellardii (All.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Polygonum bellardii All. var. ling.
  • nc  Polygonum patulum auct. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

herba de Noè herba de Noè

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Noè, n f
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  arenal, n f alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centenrama llis, n m alt. sin.
  • ca  granelluda, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba cagadora, n f alt. sin.
  • ca  herba còlica, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent en grana, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la irritació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les dones, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba granària, n f alt. sin.
  • ca  herba roca, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  herba turca, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària glabra, n f alt. sin.
  • ca  milgrana, n m alt. sin.
  • ca  milgranes, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pixosa, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  romp-roques, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra granelluda, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  arenilla, n f var. ling.
  • ca  cent en grana, n m var. ling.
  • ca  cent en granes, n m var. ling.
  • ca  cent en rama, n m var. ling.
  • ca  cent-en-rama llisa, n f var. ling.
  • ca  granalluda, n f var. ling.
  • ca  herba cagadera, n f var. ling.
  • ca  herba de la irritación, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de milgranes, n f var. ling.
  • ca  herba de santa en grana, n f var. ling.
  • ca  herba de santaengrana, n f var. ling.
  • ca  herba renària, n f var. ling.
  • ca  herba santaengrana, n f var. ling.
  • ca  santaengrana, n f var. ling.
  • nc  Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba de Noè herba de Noè

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Noè, n f
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  arenal, n f alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centenrama llis, n m alt. sin.
  • ca  granelluda, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba cagadora, n f alt. sin.
  • ca  herba còlica, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent en grana, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la irritació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les dones, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba granària, n f alt. sin.
  • ca  herba roca, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  herba turca, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària glabra, n f alt. sin.
  • ca  milgrana, n m alt. sin.
  • ca  milgranes, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pixosa, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  romp-roques, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra granelluda, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  arenilla, n f var. ling.
  • ca  cent en grana, n m var. ling.
  • ca  cent en granes, n m var. ling.
  • ca  cent en rama, n m var. ling.
  • ca  cent-en-rama llisa, n f var. ling.
  • ca  granalluda, n f var. ling.
  • ca  herba cagadera, n f var. ling.
  • ca  herba de la irritación, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de milgranes, n f var. ling.
  • ca  herba de santa en grana, n f var. ling.
  • ca  herba de santaengrana, n f var. ling.
  • ca  herba renària, n f var. ling.
  • ca  herba santaengrana, n f var. ling.
  • ca  santaengrana, n f var. ling.
  • nc  Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

milfulles milfulles

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  bliecà, n m var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  cebuda blanca, n f var. ling.
  • ca  cent fulles, n f var. ling.
  • ca  cinto enrama, n m var. ling.
  • ca  gamusa, n f var. ling.
  • ca  gamuses, n f pl var. ling.
  • ca  herba dels llapins, n f var. ling.
  • ca  hierba de tall, n f var. ling.
  • ca  lladrecà, n m var. ling.
  • ca  mil en rama, n m var. ling.
  • ca  mil fulles, n f var. ling.
  • ca  mil-en-rama, n m var. ling.
  • ca  milfulls, n f var. ling.
  • ca  milrama, n m var. ling.
  • ca  oliacà, n m var. ling.
  • ca  olicà, n m var. ling.
  • ca  sabuda, n f var. ling.
  • ca  sabuda blanca, n f var. ling.
  • ca  uliacà, n m var. ling.
  • ca  uliecà, n m var. ling.
  • nc  Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  bliecà, n m var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  cebuda blanca, n f var. ling.
  • ca  cent fulles, n f var. ling.
  • ca  cinto enrama, n m var. ling.
  • ca  gamusa, n f var. ling.
  • ca  gamuses, n f pl var. ling.
  • ca  herba dels llapins, n f var. ling.
  • ca  hierba de tall, n f var. ling.
  • ca  lladrecà, n m var. ling.
  • ca  mil en rama, n m var. ling.
  • ca  mil fulles, n f var. ling.
  • ca  mil-en-rama, n m var. ling.
  • ca  milfulls, n f var. ling.
  • ca  milrama, n m var. ling.
  • ca  oliacà, n m var. ling.
  • ca  olicà, n m var. ling.
  • ca  sabuda, n f var. ling.
  • ca  sabuda blanca, n f var. ling.
  • ca  uliacà, n m var. ling.
  • ca  uliecà, n m var. ling.
  • nc  Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.