Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "compet��ncia" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca competència administrativa, n f
- es competencia administrativa
<Dret públic>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La Constitució espanyola (CE) reparteix les competències administratives entre l'Estat i les comunitats autònomes (art. 148 i 149 CE) i es complementa amb les lleis marc i les lleis orgàniques de transferència o delegació. En els altres casos, la distribució de competències entre administracions es pot fer mitjançant lleis. En relació amb els òrgans administratius, les lleis també solen regular les competències dels òrgans de govern o dels superiors jeràrquics.
Hi ha diferents tipus de competències: a) competències per raó de la matèria, que fan referència a les funcions que constitueixen l'àmbit objectiu d'una administració o d'un òrgan administratiu; b) competències per raó del territori, que delimiten l'àmbit d'actuació en què l'Administració o l'òrgan administratiu pot desenvolupar les seves funcions; c) competències per raó de jerarquia, distribuint les atribucions segons el rang jeràrquic de l'òrgan administratiu; d) competències per raó del temps, establint caràcter temporal o indefinit a les atribucions; e) competències exclusives, que l'Administració o un òrgan té atribuïdes en la seva totalitat de manera que cap altra administració o òrgan no les pot exercir; f) competències compartides, que una administració o òrgan comparteix sobre una matèria amb altres administracions o ens; g) competències concurrents, que tenen atribuïdes dues administracions o dos òrgans sobre matèries diferents però d'un mateix objecte, ja sigui de manera ocasional o habitual; h) competències indistintes, que tenen atribuïdes dues administracions o dos òrgans en el mateix objecte; i) competències subsidiàries, que assumeix l'administració o l'òrgan i que inicialment havien estat atribuïdes a una altra administració o un altre òrgan; j) competències alternatives, en què es regula l'actuació d'un òrgan administratiu que exclou la intervenció d'un altre òrgan; k) competències pròpies, que les normes atribueixen a l'administració o l'òrgan administratiu; l) competències delegades, que l'administració o òrgan exerceix per delegació d'una altra administració o un altre òrgan. En aquest darrer cas, cal destacar que les administracions i els òrgans que actuen per delegació no exerceixen la titularitat de la competència sinó que únicament exerceixen la competència.
En relació amb les competències administratives, regeix el principi d'indisponibilitat de la competència, que implica que en principi les competències són irrenunciables i les han d'exercir els òrgans que les tenen atribuïdes com a pròpies. No obstant això, per necessitats d'organització, la mateixa norma estableix unes tècniques que permeten l'alteració jurídica de l'atribució inicial de les competències i de llur exercici, com ara la tècnica de transferència de competències, l'avocació, l'encàrrec de gestió, la delegació de signatura i la suplència.
Els actes administratius dictats per un òrgan incompetent manifestament per raó de la matèria o del territori són nuls de ple dret.
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca competència alternativa, n f
- es competencia alternativa
- fr compétence alternative
- en alternative jurisdiction
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Definición
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca competència alternativa, n f
- es competencia alternativa, n f
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definición
<Dret internacional privat>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca competència alternativa, n f
- es competencia alternativa, n f
<Dret internacional privat>
<Ciències de la vida > Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca competència antigènica, n f
- es competencia antigénica
- es competición antigénica
- fr compétition antigénique
- en antigenic competition
<Immunologia > Resposta immunitària>
Definición
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca competència antigènica, n f
- es competencia antigénica
- es competición antigénica
- fr compétition antigénique
- en antigenic competition
<Immunologia > Resposta immunitària>
Definición
<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca competència antigènica, n f
- es competencia antigénica, n f
- es competición antigénica, n f
- fr compétition antigénique, n f
- en antigenic competition, n
<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>
Definición
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca competència bàsica, n f
- es competencia básica
- fr compétence de base
- fr compétence essentielle
- fr compétence fondamentale
- en basic skill
- en essential skill
<Educació > Didàctica > Currículum>
Definición
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca competència bàsica, n f
- es competencia básica, n f
- en basic skill, n
- en essential skill, n
<Socialització > Aprenentatge i formació personal>
Definición
<Llengua. Literatura > Estudis de traducció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Berta Martín Ayala, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN AYALA, Berta. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Elaboració d'un diccionari terminològic de traductologia [recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. Treball de fi de grau.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca competència bilingüe, n f
- es competencia bilingüe, n f
- es competencia bilingüística, n f sin. compl.
- fr compétence du locuteur bilingue, n f
- en bilingual competence, n
<Estudis de traducció>
