Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "coldre" dentro de todas las áreas temáticas

cercle polar cercle polar

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cercle polar, n m
  • es  círculo polar
  • fr  cercle polaire
  • it  circolo polare
  • en  polar circle
  • de  Polarkreis

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>

Definición
Paral·lel terrestre situat a 23° 28' del pol Nord o del pol Sud.

Nota

  • El paral·lel proper al pol Nord s'anomena cercle polar àrtic i el paral·lel proper al pol Sud, cercle polar antàrtic.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
cercle polar cercle polar

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cercle polar, n m
  • es  círculo polar
  • fr  cercle polaire
  • it  circolo polare
  • en  polar circle
  • de  Polarkreis

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>

Definición
Paral·lel terrestre situat a 23° 28' del pol Nord o del pol Sud.

Nota

  • El paral·lel proper al pol Nord s'anomena cercle polar àrtic i el paral·lel proper al pol Sud, cercle polar antàrtic.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
cercle polar cercle polar

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cercle polar, n m
  • es  círculo polar
  • fr  cercle polaire
  • it  circolo polare
  • en  polar circle
  • de  Polarkreis

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>

Definición
Paral·lel terrestre situat a 23° 28' del pol Nord o del pol Sud.

Nota

  • El paral·lel proper al pol Nord s'anomena cercle polar àrtic i el paral·lel proper al pol Sud, cercle polar antàrtic.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
cisalla d'angle cisalla d'angle

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cisalla d'angle, n f
  • es  cizalla en ángulo
  • fr  cisaille coudée
  • en  angled scissors

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

clau colzada clau colzada

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clau colzada, n f
  • es  llave acodada, n f
  • fr  clef coudée, n f
  • en  bent spanner, n
  • de  Ringschlüssel, n m

<Enginyeria>

clau colzada clau colzada

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  clau colzada, n f
  • es  llave acodada, n f
  • fr  clef coudée, n f
  • en  offset wrench, n
  • eu  giltza ukondotu, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

clor clor

<Medi ambient>, <Productes químics>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  clor, n m
  • es  cloro
  • fr  chlore
  • en  chlorine
  • sbl  Cl

<Indústria > Conceptes generals > Medi ambient>, <Indústria > Indústria química > Productes químics>

clor clor

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  clor, n m
  • es  cloro
  • fr  chlore
  • en  chlore
  • de  Chlor
  • sbl  Cl

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definición
Macromineral que té una funció important en el manteniment de la pressió osmòtica i l'equilibri àcid-base de les cèl·lules.

Nota

  • Se subministra als animals de manera sintètica en forma de sal.
clor clor

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  clor, n m
  • es  cloro
  • fr  chlore
  • en  chlore
  • de  Chlor
  • sbl  Cl

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definición
Macromineral que té una funció important en el manteniment de la pressió osmòtica i l'equilibri àcid-base de les cèl·lules.

Nota

  • Se subministra als animals de manera sintètica en forma de sal.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  clor, n m
  • es  cloro
  • fr  chlore
  • en  chlorine
  • sbl  Cl
  • for  Cl2

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Agents contaminants > Tipus >

Definición
Element químic no-metàl·lic del grup dels halògens, gasós, diatòmic, de color groc verdós, molt pesant, d'olor sufocant, molt tòxic i irritant per inhalació, de propietats oxidants, decolorants i antisèptiques.

Nota

  • El clor s'usa principalment en la indústria de química orgànica (per exemple, en la fabricació de clorofluorocarburs, propulsants dels aerosols, pesticides), en la indústria dels plàstics (com ara el PVC), en la composició dels dissolvents i blanquejants, i com a desinfectant de les aigües. Reacciona amb molts compostos orgànics per formar organoclorats.