Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "coma" dentro de todas las áreas temáticas

accés múltiple amb escolta de portadora accés múltiple amb escolta de portadora

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accés múltiple amb escolta de portadora, n m
  • ca  CSMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple con escucha de portadora
  • es  CSMA sigla
  • fr  accès multiple avec écoute de porteuse
  • fr  CSMA sigla
  • en  carrier sense multiple access
  • en  CSMA sigla

<Infraestructures tecnològiques > Xarxes de telecomunicació > Elements constitutius>

Definición
Accés múltiple a una xarxa d'àrea local que permet de verificar si el canal és lliure abans d'enviar un missatge.

Nota

  • La sigla prové de l'anglès carrier sense multiple access.
accés múltiple amb escolta de portadora accés múltiple amb escolta de portadora

<TIC > Telecomunicacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  accés múltiple amb escolta de portadora, n m
  • ca  CSMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple con escucha de portadora
  • es  CSMA sigla
  • en  carrier sense multiple access
  • en  CSMA sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definición
Accés múltiple a una ^xarxa d'àrea local^ que verifica si el canal és lliure abans d'enviar un missatge.

Nota

  • La sigla CSMA correspon a la denominació anglesa carrier sense multiple access.
accés múltiple per divisió de codi accés múltiple per divisió de codi

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accés múltiple per divisió de codi, n m
  • ca  CDMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple por división de código
  • es  CDMA sigla
  • fr  accès multiple à répartition par code
  • fr  AMRC sigla
  • en  code division multiple access
  • en  CDMA sigla

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Telefonia>

Definición
Accés múltiple per a la transmissió de senyals radioelèctrics en telefonia mòbil digital, que consisteix en la codificació de les dades transmeses en el moment de l'emissió i la seva descodificació en el moment de la recepció, de manera que puguin circular simultàniament per les mateixes freqüències.

Nota

  • La sigla prové de l'anglès code division multiple access.
accés múltiple per divisió de codi accés múltiple per divisió de codi

<TIC > Telecomunicacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  accés múltiple per divisió de codi, n m
  • ca  CDMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple por división de código
  • es  CDMA sigla
  • en  code division multiple access
  • en  CDMA sigla

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definición
Accés múltiple en què diferents usuaris comparteixen la mateixa banda de freqüències perquè utilitzen codis ortogonals o quasiortogonals. Els codis utilitzats són ^seqüències pseudoaleatòries^ que eixamplen espectralment els senyals d'informació dels usuaris. Segons la modulació utilitzada, es poden distingir principalment tres tipus d'accesos múltiples CDMA: DS-CDMA, FH-CDMA i TH-CDMA. Aquesta tècnica d'accés múltiple s'utilitza en sistemes de telefonia mòbil de tercera generació, com ara el sistema UMTS a Europa, o IMT-2000 als Estats Units, ja que permet d'augmentar el nombre d'usuaris en una mateixa banda de freqüències. També s'utilitza en alguns sistemes de comunicacions via satèl·lit d'^òrbita baixa^ i en alguns mòdems de televisió per cable. Vegeu també ^modulació d'espectre estès^.

Nota

  • La sigla CDMA correspon a la denominació anglesa code division multiple access.
acoma acoma

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  acoma, n m, f
  • es  acoma, n m, f
  • fr  Acoma, n m, f
  • en  Acoma, n

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definición
Individu d'un poble indi que viu al centre de Nou Mèxic.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anís, n m
  • ca  anís (fruit), n m sin. compl.
  • ca  matafaluga, n f sin. compl.
  • ca  matafaluga (fruit), n f sin. compl.
  • ca  anís dolç, n m alt. sin.
  • ca  anís en gra, n m alt. sin.
  • ca  anís verd, n m alt. sin.
  • ca  anís verd (fruit), n m alt. sin.
  • ca  aniset, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll salvatge, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  matafaluga vera, n f alt. sin.
  • ca  matafaluguer, n m alt. sin.
  • ca  planta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  anis, n m var. ling.
  • ca  batafalua, n f var. ling.
  • ca  batafaluga, n f var. ling.
  • ca  betafalúa, n f var. ling.
  • ca  llaoretes, n f pl var. ling.
  • ca  matafalua, n f var. ling.
  • ca  mataforuga, n f var. ling.
  • ca  matalafuga, n f var. ling.
  • ca  matalahuva, n f var. ling.
  • ca  vatafalua, n f var. ling.
  • ca  vatafalua (fruit), n f var. ling.
  • nc  Pimpinella anisum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anís, n m
  • ca  anís (fruit), n m sin. compl.
  • ca  matafaluga, n f sin. compl.
  • ca  matafaluga (fruit), n f sin. compl.
  • ca  anís dolç, n m alt. sin.
  • ca  anís en gra, n m alt. sin.
  • ca  anís verd, n m alt. sin.
  • ca  anís verd (fruit), n m alt. sin.
  • ca  aniset, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll salvatge, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  matafaluga vera, n f alt. sin.
  • ca  matafaluguer, n m alt. sin.
  • ca  planta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  anis, n m var. ling.
  • ca  batafalua, n f var. ling.
  • ca  batafaluga, n f var. ling.
  • ca  betafalúa, n f var. ling.
  • ca  llaoretes, n f pl var. ling.
  • ca  matafalua, n f var. ling.
  • ca  mataforuga, n f var. ling.
  • ca  matalafuga, n f var. ling.
  • ca  matalahuva, n f var. ling.
  • ca  vatafalua, n f var. ling.
  • ca  vatafalua (fruit), n f var. ling.
  • nc  Pimpinella anisum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anet, n m
  • ca  fonoll pudent, n m sin. compl.
  • ca  anet pudent, n m alt. sin.
  • ca  angèlica borda, n f alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll pudent, n m alt. sin.
  • ca  anat, n m var. ling.
  • ca  ànec, n m var. ling.
  • ca  anega, n f var. ling.
  • ca  aneldo, n m var. ling.
  • ca  onet, n m var. ling.
  • nc  Anethum graveolens L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anet, n m
  • ca  fonoll pudent, n m sin. compl.
  • ca  anet pudent, n m alt. sin.
  • ca  angèlica borda, n f alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll pudent, n m alt. sin.
  • ca  anat, n m var. ling.
  • ca  ànec, n m var. ling.
  • ca  anega, n f var. ling.
  • ca  aneldo, n m var. ling.
  • ca  onet, n m var. ling.
  • nc  Anethum graveolens L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anyol, n m
  • ca  castanya de terra (tubercle), n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  nogall (tubercle), n m sin. compl.
  • ca  anyols, n m pl alt. sin.
  • ca  castanya de terra, n f alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comineta, n f alt. sin.
  • nc  Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon
  • nc  Conopodium denudatum DC. ex W.D.J. Koch var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>