Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "cent" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roser de cent fulles, n m
- ca cul de matxo, n m alt. sin.
- ca rosa, n f alt. sin.
- ca rosa borda dels marges (flor), n f alt. sin.
- ca rosa de cent cinquanta fulles, n f alt. sin.
- ca rosa de cent fulles, n f alt. sin.
- ca roser, n m alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca roser de garlanda, n m alt. sin.
- ca roser de mal, n m alt. sin.
- ca roser de malalt, n m alt. sin.
- ca roser de Sant Ponç, n m alt. sin.
- ca roser de te, n m alt. sin.
- ca roser dels horts, n m alt. sin.
- ca roser doble, n m alt. sin.
- ca roser prim, n m alt. sin.
- ca roser silvestre, n m alt. sin.
- ca roser xinès, n m alt. sin.
- ca rosers de marge, n m pl alt. sin.
- ca rosers dels marges, n m pl alt. sin.
- ca roses bordes (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de bosc, n f pl alt. sin.
- ca roses de cent fulles (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de marge (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de mil fulles (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de remei (flor), n f pl alt. sin.
- nc Rosa ×centifolia L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- Aquest tàxon és un híbrid complex de R. gallica L., R. moschata Herm., R. canina L. i R. damascena Mill.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roser de cent fulles, n m
- ca cul de matxo, n m alt. sin.
- ca rosa, n f alt. sin.
- ca rosa borda dels marges (flor), n f alt. sin.
- ca rosa de cent cinquanta fulles, n f alt. sin.
- ca rosa de cent fulles, n f alt. sin.
- ca roser, n m alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca roser de garlanda, n m alt. sin.
- ca roser de mal, n m alt. sin.
- ca roser de malalt, n m alt. sin.
- ca roser de Sant Ponç, n m alt. sin.
- ca roser de te, n m alt. sin.
- ca roser dels horts, n m alt. sin.
- ca roser doble, n m alt. sin.
- ca roser prim, n m alt. sin.
- ca roser silvestre, n m alt. sin.
- ca roser xinès, n m alt. sin.
- ca rosers de marge, n m pl alt. sin.
- ca rosers dels marges, n m pl alt. sin.
- ca roses bordes (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de bosc, n f pl alt. sin.
- ca roses de cent fulles (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de marge (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de mil fulles (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de remei (flor), n f pl alt. sin.
- nc Rosa ×centifolia L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- Aquest tàxon és un híbrid complex de R. gallica L., R. moschata Herm., R. canina L. i R. damascena Mill.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca seitó, n m
- ca aladroc, n m sin. compl.
- ca aladroc menut [menut], n m sin. compl.
- ca aladroc menut [petit], n m sin. compl.
- ca amargot [jove], n m sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca anxoveta [petit], n f sin. compl.
- ca anxovina [petit], n f sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca xanguet [jove], n m sin. compl.
- ca aceitó, n m var. ling.
- ca aladròc, n m var. ling.
- ca aladroch, n m var. ling.
- ca aladroch [menut], n m var. ling.
- ca alagroc, n m var. ling.
- ca aledroc, n m var. ling.
- ca anchoas, n f pl var. ling.
- ca anchova, n f var. ling.
- ca anjova, n f var. ling.
- ca anxovas, n f pl var. ling.
- ca anxoves, n m pl var. ling.
- ca asseitó, n m var. ling.
- ca bocaró, n m var. ling.
- ca boqueró, n m var. ling.
- ca ceito, n m var. ling.
- ca ceitó, n m var. ling.
- ca cent en boca, n m var. ling.
- ca cent-en-boca, n m var. ling.
- ca cent-en-boca [jove], n m var. ling.
- ca eledròc, n m var. ling.
- ca enxova, n f var. ling.
- ca juscle, n m var. ling.
- ca menola, n f var. ling.
- ca saitó, n m var. ling.
- ca seito, n m var. ling.
- ca seitò, n m var. ling.
- nc Engraulis encrasicolus
- nc Clupea enchrasicollus var. ling.
- nc Clupea engraticolus var. ling.
- nc Engraulis enchrasicolus var. ling.
- nc Engraulis encrasicholus var. ling.
- nc Engraulis encrasiocholus var. ling.
- nc Engraulis meletta var. ling.
- es aladroque
- es anchoa
- es anchoa europea
- es anchova
- es boqueron
- es boquerón
- fr anchois
- fr anchois commun
- fr anchois européen
- pt antchoya
- en European anchovy
<Peixos > Engràulids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca seitó, n m
- ca aladroc, n m sin. compl.
- ca aladroc menut [menut], n m sin. compl.
- ca aladroc menut [petit], n m sin. compl.
- ca amargot [jove], n m sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca anxoveta [petit], n f sin. compl.
- ca anxovina [petit], n f sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca xanguet [jove], n m sin. compl.
- ca aceitó, n m var. ling.
- ca aladròc, n m var. ling.
- ca aladroch, n m var. ling.
- ca aladroch [menut], n m var. ling.
- ca alagroc, n m var. ling.
- ca aledroc, n m var. ling.
- ca anchoas, n f pl var. ling.
- ca anchova, n f var. ling.
- ca anjova, n f var. ling.
- ca anxovas, n f pl var. ling.
- ca anxoves, n m pl var. ling.
- ca asseitó, n m var. ling.
- ca bocaró, n m var. ling.
- ca boqueró, n m var. ling.
- ca ceito, n m var. ling.
- ca ceitó, n m var. ling.
- ca cent en boca, n m var. ling.
- ca cent-en-boca, n m var. ling.
- ca cent-en-boca [jove], n m var. ling.
- ca eledròc, n m var. ling.
- ca enxova, n f var. ling.
- ca juscle, n m var. ling.
- ca menola, n f var. ling.
- ca saitó, n m var. ling.
- ca seito, n m var. ling.
- ca seitò, n m var. ling.
- nc Engraulis encrasicolus
- nc Clupea enchrasicollus var. ling.
- nc Clupea engraticolus var. ling.
- nc Engraulis enchrasicolus var. ling.
- nc Engraulis encrasicholus var. ling.
- nc Engraulis encrasiocholus var. ling.
- nc Engraulis meletta var. ling.
- es aladroque
- es anchoa
- es anchoa europea
- es anchova
- es boqueron
- es boquerón
- fr anchois
- fr anchois commun
- fr anchois européen
- pt antchoya
- en European anchovy
<Peixos > Engràulids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trencapedra, n f
- ca centengrana, n m sin. compl.
- ca centenrama, n m sin. compl.
- ca herba còlica, n f sin. compl.
- ca herba de la grava, n f sin. compl.
- ca herba de la pedra, n f sin. compl.
- ca herba del mal de pedra, n f sin. compl.
- ca herba passerella, n f sin. compl.
- ca herba pixosa, n f sin. compl.
- ca herba pixotera, n f sin. compl.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca botja turca, n f alt. sin.
- ca centenrama pelut, n m alt. sin.
- ca granelluda, n f alt. sin.
- ca herba d'acetona, n f alt. sin.
- ca herba d'orina, n f alt. sin.
- ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de Noè, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
- ca herba del moixó, n f alt. sin.
- ca herba turca, n f alt. sin.
- ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
- ca pixosa, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca trencapedra peluda, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca bòja turca, n f var. ling.
- ca cent en granes, n m var. ling.
- ca cent-en-rama peluda, n f var. ling.
- ca granalluda, n f var. ling.
- ca herba de les set sangries, n f var. ling.
- ca herba de santaengrana, n f var. ling.
- ca romp roca, n m var. ling.
- ca santaengrana, n f var. ling.
- ca trenca pedra, n f var. ling.
- nc Herniaria hirsuta L.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trencapedra, n f
- ca centengrana, n m sin. compl.
- ca centenrama, n m sin. compl.
- ca herba còlica, n f sin. compl.
- ca herba de la grava, n f sin. compl.
- ca herba de la pedra, n f sin. compl.
- ca herba del mal de pedra, n f sin. compl.
- ca herba passerella, n f sin. compl.
- ca herba pixosa, n f sin. compl.
- ca herba pixotera, n f sin. compl.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca botja turca, n f alt. sin.
- ca centenrama pelut, n m alt. sin.
- ca granelluda, n f alt. sin.
- ca herba d'acetona, n f alt. sin.
- ca herba d'orina, n f alt. sin.
- ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de Noè, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
- ca herba del moixó, n f alt. sin.
- ca herba turca, n f alt. sin.
- ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
- ca pixosa, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca trencapedra peluda, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca bòja turca, n f var. ling.
- ca cent en granes, n m var. ling.
- ca cent-en-rama peluda, n f var. ling.
- ca granalluda, n f var. ling.
- ca herba de les set sangries, n f var. ling.
- ca herba de santaengrana, n f var. ling.
- ca romp roca, n m var. ling.
- ca santaengrana, n f var. ling.
- ca trenca pedra, n f var. ling.
- nc Herniaria hirsuta L.
<Botànica > cariofil·làcies>
