Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "cl��usula" dentro de todas las áreas temáticas

clàusula compromissòria clàusula compromissòria

<Dret internacional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clàusula compromissòria, n f
  • es  cláusula compromisoria, n f

<Dret internacional>

clàusula compromissòria clàusula compromissòria

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  clàusula compromissòria, n f
  • es  cláusula compromisoria
  • fr  clause compromissoire
  • it  clausola compromissoria
  • en  arbitration clause
  • ar  شرط التحكيم

<Dret internacional públic > Aplicació>

Definición
Clàusula d'alguns tractats internacionals en virtut de la qual les parts es comprometen a sotmetre a un arbitratge internacional o a un tribunal internacional permanent les divergències pel que fa a la interpretació o a l'aplicació del tractat internacional.
clàusula d'adhesió clàusula d'adhesió

<Dret laboral i de la seguretat social>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clàusula d'adhesió, n f
  • es  cláusula de adhesión, n f

<Dret laboral i de la seguretat social>

clàusula d'estabilització clàusula d'estabilització

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  clàusula d'estabilització, n f
  • es  cláusula de estabilización
  • es  cláusula de garantía de valor
  • es  cláusula de seguro

<Dret civil>

Definición
Clàusula contractual que, prenent com a referència un indicador estipulat, garanteix que una quantitat de diners determinada conservi el mateix valor des que l'obligació neix fins que es compleix.

Nota

  • Se sol prendre com a referència el valor del blat fixat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, l'índex de preus al consum fixat per l'Institut Nacional d'Estadística o el preu de l'or fixat pel Ministeri d'Economia i Hisenda, o bé qualsevol altre indicador no oficial que les parts acordin.
clàusula d'estabilització clàusula d'estabilització

<Dret > Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  clàusula d'estabilització, n f
  • es  cláusula de estabilización
  • es  cláusula de garantía de valor
  • es  cláusula estabilizadora

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definición
Clàusula contractual que, prenent com a referència un indicador estipulat, garanteix que una quantitat de diners conservi el mateix valor des que l'obligació neix fins que es compleix.

Nota

  • Se sol prendre com a referència el valor del blat fixat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, l'índex de preus al consum fixat per l'Institut Nacional d'Estadística o el preu de l'or fixat pel Ministeri d'Economia i Hisenda, o bé qualsevol altre indicador no oficial que les parts acordin.
clàusula d'estabilització clàusula d'estabilització

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clàusula d'estabilització, n f
  • es  cláusula de estabilización
  • es  cláusula de garantía de valor
  • es  cláusula estabilizadora

<Dret civil>

Definición
Previsió per a garantir l'interès contractual just i emparar, així, la justícia commutativa que demanda l'equivalència de les prestacions de les parts en els contractes onerosos.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Les clàusules d'estabilització constitueixen l'element adequat per a mantenir l'equilibri econòmic de les prestacions, a fi de posar remei a les conseqüències de la desvalorització monetària, en el tràfic jurídic contractual, de manera especial quan es tracta de contractes commutatius de tracte successiu amb destacada prolongació en el temps. Intenten equilibrar l'onerositat contractual, salvant els efectes desequilibradors de les alteracions monetàries, especialment la pèrdua del valor adquisitiu del diners per llur desvalorització en el transcurs de la vida del contracte.
    Amb les clàusules d'estabilització es trenca el principi nominalista -implícitament recollit per l'article 1170 del Codi civil espanyol (CC) i per l'article 312 del Codi de comerç-, pel qual les obligacions pecuniàries sempre responen a la mateixa suma numèrica expressada en el contracte, sigui quin sigui el valor de la moneda de pagament, i que els deutors, al llarg de la vida contractual, no estan obligats a satisfer més que la suma concreta a l'hora de complir llur obligació.
    El procés d'implantació de les clàusules d'estabilització no ha estat fàcil. La part de la doctrina -majoritària- que n'és partidària, ha hagut de treballar de valent davant la depreciació constant de la pesseta i una inflació galopant amb els seus efectes perniciosos en les relacions patrimonials en els àmbits jurídic i econòmic de la contractació. I en repassar els repertoris de jurisprudència fins a la segona meitat del segle XX, hom pot observar fàcilment que els tribunals i els jutjats han estat contraris a admetre aquest sistema equilibrador, gairebé sempre perquè han entès que la clàusula d'estabilització era un instrument ideat en benefici d'una de les parts contractants, la part creditora. El Tribunal Suprem (TS), en la Sentència del 25 de gener de 1955, va fixar una nova doctrina que, des de llavors, es pot considerar constant, amb algunes intermitències, en el sentit de considerar que, pel principi d'autonomia de la voluntat de les parts contractants, s'ha d'atorgar eficàcia jurídica a les clàusules d'estabilització quan constitueixen una previsió per a garantir l'interès contractual just i emparar la justícia commutativa que demanda l'equivalència de les prestacions de les parts en els contractes onerosos.
    En l'ordre legislatiu, de manera expressa, sols algunes normes legals admeten les clàusules d'estabilització, com ara les següents: a) la Llei d'arrendaments urbans (LAU), segons la qual les parts han de fer constar la durada pactada, la renda inicial del contracte i les altres clàusules que les parts hagin acordat lliurement. L'antecedent d'aquest precepte és en l'article 98 del text refós de la LAU, aprovat pel Decret 4104/1964, del 24 de desembre, que autoritza l'augment o la reducció de la renda per acord de les parts; b) la Llei 49/2003, del 26 de novembre, d'arrendaments rústics, segons l'article 13.2 de la qual les parts poden establir el sistema d'actualització que considerin oportú, sense que el precepte fixi cap mecanisme d'actualització si manca el pacte, i c) el Reglament hipotecari, segons l'article 219.3r del qual en les inscripcions d'escriptures de préstec hipotecari es poden fer constar les clàusules d'estabilització de valor quan hi concorrin les circumstàncies que enumera, com ara, que s'utilitzin els mòduls que hi fixa, i que la durada mínima del préstec sigui almenys de tres anys.
    No obstant l'escassa regulació en l'ordenament legal, les clàusules d'estabilització tenen un acomodament fàcil en la lliure determinació de les parts contractants. Així, doncs, tot i que el CC no les regula expressament, per la lliure autonomia de la voluntat de les clàusules d'autonomia n'és possible la concertació, atès el que disposa l'article 1255 d'aquest text legal. I és lògic que sigui així, puix les clàusules d'estabilització incorporades a un contracte, des de la llibertat de pactes que determina l'article esmentat, no conculquen cap dels principis limitadors, en no ser contràries a les lleis, a la moral ni a l'ordre públic.
    En establir la prestació pecuniària en un contracte, especialment quan és de tracte successiu i de pagament periòdic de la prestació, les parts solen fixar la relació existent entre la suma de diners objecte del contracte i un determinat índex; i encara que hi ha diversos criteris, el més usat actualment sol ser l'índex de preus de consum (IPC); d'aquesta manera queden obligats al reajustament, generalment amb periodicitat anual, de la suma dinerària inicial que s'ha de satisfer d'acord amb les fluctuacions de l'índex esmentat. No obstant això, els índexs que cal utilitzar per a arribar a l'estabilització contractual poden ser molt variats, com ara: a) clàusula valor or o valor argent: en aquest cas es pacta que els deutors han de lliurar la suma de diners de curs legal que teòricament permeti adquirir la mateixa quantitat d'or o d'argent que es podria aconseguir amb la suma fixada en el contracte en el moment de contractar; b) clàusula valor moneda estrangera: els deutors han de pagar la suma de diners amb la qual s'ha d'adquirir la mateixa quantitat de moneda que amb la suma fixada en el contracte, i c) clàusula valor del blat: els deutors ham de pagar la suma de diners amb la qual es pugui comprar un determinat nombre de quilos, arroves, quintars, etcètera de blat (o d'altres productes agraris) segons s'hagi estipulat. Aquest sistema és molt utilitzat en els contractes agraris. Actualment, el sistema més emprat per a fixar les clàusules d'estabilització sol ser l'IPC, que mensualment publica l'Institut Nacional d'Estadística.
clàusula d'estil clàusula d'estil

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clàusula d'estil, n f
  • es  cláusula de estilo
  • fr  clause de style
  • en  formal clause

<Dret>

Definición
Cadascuna de les fórmules que solen figurar en tots els actes de la mateixa naturalesa, i que depenen de la legislació i del costum de cada país, i fins i tot de territoris del mateix país.
clàusula d'excepció clàusula d'excepció

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  clàusula d'excepció, n f
  • es  cláusula de escape
  • es  cláusula de excepción
  • es  cláusula escapatoria
  • fr  clause escapatoire
  • en  escape clause

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Definición
Norma que, sota certes condicions, permet apartar-se del que està previst en una norma de conflicte.
clàusula d'excepció clàusula d'excepció

<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).

© Communautés européennes, 2004

La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.

  • ca  clàusula d'excepció, n f
  • es  cláusula de desistimiento
  • es  cláusula de exención
  • es  cláusula de opting out
  • fr  clause d'exemption
  • fr  clause d'opting out
  • fr  clause de désistement
  • en  opt-out clause
  • en  opting-out clause

<Comunitats europees > Construcció europea>

clàusula d'excepció clàusula d'excepció

<Dret internacional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clàusula d'excepció, n f
  • es  cláusula de escape, n f
  • es  cláusula de excepción, n f sin. compl.
  • es  cláusula escapatoria, n f sin. compl.

<Dret internacional>