Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "ciutadania" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària, n f
<Bioètica > Conceptes generals > Textos bàsics i declaracions>, <Bioètica > Drets i deures>
Definición
Nota
- L'última actualització de la carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària, que recull prop de cent drets i deures, va ser aprovada l'any 2015 pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca ciutadania activa, n f
- es ciudadanía activa
<Serveis socials > Marc de referència > Principis i garanties>
Definición
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca ciutadania activa, n f
- es ciudadanía activa, n f
- en active citizenship, n
<Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació>
Definición
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca ciutadania de la Unió, n f
- ca ciutadania europea, n f
- es ciudadanía de la Unión
- es ciudadanía europea
- fr citoyenneté de l'Union
- fr citoyenneté européenne
- en European citizenship
<Comunitats europees > Construcció europea>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca ciutadania de la Unió, n f
- ca ciutadania de la Unió Europea, n f
- ca ciutadania europea, n f sin. compl.
- es ciudadanía de la Unión
- es ciudadanía europea
- fr citoyenneté de l'Union
- fr citoyenneté de l'Union européenne
- fr citoyenneté européenne sin. compl.
- it cittadinanza dell'Unione
- it cittadinanza dell'Unione europea
- it cittadinanza europea
- en citizenship of the European Union
- en citizenship of the Union
- en European citizenship
- en European Union citizenship sin. compl.
- ar مواطنة الاتحاد الأوروبي
<Dret de la Unió Europea>
Definición
Nota
- D'acord amb el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, la ciutadania de la Unió comporta els drets següents: dret a la lliure circulació i a l'establiment de la residència en el territori de la Unió; dret a vot i dret de sufragi passiu al Parlament Europeu i en les eleccions municipals en el territori de l'estat de residència; dret de petició davant el Parlament Europeu; dret de queixa davant el defensor del poble europeu; dret d'iniciativa; dret a protecció diplomàtica i consular de qualsevol estat membre en el cas de trobar-se fora del territori de la Unió i, finalment, dret a dirigir-se per escrit a les institucions i els òrgans de la Unió en una de les llengües oficials i a rebre'n una resposta en la mateixa llengua.
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ciutadania de la Unió Europea, n f
- ca ciutadania comunitària, n f sin. compl.
- ca ciutadania de la Unió, n f sin. compl.
- ca ciutadania europea, n f sin. compl.
- es ciudadanía comunitaria, n f
- es ciudadanía de la Unión, n f sin. compl.
- es ciudadanía de la Unión Europea, n f sin. compl.
- es ciudadanía europea, n f sin. compl.
<Dret internacional>
Nota
- Ciutadania comunitària és un terme que va esdevenir obsolet amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, que va canviar el nom de Comunitat Europea a Unió Europea.
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca educació per a la ciutadania, n f
- es educación para la ciudadanía
- fr éducation à la citoyenneté
- en citizenship education
<Educació > Pedagogia general > Filosofia de l'educació>
Definición
<Economia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca renda garantida de ciutadania, n f
- ca RGC, n f sigla
- es renta garantizada de ciudadanía, n f
- es RGC, n f sigla
- fr revenu garanti, n m
- en guaranteed income, n
<Economia>
Definición
Nota
- La renda garantida de ciutadania és un dret subjectiu que consta de dues prestacions econòmiques:una prestació garantida, no condicionada, subjecta als requisits que estableix la llei, i una prestació complementària d'activació i inserció, condicionada al compromís d'un pla d'inclusió social o d'inserció laboral, el qual té la finalitat de superar les condicions que han dut a necessitar la prestació.
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca renda garantida de ciutadania, n f
- ca RGC, n f sigla
- es renta garantizada de ciudadanía
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya / País Valencià / Illes Balears
-
La Declaració Universal dels Drets Humans inclou els fonaments de les rendes socials o garantides. L'article 22 declara que tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. L'article 23.3 recull que tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
A Europa els antecedents a la renda garantida de ciutadania (RGC) es troben en la Resolució del Parlament Europeu del 16 de setembre de 1988, que insta els poders públics a establir una renda mínima garantida que afavoreixi la inserció dels ciutadans més pobres en la societat. També l'article 10 de la Carta comunitària dels drets fonamentals dels treballadors, aprovada pel Consell Europeu el 8 de desembre de 1989, estableix que les persones excloses del mercat de treball i que no tenen mitjans de subsistència s'han de poder beneficiar de prestacions i d'ingressos suficients, adaptats a llur situació personal.
L'article 9.25 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que la Generalitat té competència exclusiva sobre la matèria d'assistència social. L'article 52 del mateix text legal faculta la Generalitat per a constituir institucions que fomentin el desenvolupament social en el marc de les seves competències, i també la plena ocupació i el desenvolupament econòmic. El 28 de maig del 1990 es va establir, mitjançant el Decret 144/1990, el Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció, que tenia com a finalitat principal la inserció social i laboral de les persones afectades, a més de donar noves oportunitats a les que es trobessin amb dificultats per a subsistir, i que va ser actualitzat pel Decret 213/1991, de l'1 d'octubre, i el Decret 228/1995, del 25 de juliol. Posteriorment, la Llei 10/1997, del 3 de juliol, de renda mínima d'inserció, de l'Estat, va regular de forma general un conjunt d'accions de caràcter econòmic, amb la finalitat d'atendre les necessitats d'aliments i subsistència. Les normes autonòmiques que regulen aquestes rendes són: a les Illes Balears, la Llei 5/2016, del 13 d'abril, de la renda social garantida; a Catalunya, la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, i al País Valencià, la Llei 19/2017, del 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d'inclusió.
Les prestacions de les rendes garantides o d'inserció són de dues classes: a) prestació garantida no condicionada. Aquesta garantia d'ingressos està subjecta als requisits que estableix la llei i és compatible i complementària amb les rendes del treball a temps parcial, quan els ingressos siguin inferiors al llindar de l'indicador de renda de suficiència. A Catalunya l'article 5 del reglament aprovat pel Decret 55/2020, del 28 d'abril, estableix que s'ha d'evitar el greuge que suposa concedir un import de renda garantida inferior en els casos de famílies monoparentals amb fills a càrrec, i famílies nombroses, les quals s'equiparen amb la resta dels supòsits compatibles amb les rendes de treball a temps parcial, de manera que es complementa la prestació fins a arribar al seu import, i b) prestació complementària d'activació i inserció. És de caràcter temporal, condicionada al compromís d'elaborar, i, si s'escau, de seguir, un pla d'inclusió social o d'inserció laboral, el qual tingui per finalitat superar les condicions que hagin dut a necessitar la prestació. Les rendes socials o d'inserció no poden ser objecte de cessió d'embargament o retenció. Es poden percebre en qualitat de titular o beneficiari de la prestació.
Els requisits que cal complir per a poder percebre la renda garantida o mínima els estableix cada comunitat autònoma, si bé comunament hi ha establerts els següents: a) Ser major d'una determinada edat situada entre els vint-i-tres i vint-i-cinc anys. En circumstàncies especials de càrregues familiars, persones amb diversitat funcional, haver sofert violència masclista, orfenesa absoluta, haver participat en programes de preparació per a la vida independent per a menors d'edat, es podrà accedir a aquesta prestació encara que la persona sigui menor de l'edat de referència. b) Estar empadronat en un municipi de la comunitat autònoma i residir-hi de manera legal i continuada. A Catalunya, aquest requisit no s'aplica a les dones que tenen permís de residència per reagrupament familiar i el perden a conseqüència de divorci o separació, ni als catalans retornats. Al País Valencià, en el cas de persones refugiades, asilades i les víctimes de violència de gènere o d'explotació sexual o tràfic d'éssers humans, no s'exigeix el temps mínim de residència i també es pot accedir a la renda d'inclusió en cas de ser major d'edat i haver estat en situació d'alta en qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social durant almenys un any abans de la sol·licitud de la renda, sempre que s'acrediti haver tingut, anteriorment a la sol·licitud, una llar independent de la família d'origen. A les Illes Balears, s'ha d'haver constituït una llar independent, com a mínim, els sis mesos anteriors a la sol·licitud. c) No disposar d'una quantitat d'ingressos, rendes o recursos econòmics considerada mínima per a atendre les necessitats de vida bàsiques. Es pren com a referència l'import de la renda establerta, computant el nucli familiar, si n'hi ha. Els requisits esmentats s'han de donar, com a mínim, durant els sis mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud de la renda i han de continuar existint mentre es tramita la prestació.
No tenen dret a la renda garantida de ciutadania: a) les persones que han cessat voluntàriament en l'activitat laboral; b) les que són beneficiàries d'una prestació pública o privada de servei residencial; c) les persones afectades per un acomiadament o per una altra situació anàloga quan tinguin dret a una indemnització o prestació equivalent; d) les persones que han percebut dins els darrers cinc anys qualsevol prestació pública declarada indeguda per resolució ferma; e) les persones que no han interposat una reclamació judicial amb relació a una pensió d'aliments o compensatòria a la qual tenen dret però que no perceben, llevat dels casos que es determinin per reglament; f) les persones o unitats familiars que disposen de béns mobles o immobles suficients el valor o rendiments dels quals asseguren els mínims establerts, llevat de l'habitatge habitual, amb excepcions per a persones discapacitades, i g) les persones que han renunciat a drets o no han sol·licitat les prestacions econòmiques públiques a les quals tingui dret qualsevol membre de la unitat de convivència, tant en el moment de la sol·licitud com en el temps de vigència de la percepció de la renda.
Finalment, i amb caràcter excepcional, tenen dret a la renda les persones que no compleixen els requisits establerts però en les quals concorren circumstàncies extraordinàries per les quals es troben en una situació d'especial necessitat, si tenen l'informe tècnic preceptiu i favorable dels serveis socials públics competents i l'òrgan tècnic de gestió. - V.: renda mínima d'inserció n f
