Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "corral" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  carrau, n m
  • es  carrao
  • fr  courlan brun
  • en  limpkin
  • de  Rallenkranich
  • nc  Aramus guarauna

<00 Fitxa il·lustrada>, <14.04 Ocells > Gruïformes > Aràmids>

cataracta coral·liforme cataracta coral·liforme

<Oftalmologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cataracta coral·liforme, n f

<Oftalmologia>

Definición
Cataracta en forma de corall.
cedreda cedreda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cedreda, n f
  • es  cedral, n m
  • es  cedreda, n f
  • fr  cédraie, n f
  • en  cedar wood, n

<Enginyeria forestal>

celleta del cordal celleta del cordal

<Arts > Música > Instruments musicals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  celleta del cordal, n f
  • ca  celleta inferior, n f
  • es  cejilla del cordal, n f
  • es  cejilla inferior, n f
  • fr  sillet inférieur, n m
  • en  saddle, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Violí>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Violoncel>

Definición
Llistonet travesser, habitualment fet de banús, situat a l'extrem inferior del cordal d'un violí o violoncel, que evita que la tapa harmònica es faci malbé pel lligall del cordal.
cervell de mar cervell de mar

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cervell de mar, n m
  • en  brain coral

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

cirerer cirerer

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer, n m
  • ca  cirer, n m sin. compl.
  • ca  cirera (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera, n f alt. sin.
  • ca  cireral, n m alt. sin.
  • ca  cerider, n m var. ling.
  • ca  cerira (fruit), n f var. ling.
  • ca  cidera (fruit), n f var. ling.
  • ca  ciderer, n m var. ling.
  • ca  cira (fruit), n f var. ling.
  • ca  cirasera, n f var. ling.
  • ca  seridoler, n m var. ling.
  • nc  Prunus avium (L.) L.
  • nc  Cerasus avium (L.) Moench sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull les denominacions cirera guinda, guíndola i picota per a "la cirera més tardana, grossa i dura".
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer, n m
  • ca  cirer, n m sin. compl.
  • ca  cirera (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera, n f alt. sin.
  • ca  cireral, n m alt. sin.
  • ca  cerider, n m var. ling.
  • ca  cerira (fruit), n f var. ling.
  • ca  cidera (fruit), n f var. ling.
  • ca  ciderer, n m var. ling.
  • ca  cira (fruit), n f var. ling.
  • ca  cirasera, n f var. ling.
  • ca  seridoler, n m var. ling.
  • nc  Prunus avium (L.) L.
  • nc  Cerasus avium (L.) Moench sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull les denominacions cirera guinda, guíndola i picota per a "la cirera més tardana, grossa i dura".
coccaci -àcia coccaci -àcia

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coccaci -àcia, adj
  • ca  còccic -a, adj sin. compl.
  • es  cócico
  • fr  coccacé
  • en  coccal

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definición
Relatiu o pertanyent als cocs.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  collarets, n m pl
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres, n m alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gardanes, n f pl alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gratacul, n m alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  roser alpí, n m alt. sin.
  • ca  roser boscà, n m alt. sin.
  • ca  roser de marges, n m alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  roser salvatge, n m alt. sin.
  • ca  tapacul, n m alt. sin.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  cullerets, n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
  • nc  Rosa pendulina L.
  • nc  Rosa alpina L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

collarets collarets

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  collarets, n m pl
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres, n m alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gardanes, n f pl alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gratacul, n m alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  roser alpí, n m alt. sin.
  • ca  roser boscà, n m alt. sin.
  • ca  roser de marges, n m alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  roser salvatge, n m alt. sin.
  • ca  tapacul, n m alt. sin.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  cullerets, n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
  • nc  Rosa pendulina L.
  • nc  Rosa alpina L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>