Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "culpa" dentro de todas las áreas temáticas

formació culta formació culta

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  formació culta, n f
  • es  formación culta
  • fr  formation culte
  • en  neo-classical formation

<Lingüística>

Definición
Formació de mots derivats o compostos que es produeix a partir de formes llatines o gregues que funcionen com a elements prefixats o sufixats.
limfoma esplènic de limfòcits petits de la polpa vermella (anomalia morfològica) limfoma esplènic de limfòcits petits de la polpa vermella (anomalia morfològica)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  limfoma esplènic de limfòcits petits de la polpa vermella (anomalia morfològica)
  • es  linfoma esplénico de linfocitos pequeños de la pulpa roja (anomalía morfológica)

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

mapa de zones d'allaus mapa de zones d'allaus

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mapa de zones d'allaus, n m
  • ca  MZA, n m sigla
  • es  mapa de peligrosidad por aludes
  • fr  carte de localisation probable des avalanches
  • fr  CLPA
  • en  avalanche path map

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Cadastre i cartografia d'allaus>

Definición
Mapa temàtic a escala mitjana en el qual es representen les zones que poden ser afectades per allaus.
mapa de zones d'allaus mapa de zones d'allaus

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mapa de zones d'allaus, n m
  • ca  MZA, n m sigla
  • es  mapa de peligrosidad por aludes
  • fr  carte de localisation probable des avalanches
  • fr  CLPA
  • en  avalanche path map

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Cadastre i cartografia d'allaus>

Definición
Mapa temàtic a escala mitjana en el qual es representen les zones que poden ser afectades per allaus.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mirambell, n m
  • ca  mirambell de jardí, n m alt. sin.
  • nc  Kochia scoparia (L.) Schrad. subsp. culta (Voss) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Bassia scoparia (L.) A.J. Schott var. culta Voss sin. compl.
  • nc  Kochia scoparia (L.) Schrad. var. culta (Voss) Farwell sin. compl.
  • nc  Kochia tricophylla Voss sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>

mirambell mirambell

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mirambell, n m
  • ca  mirambell de jardí, n m alt. sin.
  • nc  Kochia scoparia (L.) Schrad. subsp. culta (Voss) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Bassia scoparia (L.) A.J. Schott var. culta Voss sin. compl.
  • nc  Kochia scoparia (L.) Schrad. var. culta (Voss) Farwell sin. compl.
  • nc  Kochia tricophylla Voss sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>

pieloplàstia de Culp pieloplàstia de Culp

<Cirurgia > Cirurgia urològica>, <Nefrologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pieloplàstia de Culp, n f

<Cirurgia > Cirurgia urològica>, <Nefrologia>

Definición
Pieloplàstia efectuada per mitjà d'un penjall espiral de la pelvis renal, el qual és interposat en una incisió vertical de l'urèter.
polpa polpa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  polpa, n f
  • ca  carn, n f sin. compl.
  • es  pulpa
  • fr  pulpe
  • en  flesh
  • en  pulp

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Definición
Part carnosa que omple tota la baia.
polpa polpa

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  polpa, n f
  • es  pulpa
  • fr  pulpe
  • en  pulp

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

polpa polpa

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  polpa, n f
  • es  pulpa
  • fr  pulpe
  • en  pulp

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definición
Part carnosa o molsuda d'un òrgan o d'una part del cos.

Nota

  • La denominació polpa prové del llatí pulpa 'carn'.