Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "cua de cavall" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cua de cavall, n f
- es cola de caballo
- fr queue de cheval
- it coda di cavallo
- en horse-tail
- de Pferdeschwanz
<Gemmologia > Morfologia de les inclusions>
Definición
Nota
- És típica del demantoide, on es presenta normalment com un grup de fibres de bissolita distribuïdes radialment.
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca cua de cavall, n f
- es cola de caballo
- en cauda equina
- TA cauda equina
<Anatomia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall grossa, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
- ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca equiset màxim, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum telmateia Ehrh.
- nc Equisetum maximum Lam. var. ling.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall grossa, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
- ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca equiset màxim, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum telmateia Ehrh.
- nc Equisetum maximum Lam. var. ling.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall petita, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca canella, n f alt. sin.
- ca canudets, n m pl alt. sin.
- ca canuts, n m pl alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
- ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cuadella, n f alt. sin.
- ca equiset, n m alt. sin.
- ca equiset arvense, n m alt. sin.
- ca escuraplata, n f alt. sin.
- ca estanyera, n f alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba presseguera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca nusets, n m pl alt. sin.
- ca piparrera, n f alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca coua d'egu, n f var. ling.
- ca coua de cavall, n f var. ling.
- ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
- ca nudé, n m var. ling.
- ca rabo de cavall, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca salnua, n f var. ling.
- nc Equisetum arvense L.
<Botànica > equisetàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall petita, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca canella, n f alt. sin.
- ca canudets, n m pl alt. sin.
- ca canuts, n m pl alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
- ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cuadella, n f alt. sin.
- ca equiset, n m alt. sin.
- ca equiset arvense, n m alt. sin.
- ca escuraplata, n f alt. sin.
- ca estanyera, n f alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba presseguera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca nusets, n m pl alt. sin.
- ca piparrera, n f alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca coua d'egu, n f var. ling.
- ca coua de cavall, n f var. ling.
- ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
- ca nudé, n m var. ling.
- ca rabo de cavall, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca salnua, n f var. ling.
- nc Equisetum arvense L.
<Botànica > equisetàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall ramosa, n f
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca canudet, n m alt. sin.
- ca canut, n m alt. sin.
- ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rata, n f alt. sin.
- ca coeta de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cueta de cavall, n f alt. sin.
- ca herba anusada, n f alt. sin.
- ca herba cavallar, n f alt. sin.
- ca herba de canudet, n f alt. sin.
- ca herba de nusets, n f alt. sin.
- ca herba nusera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguets, n m pl alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
- ca cola de cavall, n f var. ling.
- ca rabo de sargantana, n m var. ling.
- ca relongets, n m pl var. ling.
- nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum
<Botànica > equisetàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall ramosa, n f
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca canudet, n m alt. sin.
- ca canut, n m alt. sin.
- ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rata, n f alt. sin.
- ca coeta de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cueta de cavall, n f alt. sin.
- ca herba anusada, n f alt. sin.
- ca herba cavallar, n f alt. sin.
- ca herba de canudet, n f alt. sin.
- ca herba de nusets, n f alt. sin.
- ca herba nusera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguets, n m pl alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
- ca cola de cavall, n f var. ling.
- ca rabo de sargantana, n m var. ling.
- ca relongets, n m pl var. ling.
- nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum
<Botànica > equisetàcies>
