Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "cortalà" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam emparrador, n m
- ca cortina, n f alt. sin.
- ca enfiladissa de patata, n f alt. sin.
- ca herba de moro, n f alt. sin.
- ca heura de moro, n f alt. sin.
- ca enredadera de patata, n f var. ling.
- nc Boussingaultia cordifolia Ten.
- nc Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
- nc Boussingaultia baselloides auct. var. ling.
<Botànica > basel·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam emparrador, n m
- ca cortina, n f alt. sin.
- ca enfiladissa de patata, n f alt. sin.
- ca herba de moro, n f alt. sin.
- ca heura de moro, n f alt. sin.
- ca enredadera de patata, n f var. ling.
- nc Boussingaultia cordifolia Ten.
- nc Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
- nc Boussingaultia baselloides auct. var. ling.
<Botànica > basel·làcies>
<Arts > Circ>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca bàscula coreana, n f
- es báscula coreana
- fr bascule coréenne
- fr planche coréenne
- it bascula coreana
- en Korean plank
- en Korean teeterboard
<Circ > Especialitats circenses > Acrobàcia>
Definición
Nota
- En els números de bàscula coreana, els acròbates s'impulsen alternadament i de manera contínua, combinant salts verticals d'impuls amb acrobàcies.
<09 Esports de pilota>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bloqueig, n m
- ca pantalla, n f
- ca bloc, n m sin. compl.
- es bloqueo, n m
- es cortina, n f
- es pantalla, n f
- fr blocage, n m
- fr écran, n m
- fr obstruction, n f
- en block, n
- en blocking, n
- en screen, n
<Esport > 09 Esports de pilota>
Definición
Nota
-
1. En bàsquet els bloquejos es classifiquen, segons si el company d'equip té la pilota o no, en bloquejos directes i bloquejos indirectes i, segons si el jugador que l'executa es mou o està quiet, en bloquejos en moviment i bloquejos estàtics; igualment, és un tipus de bloqueig el bloqueig doble, en què es fan dos bloquejos. L'acció de fer un bloqueig s'anomena bloquejar; el jugador que fa un bloqueig és el bloquejador o bloquejadora, i el company d'equip que en treu profit és el bloquejat o bloquejada.
En handbol, segons el nombre de jugadors que hi intervenen, es distingeix entre la pantalla de dos jugadors i la pantalla de tres jugadors. - 2. En l'ús habitual, bloqueig (i els equivalents castellà bloqueo i italià blocco) i pantalla (i els equivalents castellans cortina i pantalla, francès écran i italià i anglès screen) són sinònims, de manera que es parla de bloquejos o pantalles legals o bé bloquejos o pantalles il·legals segons si s'ajusten al reglament o l'infringeixen. En canvi, en la reglamentació oficial una pantalla es considera que és una acció legal i bloqueig es reserva per als casos en què hi ha hagut un contacte il·legal atribuïble al defensor o a l'atacant.
- 3. Per raons de brevetat, el sinònim bloc s'utilitza especialment en denominacions complexes: bloc directe (o bloqueig directe), bloc indirecte (o bloqueig indirecte), doble bloc (o doble bloqueig), etc.
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca bloqueig, n m
- ca pantalla, n f
- ca bloc, n m sin. compl.
- es bloqueo, n m
- es cortina, n f
- es pantalla, n f
- fr blocage, n m
- fr écran, n m
- it blocco, n m
- it screen, n m
- en pick, n
- en screen, n
<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 03 Jugades d'atac>
Definición
Nota
-
1. Els bloquejos es classifiquen, segons si el company d'equip té la pilota o no, en bloquejos directes i bloquejos indirectes i, segons si el jugador que l'executa es mou o està quiet, en bloquejos en moviment i bloquejos estàtics; igualment, és un tipus de bloqueig el bloqueig doble, en què es fan dos bloquejos.
L'acció de fer un bloqueig s'anomena bloquejar; el jugador que fa un bloqueig és el bloquejador o bloquejadora, i el company d'equip que en treu profit és el bloquejat o bloquejada. - 2. En l'ús habitual, bloqueig (i els equivalents castellà bloqueo i italià blocco) i pantalla (i els equivalents castellans cortina i pantalla, francès écran i italià i anglès screen) són sinònims, de manera que es parla de bloquejos o pantalles legals o bé bloquejos o pantalles il·legals segons si s'ajusten al reglament o l'infringeixen. En canvi, en la reglamentació oficial una pantalla es considera que és una acció legal i bloqueig es reserva per als casos en què hi ha hagut un contacte il·legal atribuïble al defensor o a l'atacant.
- 3. Per raons de brevetat, el sinònim bloc s'utilitza especialment en denominacions complexes: bloc directe (o bloqueig directe), bloc indirecte (o bloqueig indirecte), doble bloc (o doble bloqueig), etc.
<09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 02 Hoquei sobre herba>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bola tallada, n f
- es pelota cortada
- fr balle coupée
- en undercut ball
<Esport > 09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 02 Hoquei sobre herba>
Definición
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca branca viva tallada, n f
- es rama viva cortada, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definición
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca círvia japonesa, n f
- es medregal del Japón
- es pez limón del Japón
- es seriola coreana
- fr sériole du Japon
- en buri
- en Japanese amberjack
- nc Seriola quinqueradiata
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Peix de la família dels caràngids.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca còrtex, n m
- es córtex
- es corteza
- en cortex
<Arqueologia > Treball de laboratori > Indústria lítica>
Definición
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cacatua cavadora, n f
- es cacatúa cavadora
- fr cacatoès laboureur
- en Western corella
- de Wühlerkakadu
- nc Cacatua pastinator
<00 Fitxa il·lustrada>, <35.02 Ocells > Psitaciformes > Cacatuids>
